Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: El món ha de prendre mesures efectives contra la sagnant repressió davant l'augment de víctimes mortals

© Particular

La valentia de les persones que es manifesten per fer front a una resposta cada cop més sagnant de les forces de seguretat iranianes en els últims dies després de la mort de Mahsa Amini posa al descobert la magnitud de la indignació a l'Iran per les lleis sobre l'ús obligatori del vel, els homicidis il·legítims i la repressió generalitzada, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

Les dades aplegades per l'organització en relació amb les últimes dues nits de nova violència en 20 ciutats i 10 províncies de l'Iran assenyalen una constant esgarrifosa de trets deliberats de munició real de les forces de seguretat iranianes contra manifestants. Quan el nombre de víctimes mortals arriba a un mínim de 30, quatre d'elles menors d'edat, l'organització reitera les seves crides a adoptar amb urgència mesures globals i adverteix del risc de nous vessaments de sang en el marc d'una apagada d'Internet imposada deliberadament.

Només la nit del 21 de setembre, els trets de les forces de seguretat van causar la mort d'un mínim de 19 persones, almenys tres d'elles menors d'edat. Amnistia Internacional ha examinat fotografies i vídeos que mostren víctimes mortes amb horribles ferides al cap, el pit i l'estómac.

“L'augment del nombre de víctimes mortals és un senyal alarmant del caràcter despietat de l'atac de les autoritats contra la vida humana emparades en la foscor del tancament d'Internet. A l'Iran no existeix ‘una investigació imparcial’. Els Estats membres de l'ONU han d'anar més enllà de les declaracions inoperants, escoltar les peticions de justícia de víctimes i defensors i defensores dels drets humans a l'Iran i establir amb urgència un mecanisme d'investigació de l'ONU independent”, ha afirmat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

“La indignació expressada als carrers també ha mostrat el que la població iraniana pensa de l'omnipresència de l'anomenada 'policia de la moral’ i de les lleis sobre l'ús obligatori del vel. És hora que aquestes lleis discriminatòries i les forces de seguretat que imposen el seu compliment siguin suprimides per complet de la societat iraniana, d'una vegada per sempre”.

Amnistia Internacional té constància dels noms de 19 persones, entre les quals 3 menors d'edat, mortes per trets de les forces de seguretat el 21 de setembre. També s'ha confirmat la mort de dues persones més, entre elles un vianant de 16 anys, el 22 de setembre. S'estan investigant altres morts. Reflectint la creixent frustració per la inacció de la comunitat internacional quant a prendre mesures efectives per a abordar les successives onades d'homicidis de manifestants a l'Iran, el pare de Milan Haghigi, home de 21 anys que va morir per trets de les forces de seguretat el 21 de setembre, va declarar a Amnistia Internacional: “La gent espera que l'ONU ens defensi i defensi als qui protesten. Jo també puc condemnar [les autoritats iranianes], el món sencer pot condemnar-les, però per a què serveix aquesta condemna?”

Segons relats de testimonis presencials, les forces de seguretat implicades en els trets amb resultat de mort inclouen agents de la Guàrdia Revolucionària, forces paramilitars del Basij i agents de seguretat vestits de civil. Aquestes forces de seguretat han disparat munició real contra persones que protestaven amb la intenció de dispersar-les, intimidar-les i castigar-les o per a impedir la seva entrada a edificis de l'Estat. Això està prohibit pel dret internacional, que limita l'ús d'armes de foc a aquells casos en què el seu ús sigui necessari per a respondre a una amenaça imminent de mort o lesions greus, i només quan mitjans menys extrems siguin insuficients.

A més de les 19 persones mortes el 21 de setembre, Amnistia Internacional té constància dels noms de dues persones més a mans de les forces de seguretat a Dehdasht, província de Kohgilouyeh i Bouyer Ahmad, el 22 de setembre, entre elles un vianant de 16 anys.

Amnistia Internacional té constància dels noms de 30 persones mortes a mans de les forces de seguretat des que es van iniciar les protestes motivades per la mort sota custòdia policial de Mahsa (Zhina) Amini, de 22 anys, després de ser detinguda violentament per la “policia de la moral” iraniana en relació amb les lleis discriminatòries i degradants sobre l'ús obligatori del vel: 22 homes, 4 dones i 4 menors d'edat. L'organització creu que el nombre real de víctimes mortals és més alt i continua investigant.

S'han registrat morts a les províncies d'Alborz, Isfahan, Ilam, Kohgilouyeh i Bouyer Ahmad; Kermanshah; Kurdistan, Mazandaran; Semnan; Teheran i l'Azerbaidjan Occidental.

Província de l'Azerbaidjan Occidental
Aquesta província va registrar una de les xifres més altes de morts la nit del 21 de setembre: almenys tres homes i dos joves. Es tracta de Sadrodin Litani, Milan Haghighi i Amin Marefat, de 16 anys, a Oshnavieh; i Danesh Rahnama i Abdollah Mahmoudpour, de 17 anys, a la població de Balou.

Un defensor dels drets humans va compartir amb Amnistia Internacional el relat per escrit d'un manifestant d'Ohshnavieh en què es descrivia com, el 21 de setembre, agents de la Guàrdia Revolucionària van disparar aleatòriament munició real contra manifestants que intentaven entrar a l'Oficina del Governador. El manifestant va escriure: “Agents de la Guàrdia Revolucionària van atacar la gent i com a resultat dels trets efectuats directament [cap als manifestants] amb armes de foc, tres persones van perdre la vida. […] Entre elles estaven Sadrodin Litani, que va rebre trets a l'estómac i el coll des d'uns metres de distància, i Amin Marefat, que va rebre un tret al cor […] la bala va sortir per l'esquena”. Amnistia Internacional va examinar un vídeo concordant amb aquest testimoni, en el qual es veu un orifici de bala a l'esquena del cadàver de Amin Marefat.

El pare de la tercera víctima de Oshnavieh, Milan Haghighi, va explicar a Amnistia Internacional que el seu fill va morir després de patir ferides de bala, entre elles en un braç i en el tors.

Segons informació compartida amb Amnistia Internacional per defensors i defensores dels drets humans que tenen contactes sobre el terreny, els trets mortals a Balou es van fer davant la seu del Basij en aquesta població. L'organització va rebre un missatge de veu d'un testimoni que deia: “[Les forces de seguretat] ens estan matant directament”.

Província de Kohgilouyeh i Bouyer Ahmad

Dos testimonis de Dehdasht van dir a Amnistia Internacional que Pedram Azarnoush, vianant de 16 anys, va morir per trets el 22 de setembre quan agents de la Guàrdia Revolucionària van disparar munició real, repetidament i de manera aleatòria, per a dispersar a manifestants. La mateixa nit, residents locals van dir que les forces de seguretat havien matat a un segon home identificat com Mehrdad Behnam Vasl.

Un dels dos testimonis va relatar a Amnistia Internacional: “El jove estava recolzat en una paret i només mirava la gent. Els manifestants fugien, i ell no es va adonar que les bales també podien arribar en la seva direcció […] Les forces de seguretat disparaven de manera reiterada les seves armes en totes les direccions, i tothom corria el risc de rebre un tret o no, era pura sort si [en escapar] rebien un tret o no.”

Els testimonis van dir que forces de la Guàrdia Revolucionària s'havien amagat entre els arbres en una plaça de Deshdasht i no s'enfrontaven a cap amenaça quan van començar a disparar contra manifestants que corejaven consignes.

Testimonis dels fets van dir que diverses persones també van patir ferida de bala pels trets de munició real efectuats per les forces de seguretat, entre elles un nen de 13 anys, Amirali Douhandeh, que va resultar ferit en una cama, i van informar que agents de seguretat i d'intel·ligència han establert una forta presència a l'hospital Iman Khomeini de Dehdasht i vigilen estretament un pavelló en el qual s'atén manifestants ferits.

Província de Semnán

Informació recopilada sobre Garmsar, província de Semnan, indica que una constant similar de trets temeraris de les forces de seguretat s'han saldat amb la mort d'un jove manifestant, Mehdi Asgari, el 21 de setembre a l'exterior d'una comissaria de policia.

En material videogràfic, suposadament de l'incident, que s'ha pujat a Internet es veu com són blanc de trets els manifestants que llancen pedres contra la comissaria de policia i trepitgen la porta d'entrada. Entre el so dels trets, es veu com dos manifestants cauen a terra. Un segon vídeo del mateix incident examinat per Amnistia Internacional mostra a un manifestant que jeu sense vida i sagnant al terra.

Província de Mazandaran
Es té constància de la mort d'almenys sis homes i una dona en aquesta província. Són nom són: Mohsen Mohammadi, a Ghaemshahr; Hannaneh Kia, Hossein Ali Kia i Mehrzad Avazpour, morts a Noshahr; Mohammad Hosseinikhah, mort a Sari; Milad Zare, mort a Babol; i Amir Norouzi, mort a Bandar-e Anzali.

Un periodista va informar que, segons dues persones amigues de Hannaneh Kia, aquesta dona va rebre un tret mortal quan es dirigia a una consulta mèdica.

Metodologia
Per a investigar la repressió de les protestes en curs, fins ara Amnistia Internacional ha parlat i ha rebut proves audiovisuals de 30 persones: 10 testimonis, 6 manifestants i un familiar d'una de les víctimes, així com de 4 defensors i defensores dels drets i 9 periodistes que estan fora de l'Iran però estan en contacte amb fonts primàries sobre el terreny.