Les autoritats iranianes han de permetre immediatament l'accés sense traves d'equips d'observació internacionals a les presons de l'Iran per a investigar el terrible ús de força il·legítima realitzat el 15 d'octubre per les forces de seguretat a la presó d’Evin, a Teheran, i per a protegir presos i preses de nous homicidis il·legítims, tortures i altres maltractaments. Aquest incident mortal, el més recent fins avui, posa una vegada més de relleu la urgent necessitat d'abordar —mitjançant un mecanisme independent d’investigació, presentació d'informes i rendició de comptes—, la interminable llista de delictes comesos per les autoritats iranianes.
Les autoritats de l'Iran han culpat a reclusos de l'incendi que va arrasar zones de la presó d’Evin el 15 d'octubre, però els indicis recopilats per Amnistia Internacional fan témer seriosament que les autoritats hagin tractat de justificar la seva sagnant repressió contra la població reclusa disfressant-la de “lluita contra el foc” i d'esforços per a evitar fugides de persones empresonades. Els testimonis obtinguts per Amnistia Internacional de persones recloses, familiars de víctimes, periodistes i defensors i defensores dels drets humans amb contactes a la presó revelen que els funcionaris de la presó d’Evin i la policia antidisturbis van disparar reiteradament gas lacrimogen i perdigons de metall contra centenars de presos i preses, i van colpejar brutalment a molts d'ells amb porres, especialment al cap i la cara. Amnistia Internacional també té una gran preocupació respecte als relats de testimonis presencials procedents de l'interior de la presó que indiquen que les forces de seguretat van apuntar amb armes de foc al cap a diverses preses, i és possible que també disparessin munició real contra alguns presos homes.
Fins al moment, les autoritats iranianes han confirmat que vuit presos han mort i 61 han sofert ferides, però les persones recloses a la presó temen que aquestes xifres puguin ser molt més altes. D'acord amb el llarg patró de negació i encobriment dels seus crims, les autoritats ràpidament van emetre declaracions en les quals atribuïen les morts a asfíxia per inhalació de fum i baralles entre els reclusos.
La força arbitrària i abusiva utilitzada per les forces de seguretat i els funcionaris de presons iranianes contra persones preses confinades entre els murs d'una presó afectada pel foc i sense possibilitat d'escapar és una prova més de l'extrema brutalitat que les autoritats de l'Iran exerceixen de manera habitual per a sufocar la dissidència. Tret que la comunitat internacional doni una resposta ferma que abordi la crisi cada vegada més profunda d'impunitat per crims greus de dret internacional i altres violacions greus de drets humans comesos a l'Iran, el nombre de víctimes continuarà creixent.
El Consell de Drets Humans de l'ONU ha de convocar amb urgència un període especial de sessions sobre l'Iran i establir un mecanisme independent amb funcions de recerca, presentació d'informes i rendició de comptes per a abordar els més greus crims de dret internacional i altres greus violacions de drets humans comeses per les autoritats del país. El mecanisme ha de servir per dur a terme recerques sobre aquests crims i violacions de drets humans amb la finalitat de fer rendir comptes, en particular quan les violacions de drets humans puguin constituir els més greus crims de dret internacional. El mecanisme ha de comptar amb un mandat i amb recursos adequats per a recopilar i conservar proves, així com compartir-les amb òrgans administratius i tribunals nacionals, regionals i internacionals que puguin tenir jurisdicció sobre aquests crims. Els seus informes públics han d'incloure una anàlisi de patrons de crims i violacions de drets humans i la identificació dels seus autors.
Les persones preses i les seves famílies s'han fet eco de la necessitat urgent que la comunitat internacional emprengui una acció ferma i significativa, i han expressat la seva profunda preocupació per la seva vida i la seva seguretat, especialment perquè des del 15 d'octubre s'han suspès les visites a la presó d’Evin, com també per les denúncies exposant que les autoritats neguen a les persones ferides accés a atenció mèdica.
Una persona reclosa que va sofrir les brutalitats del 15 d'octubre va subratllar, en una crida a la seva família, la necessitat de protecció internacional: “[Les autoritats] no permeten que les persones ferides rebin tractament. Diuen: ‘el més greu que els podria succeir és que morin, i no passaria res’ […] Aquí no tenim seguretat […] Si la gent ens oblida, les autoritats ens massacraran”. Un familiar d'una persona reclosa a Evín va dir també a Amnistia Internacional: “No necessitem crítiques i condemnes [...] Necessitem accions més enllà de la condemna [...] Quant més hem de pagar?”
Ús esgarrifós de la força il·legítima
Els presos reclosos en l'edifici núm. 8 de la presó d’Evin han informat que, des d'aproximadament les vuit de la tarda del 15 d'octubre, van sentir trets i crits procedents de l'edifici contigu, el núm. 7. L'edifici núm. 8 alberga en la seva majoria a dissidents i defensors dels drets humans empresonats injustament, mentre que el núm. 7 s'utilitza sobretot per a persones condemnades per robatori i delictes econòmics. Amnistia Internacional ha tingut coneixement que els reclusos de l'edifici núm. 8, angoixats, van tractar llavors d'obrir per la força l'entrada principal del seu edifici, preocupats per la seguretat dels reclusos del núm. 7. En resposta, els guàrdies penitenciaris i la policia antidisturbis van disparar gas lacrimogen i perdigons de metall en grans quantitats contra ells. Segons el relat d'un testimoni presencial, les forces de seguretat armades situades fora de l'edifici núm. 8 van disparar també munició real a través de les finestres contra presos que estaven en el seu interior.
Els guàrdies penitenciaris i la policia antidisturbis van emmanillar després a nombrosos presos de l'edifici núm. 8 i els van colpejar reiteradament amb porres, dirigint els cops al cap i la cara. Les forces de seguretat també van colpejar directament sobre les ferides dels a presos fetes pels perdigons de metall. El relat escrit per un reclús que va presenciar el succeït, obtingut per Amnistia Internacional d'una font de confiança, exposa que els atacs van estar encapçalats per un oficial, identificat com un coronel, que va participar en les pallisses mentre anunciava amenaces de mort i cridava: “Faré que les vostres mares plorin la vostra mort. El dia de la vostra mort ha arribat”. Segons aquest mateix relat, les forces de seguretat van traslladar després a centenars de presos al “gimnàs” de la presó, que és una gran sala, i allí els van propinar brutals pallisses.
Quan els reiterats sons de trets van arribar a l'edifici núm. 5, que conté el pavelló de dones, i al núm. 4, que alberga, entre altres, a dissidents polítics i homes de doble nacionalitat detinguts arbitràriament, les persones recloses en aquests edificis també van tractar de forçar la sortida. Els relats de persones recloses en aquests edificis revelen que les forces de seguretat, una vegada més, van disparar gas lacrimogen de manera il·legítima. Segons els relats d'aquestes persones, les forces de seguretat van entrar a més en el pavelló de dones i van apuntar amb les seves armes de foc a diverses preses al cap mentre les amenaçaven de mort i les insultaven.
Segons la informació obtinguda per Amnistia Internacional, més d'una desena de presos de l'edifici núm. 8 van sofrir greus ferides de perdigó, que no es van tractar o van rebre un tractament inadequat. Diverses persones recloses en el pavelló de dones i en l'edifici núm. 4 van emmalaltir a causa de l'exposició al gas lacrimogen. Les fonts entrevistades per l'organització també van expressar el seu temor que les forces de seguretat hagin disparat munició real, donada la gravetat de les ferides sofertes per diversos presos.
Des de la mortal violència propinada el 15 d'octubre, les autoritats han suspès totes les visites a la presó d’Evin, la qual cosa posa a les persones recloses en un major perill de sofrir tortura i altres maltractaments, inclosa la negació de l'atenció mèdica. Després de l'atac, les autoritats van traslladar a desenes de presos de l'edifici núm. 8, inclosos individus que havien sofert ferides, a un lloc desconegut, i es van negar a informar les seves famílies de la seva localització. Aproximadament un dia més tard, i després que es permetés a alguns presos fer breus trucades telefòniques, es va deduir que havien estat traslladats a la presó de Rajai Shahr, a Karaj, a la província d’Alborz. Segueixen sense ser clares les condicions de moltes altres persones preses i detingudes, incloses les recloses en l'edifici núm. 7, la qual cosa suscita profunda preocupació per la seva seguretat.
Relats contradictoris sobre la cronologia dels fets i l’inici de l’incendi
Al capvespre del 15 d'octubre es van publicar a Internet imatges de vídeo que mostraven com les flames devoraven una zona de la presó d’Evin, un enorme complex compost per múltiples edificis. Segons un periodista i ex-pres de consciència que coneix a fons el disseny d'aquesta presó, el foc va arrasar un edifici de diverses plantes que conté un taller de costura i un amfiteatre (en endavant, l'edifici del taller), situat en una zona de la presó envoltada d'alts murs i que també conté els edificis núm. 7 i núm. 8.
Les autoritats iranianes han fet declaracions contradictòries destinades a atribuir la responsabilitat de l'incendi als presos de l'edifici núm. 7. Primer, van afirmar que l'incendi havia començat durant una baralla entre presos condemnats per robatori i delictes econòmics. El 17 d'octubre, després que diversos ex-presos declaressin en les seves entrevistes amb mitjans de comunicació independents de fora de l’Iran que els presos no podien tenir accés a l'edifici del taller afectat per l'incendi a aquelles hores de la nit, i que sorgissin indicis audiovisuals de l'ús de gas lacrimogen i granades paralitzants dins dels límits de la presó, el discurs oficial es va modificar. Aquesta vegada, els funcionaris van afirmar que l'incendi havia estat causat inicialment per dos o tres presos que havien intentat escapolir-se calant foc a unes mantes en el seu pavelló i després havien aprofitat el caos creat per a arribar a l'edifici del taller i incendiar-lo; segons aquesta versió, les forces de seguretat van haver d'usar la força per a contenir la situació. Aquest mateix dia, el president de la Magistratura, Gholamhossein Mohseni Ejei, va descriure als responsables de l'incendi com a “agents de l'enemic […] que van facilitar el treball dels centres i les oficines sionistes, estatunidencs i britànics, que alimenten la guerra i generen agitació”, i va demanar el seu processament immediat.
No obstant això, la recerca duta a terme per Amnistia Internacional suggereix que, en contra de les afirmacions oficials, l'incendi es va iniciar després que les autoritats fessin ús de força il·legítima contra els presos. Múltiples relats de persones preses i els seus familiars assenyalen que els trets van començar cap a les vuit de la tarda. Això és més d'una hora i mitja abans de les 9.29 de la nit, hora en la qual, segons el portaveu del departament de bombers de Teheran, es va informar de l'incendi a la presó d’Evin.
El discurs oficial es va veure debilitat per noves llacunes i contradiccions després de l'aparició de vídeos en els quals es veu, en la teulada de l'edifici del taller, a diversos individus vestits de civil que aviven l'incendi llançant a les flames el que sembla ser una substància inflamable. La ubicació va ser confirmada per ex-presos que coneixen de primera mà el disseny de la presó d’Evín. Aquests van dir a Amnistia Internacional que les portes principals dels edificis que alberguen als presos i preses es tanquen des d'aproximadament les cinc de la tarda fins a les nou del matí, per la qual cosa als presos els resultaria pràcticament impossible arribar a la teulada que es veu en el vídeo. Les autoritats iranianes tenen un llarg historial d'utilitzar a agents vestits de civil en les seves operacions de seguretat.
Les autoritats no han revelat la identitat dels vuit presos que han confirmat la seva mort; només han manifestat que havien estat condemnats per robatori, la qual cosa suggereix que formaven part dels presos reclosos en l'edifici núm. 7. No s'ha informat de morts o ferits entre els funcionaris penitenciaris o membres d'altres forces de seguretat destacats a la presó d’Evín el 15 d'octubre.
Segons les imatges aèries i de vídeo de la zona afectada per l'incendi, aquest sembla haver-se limitat a l'edifici del taller. La informació obtinguda per Amnistia Internacional indica que aquest edifici generalment no es fa servir per a albergar a presos o preses, però que en el passat, durant períodes de detencions massives en el context de protestes —incloses les protestes nacionals de novembre de 2019—, l'edifici es va utilitzar temporalment com a centre de detenció informal per a recloure a centenars de persones. En l'actualitat no hi ha informació disponible sobre si les autoritats han recorregut a aquesta mateixa pràctica com a resposta a l'esclat de les protestes nacionals el 16 de setembre de 2022, ni tampoc sobre si hi havia persones detingudes en l'edifici en el moment dels successos del 15 d'octubre.
Mines terrestres en els terrenys de la presó d’Evin
En un esgarrifós informe del 16 d'octubre, el mitjà de comunicació estatal Fars News va dir que les explosions que se senten en alguns vídeos procedien de mines terrestres detonades per presos que fugien. Tot i que els informes que exposaven que els presos havien trepitjat mines terrestres van ser posteriorment negats, les autoritats no van negar l'ús d'aquesta mena de mines en els terrenys de la presó d’Evin.
Un periodista i ex-pres de consciència va dir a Amnistia Internacional que havia vist una explosió el gener de 2020, mentre estava reclòs en l'edifici núm. 8 de la presó d’Evin, i que en aquells dies els funcionaris penitenciaris havien dit als presos que havia estat la detonació d'unes mines provocada per un gat. Segons aquest periodista, les mines estan situades en els turons de la zona nord del recinte penitenciari, i són visibles des d'algunes de les habitacions de l'edifici núm. 8. Amnistia Internacional té coneixement d'almenys dos altres ex-presos d’Evin que han declarat a través de les xarxes socials que és ben sabut entre la població reclusa que en els turons del nord de la presó hi ha mines terrestres, i que ells mateixos han vist o sentit la detonació de mines durant el seu període com a reclusos.
Les mines terrestres antipersones estan prohibides internacionalment, i el seu ús no està permès en cap circumstància. L'admissió per part del mitjà de comunicació estatal que s'han col·locat mines terrestres prop de pavellons penitenciaris revela el menyspreu total de les autoritats iranianes per la vida humana i el dret internacional. Conforma una prova més que la crueltat de les autoritats a l'hora de mantenir el poder i el control no coneix límits i inclou l'ús sistemàtic de força il·legítima, que fins i tot, es cobra vides.
Informació complementària
L'atac contra persones recloses a la presó d’Evin va tenir lloc mentre les forces de seguretat continuen reprimint brutalment les protestes nacionals que demanen la transició de l'Iran a un sistema que respecti la igualtat i els drets humans. Amnistia Internacional ha documentat l'ús generalitzat de força letal per part de les forces de seguretat iranianes contra manifestants, inclosos menors d'edat.
Donada la falta de transparència, no existeixen xifres oficials sobre el nombre de persones recloses a la presó d’Evin, però els grups de drets humans calculen que aquesta xifra és de milers. Fins i tot abans que esclatessin les actuals protestes nacionals, centenars de presos i preses de consciència i altres persones han estat reclosos arbitràriament a la presó d’Evín exclusivament per exercir de manera pacífica els seus drets humans.