Urgeix que els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU estableixin un mecanisme d’investigació i rendició de comptes sobre l'Iran per a abordar l'alarmant augment dels homicidis il·legítims i altres violacions de drets humans, ha declarat avui Amnistia Internacional després d'una setmana en què les forces de seguretat han abatut a tirs almenys a 60 manifestants, malalts i transeünts, entre ells menors d'edat.

Les forces de seguretat persisteixen de manera implacable en l'ús generalitzat de força letal il·legítima, la qual cosa revela la seva clara intenció de matar o mutilar als manifestants per a sufocar l'aixecament popular a qualsevol preu. A més, des del 15 de novembre, han intensificat l'ús exclusiu de munició real per a dispersar les protestes a les províncies poblades per kurds i altres minories ètniques oprimides.

“En el període especial de sessions sobre l'Iran del 24 de novembre, els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU tenen l'oportunitat d'amplificar les reivindicacions del poble iranià, que continua arriscant la vida per a protestar en favor dels drets humans, la llibertat i la rendició de comptes pels homicidis de manifestants. És terrible que tants homes, dones, nens i nenes hagin pagat el preu més alt per reclamar un futur esperançador en el qual es respectin els drets”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“La situació a l'Iran exigeix l'adopció d'una resolució sòlida per la qual s'estableixi un mecanisme independent d’investigació i rendició de comptes sobre l'Iran a fi de recaptar i preservar proves de crims, abordar la impunitat i enviar a les autoritats iranianes el missatge clar que ja no es passaran per alt els seus crims de dret internacional.”

Des que van esclatar les protestes a mitjan setembre, Amnistia Internacional ha registrat els noms i les dades de 305 persones, entre elles almenys 41 menors d'edat, mortes a les mans de les forces de seguretat. Només la setmana passada, Amnistia Internacional va identificar a 53 homes, 2 dones i 5 menors d'edat morts de manera violenta en 10 províncies de l'Iran, la majoria (42) en zones poblades per kurds. Les persones pertanyents a les minories ètniques oprimides a l'Iran, com la balutxi i la kurda, s'han emportat la pitjor part de la despietada repressió que exerceixen les forces de seguretat. Continuen les recerques sobre la identitat de les persones mortes de manera violenta i es creu que la xifra real de morts és molt més elevada.

Més de dos mesos després de l'inici de l'aixecament popular, la impunitat sistemàtica ha animat a les autoritats iranianes no sols a continuar emprant il·legítimament força letal, sinó també a recórrer a la pena de mort com a eina d'intimidació i repressió política. Des de finals d'octubre de 2022, les autoritats han demanat la pena capital en judicis manifestament injustos davant Tribunals Revolucionaris per a almenys 21 persones per càrrecs relacionats amb les protestes, i alts càrrecs han fet pertorbadores crides perquè s'accelerin els procediments i les hi executi en públic.

En un intent d'afeblir el suport internacional al període especial de sessions i l'establiment d'un mecanisme de recerca en el Consell de Drets Humans de l'ONU, les autoritats iranianes han afirmat falsament que estan rebaixant la repressió i realitzant recerques.

Els homicidis il·legítims continuen sense disminuir

Des del 15 de novembre de 2022, les forces de seguretat han continuat fent un ús generalitzat de força il·legítima —inclosa força letal— contra manifestants i han matat almenys a 60 persones a les províncies de Bushehr, l'Azerbaidjan Oriental, Isfahan, Fars, Gilan, Hormozgán, Kermanshah, Juzestan, el Kurdistan i l'Azerbaidjan Occidental. Entre les persones mortes hi ha manifestants, transeünts i malaltes que assistien a funerals de manifestants.

El 20 de novembre, les forces de seguretat van matar almenys a dos menors d'edat, tots dos de 16 anys: Baha’aldin Veisi en Javanroud, província de Kermanshah, i Karwan Ghader Shokri a Piranshahr, província de l'Azerbaidjan Occidental. Uns dies abans, el 16 de novembre, les forces de seguretat havien matat il·legítimament almenys a altres tres menors. La forces de seguretat van abatre a tirs a Kian Pirfalak, de 10 anys, i Artin Rahmani, de 14, en Izeh, província de Juzestán, i Danial Pabandi, de 17 anys, va morir a les mans de les forces de seguretat durant una protesta a Saqqez, província del Kurdistan.

La setmana passada es van complir tres anys de la massacre de centenars d'homes, dones i menors d'edat per les forces de seguretat durant les protestes celebrades en tot el país el novembre de 2019. Les forces de seguretat van respondre amb ús il·legítim de la força i més homicidis a les manifestacions convocades per a commemorar l'efemèride, i tot això va ocórrer mentre hi havia interrupcions d'Internet i de la xarxa de telefonia mòbil.

“Aquesta setmana, mentre els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU es preparen per al període especial de sessions del dijous, les forces de seguretat de l'Iran continuen crivellant a trets a homes, dones i menors d'edat al mateix temps que mantenen l'apagada de telefonia mòbil i Internet per a ocultar al món els seus crims.

Aquest patró que consisteix a matar, emparats per la foscor, a centenars de manifestants recorda a la repressió de les autoritats iranianes de les protestes de novembre de 2019, la qual cosa demostra que la inacció de llavors per part de la comunitat internacional per a oferir una resposta adequada ha desembocat en l'actual bany de sang.Ja és hora que els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU facin el que els correspon per a contribuir a trencar aquest cicle de violència”, ha afirmat Agnès Callamard.