Els Estats implicats en el Consell de Drets Humans de l'ONU han de demanar a les autoritats iranianes que deixin d'ocultar les fosses comunes de les víctimes de les “massacres penitenciàries” de 1988 i obrir immediatament una investigació internacional sobre l'execució extrajudicial i la desaparició forçada de milers de dissidents, fets que constitueixen crims de lesa humanitat, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
 
Durant els últims mesos, les autoritats iranianes han construït murs de formigó de dos metres d'alçada a l'entorn de fosses comunes de Javaran, als afores de Teheran, on es creu que estan enterrats les restes de diversos centenars de dissidents polítics executats en secret el 1988. Aquesta construcció fa témer seriosament que les autoritats puguin destruir o alterar més fàcilment l'emplaçament de la fossa comuna lluny de la vista del públic, ja que el lloc ja no és visible des de l'exterior i la seva entrada està custodiada per agents de seguretat que només permeten l'entrada a familiars de les víctimes durant determinats dies.
 
“Les autoritats iranianes no poden simplement construir un mur al voltant de l'escena d'un crim i pensar que s'esborraran i oblidaran tots els seus crims. Al llarg de 34 anys, les autoritats han ocultat i destruït de manera sistemàtica i deliberada proves essencials que podrien servir per a establir la veritat sobre la magnitud de les execucions extrajudicials dutes a terme el 1988 i perquè les víctimes i els seus familiars obtinguin justícia i reparació”, ha manifestat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
 
La consciència de la humanitat hauria de commocionar-se al saber que milers de dissidents polítics continuen sotmesos a desaparició forçada a l'Iran, mentre els qui haurien de ser investigats per greus crims de dret internacional han accedit als més alts càrrecs executius i judicials des d'on continuen infligint patiment als familiars de les víctimes. Aquesta aberració ha d'acabar d'una vegada per sempre, i el Consell de Drets Humans de l'ONU ha d'establir urgentment un mecanisme d'investigació iindependent per descobrir la veritat i com a pas per a portar davant la justícia als presumptes responsables.”
 
També s'han col·locat cinc càmeres de seguretat tant dins de l'emplaçament de la fossa comuna com en l'exterior, al carrer, per a intimidar els familiars que estan de dol i per a dissuadir la població que vagin a visitar el lloc per a retre homenatge.
 
Les fosses comunes de Javaran estan situades en un emplaçament als afores de Teheran que també conté diverses tombes individuals de dissidents polítics executats a principis de la dècada de 1980, i en el cementiri de Golestan Javid, on la perseguida minoria baha'í enterra als seus éssers estimats.
 
Amnistia Internacional ha revisat fotografies i enregistraments de vídeo i càmeres de seguretat dels nous murs per a corroborar els testimonis de familiars que han visitat l'emplaçament de la fossa comuna des de finals de maig de 2022.
 
Durant més de tres decennis, les autoritats iranianes han mirat d'encobrir proves de les massacres penitenciàries arrasant amb excavadores repetidament els emplaçaments, presumptes o confirmats, de fosses comunes i destruint senyalitzacions ad hoc de les fosses i arbres plantats per familiars.
 
S'ha prohibit sistemàticament familiars, supervivents i defensors i defensores dels drets humans congregar-se en emplaçaments de fosses comunes per a recordar les víctimes i se'ls ha impedit erigir memorials i dipositar flors. Algunes d'aquestes persones persones han estat processades i empresonades com a represàlia per demanar veritat i justícia.
 
S'han transformat alguns emplaçaments de fosses comunes en abocadors. A l'abril de 2021, les autoritats iranianes també van pressionar membres de la perseguida minoria baha'í perquè enterressin als seus éssers estimats en l'emplaçament de la fossa comuna de Javaran.
 
Amb l'objectiu de continuar ocultant la sort i el parador de les víctimes, les autoritats també s'han negat a expedir certificats de defunció i han eliminat els seus noms dels registres de sepultura.
 
El Consell de Drets Humans de l'ONU ha d'escoltar les peticions d'una investigació internacional
 
Al setembre de 2020, un grup d'experts de l'ONU, inclòs el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries, va advertir que les violacions de drets humans passades i presents associades a les massacres penitenciàries comeses a l'Iran el 1988 “podrien constituir crims de lesa humanitat” i que demanarà una recerca internacional si aquestes violacions persisteixen.
 
A l'agost de 2021, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries va reiterar la seva preocupació per l'actual ocultació de llocs d'enterrament, va recordar que el crim de desaparició forçada continua fins que s'estableixi la sort i el parador de les persones afectades, i va demanar una investigació internacional.
 
“Els Estats implicats en el Consell de Drets Humans de l'ONU tenen l'obligació moral de fer costat als familiars, les víctimes i les persones supervivents de les atrocitats comeses a l'Iran, incloses les massacres penitenciàries de 1988, i escoltar les peticions dels experts i establir un mecanisme internacional de recerca. Els membres de la comunitat internacional, inclosos aquells que participen en les converses amb l'Iran sobre el seu programa nuclear, no han d'eludir alçar la veu per obtenir un benefici polític. Haurien d'adoptar mesures concretes per a abordar l'actual crisi d'impunitat sistèmica en un país en el qual s'ha produït l'ascens a la presidència de la república de Ebrahim Raisi, qui ha de ser investigat per crims de lesa humanitat”, ha declarat Diana Eltahawy.
 
Informació complementària

Ni un sol funcionari ha comparegut davant la justícia a l'Iran pels crims contra la humanitat passats i presents associats a les “massacres penitenciàries” de 1988; i alguns dels implicats ocupen o han ocupat càrrecs de poder al país. L'actual president de la República i expresident de la Magistratura, Ebrahim Raisi, va ser membre de la “comissió de la mort” que va dur a terme la desaparició forçada i l'execució extrajudicial de diversos milers de dissidents polítics a les presons de Evin i Gohardasht, prop de Teheran, entre finals de juliol i principis de setembre de 1988.
 
Altres membres de les denominades “comissions de la mort” que han de ser investigats per crims de lesa humanitat són: Alireza Avaei (ministre de Justícia de 2017 a 2021); Hossein Ali Nayyeri, (president del Tribunal Suprem Disciplinar per a Jutges); Mohammad Hossein Ahmadi (actualment membre d'un organisme constitucional clau); i Mostafa Pour Mohammadi (ministre de Justícia de 2013 a 2017 i en l'actualitat assessor d'alt nivell president de la Magistratura).