Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: Els homicidis de manifestants han de ser investigats urgentment per un mecanisme internacional de rendició de comptes

© Particular

Les investigacions que Amnistia Internacional està duent a terme sobre la repressió de les protestes populars a l'Iran han revelat patrons generalitzats d'ús il·legítim de la força i violència despietada per part de les forces de seguretat. Entre els actes revelats es troben l'ús de munició real, perdigons i altres petits projectils metàl·lics, pallisses brutals a manifestants i violència de gènere, inclosa violència sexual contra les dones.
 
En resposta a la repressió cada vegada més brutal encoberta per les interrupcions deliberades de la connexió per Internet o telefonia mòbil, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha declarat:
 
“Veiem imatges d'iranianes de tot el país plantant cara amb valentia a les forces de seguretat, de dones tallant-se els cabells i calant foc als seus mocadors. Desenes de persones, entre les quals nens i nenes, han estat víctimes d'homicidi fins al moment, i centenars més han resultat ferides. Les veus de la valenta població de l'Iran demanant desesperadament ajuda no han de ser ignorades”.

“Les lleis discriminatòries iranianes, les dècades de repressió de qualsevol forma de dissidència i la impunitat sistèmica dels homicidis il·legítims comesos durant les protestes i després dels murs de les presons han desfermat aquesta ira nacional sense precedents.”
 
“Demanem a tota la població mundial que firmi la nostra petició global i reclami mesures contundents als seus líders. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha d'establir un mecanisme independent d'investigació i rendició de comptes per als crims més greus de dret internacional comesos per les autoritats iranianes. La població de l'Iran mereix alguna cosa més que paraules buides. La crisi d'impunitat sistèmica que impera des de fa temps al país s'ha d'acabar, i s'ha d'acabar ara".
 
Les forces de seguretat de l'Iran han disparat il·legal i deliberadament munició real, perdigons i altres petits projectils metàl·lics per sufocar de manera violenta protestes majoritàriament pacífiques. Les protestes s'han desfermat per la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini, de 22 anys, el 16 de setembre, dies després que la “policia de la moral” iraniana la detingués violentament per no complir les lleis discriminatòries que imposen l'ús obligatori del vel.
 
Amnistia Internacional ha registrat les morts de desenes d'homes, dones, nens i nenes a mans de les forces de seguretat. L'organització creu que el nombre real de víctimes mortals és més alt, i continua amb els seus esforços per identificar les víctimes.
 
Una persona que era present a les protestes celebrades al carrer Sattar Khan, Teheran, el 25 de setembre i va presenciar els fets, va explicar a Amnistia Internacional: “Les forces de seguretat no van mostrar pietat amb ningú. Van disparar la gent, la van colpejar amb porres i li van propinar cops de puny i puntades”.
 
Amnistia Internacional ha documentat agressions sexuals i altres tipus de violència de gènere per part de les forces de seguretat: per exemple, grapejar els pits de les dones amb força i estirar-les violentament dels cabells per treure's el mocador. L'organització també està investigant les detencions massives dutes a terme per les autoritats contra manifestants i vianants, periodistes, activistes polítics, professionals del dret, defensors i defensores dels drets humans —incloent activistes dels drets de les dones— i persones pertanyents a grups ètnics minoritaris oprimits.
 
S'han rebut informes que indiquen que algunes persones que es manifestaven han dut a terme actes de violència. L'organització subratlla que l'ús de la violència per part d'un petit grup de persones no justifica l'ús de força letal contra gent que no suposa una amenaça imminent de mort o lesions greus per als membres de les forces de seguretat o altres persones. Segons el dret i les normes internacionals, encara que algunes persones realitzin actes violents, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han de garantir que els qui continuen actuant pacíficament poden continuar amb la seva protesta sense interferències indegudes o intimidació de les forces de seguretat.