Els enregistraments de vídeo verificats, les fotografies i els testimonis de víctimes i testimonis presencials sobre el terreny obtinguts per Amnistia Internacional confirmen que les forces de seguretat iranianes van utilitzar força il·legal contra manifestants pacífics reunits a tot l'Iran després de l'admissió de les autoritats que havien derrocat un avió de passatgers ucraïnès el 8 de gener.

Els indicis assenyalen que, l'11 i 12 de gener, les forces de seguretat van disparar perdigons punxeguts amb armes d'aire comprimit (normalment utilitzats per caçar) contra manifestants pacífics, a qui van causar hemorràgies i ferides doloroses. Les forces de seguretat també van utilitzar bales de goma, gas lacrimògen i pulverizadors de pebre per dispersar manifestants, a qui, a més, van propinar puntades i cops de puny, van colpejar amb porres i van detenir arbitràriament.

"És terrible que les forces de seguretat iranianes hagin sufocat violentament vigílies i protestes pacífiques realitzades per persones que demanaven justícia pels 176 passatgers que van morir en l'avió i expressaven la seva ràbia per l'encobriment inicial de les autoritats iranianes", ha manifestat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.

"L'ús de força il·legal en les últimes manifestacions forma part d'un llarg patró d'actuació de les forces de seguretat iranianes".

Ús il·legítim de la força

Els testimonis i fotografies obtinguts per Amnistia Internacional assenyalen que les forces de seguretat van disparar perdigons punxeguts que van causar doloroses ferides i que va caldre extirpar mitjançant tractament quirúrgic; també va haver-hi ferides que coincidien amb l'ús de bales de goma. Aquests perdigons s'utilitzen per a la caça menor, i són totalment inadequats per al seu ús en operacions de control policial.

L'Equip de Verificació Digital d'Amnistia Internacional va verificar també desenes de vídeos que mostraven a les forces de seguretat disparant gas lacrimògen contra multituds de manifestants pacífics. Es van desplegar forces de seguretat al carrer, incloses les forces especials de la policia iraniana, la força paramilitar Basikh i agents vestits de civil.

Un dels vídeos verificats per Amnistia Internacional mostra dues dones a Teheran, al terra, ferides, sagnant. En un altre vídeo gravat en les rodalies es veu a una dona estesa al terra en un toll de sang, cridant de dolor. A les persones que se les ajuda en els vídeos se'ls sent dir que els han disparat. Amnistia Internacional no ha pogut determinar quin tipus de munició es va utilitzar per causar aquestes ferides.

En un altre vídeo es veu un home amb una ferida sagnant en el cap. Dues radiografies obtingudes per Amnistia Internacional mostren clarament perdigons allotjats en el genoll d'un manifestant i en el turmell d'un altre.

Amnistia Internacional ha verificat també imatges de les forces de seguretat empunyant escopetes, però no és clar quin tipus de munició portaven carregada.

L'organització ha rebut missatges de diversos manifestants ferits que van enviar fotografies de les seves ferides i van afirmar que no havien buscat tractament hospitalari perquè els extirpessin els perdigons punxeguts, que seguien dolorosament allotjats en el seu cos, per por a ser detinguts.

Les forces de seguretat i d'intel·ligència mantenen una forta presència en alguns hospitals, la qual cosa fa témer que planegin detenir pacients. Amnistia Internacional també ha rebut informació que les forces de seguretat han tractat de traslladar alguns manifestants ferits a hospitals militars. Hi ha hagut clíniques i hospitals de Teheran que han rebutjat persones ferides, dient-los que, si les forces de seguretat i intel·ligència descobrien que estaven entre els manifestants, les detindrien.

Un home de Maali Abad, a Shiraz, província de Fars, que va dir que havia assistit a la vigília en solidaritat amb les víctimes de l'accident d'aviació el 12 de gener, va declarar que les forces de seguretat eren més nombroses que la multitud assistent, i que van crear una "atmosfera de terror i intimidació perquè la gent s'espantés i marxés".

"Insultaven i colpejaven tothom amb porres per tot el cos, no importava si només eren persones que passaven per allí. No els importava si colpejaven joves o a ancians, homes o dones", va declarar, i va afegir que les forces de seguretat també van disparar gas lacrimògen contra la multitud. Aquest home va resultar ferit, però no va buscar tractament hospitalari per por que el detinguessin.

Una altra testimoni presencial, Mahsa, de Teheran, va descriure com les forces de seguretat van disparar gas lacrimògen en el vestíbul d'una estació de metro per impedir que la gent sortís a sumar-se a la protesta.

"Hi havia tant gas lacrimògen [...] Jo sentia tanta tensió i ansietat que al principi ni tan sols em vaig adonar que m'havien disparat [...] Les forces especials de la policia disparaven perdigons punxeguts contra la gent. Ara tinc l'abric ple de forats, i hematomes en el cos [...] Els carrers estaven plens d'agents armats vestits de civil que disparaven a l'aire i amenaçaven de disparar contra la gent [...] Un membre de les forces de seguretat em va perseguir quan em va veure filmant la protesta, i llavors va ser quan em van disparar un perdigó punxegut a la cama [...] Dol moltíssim", va dir.

Mahsa va afegir que les autoritats havien amenaçat el personal mèdic, i que a ella l'havien rebutjat en tres centres mèdics i fins i tot en una clínica veterinària en la qual havia buscat tractament. El 14 de gener, un metge d'un hospital de Teheran li va dir que havia d'abandonar l'hospital immediatament perquè, si el departament d'intel·ligència (Herasat) de l'hospital descobria que estava entre els manifestants, la detindrien.

"La situació a l'Iran ara mateix és encara més dolorosa que la mort. Ens estan matant lentament; ens estan torturant fins a matar-nos", va declarar Mahsa.

En diversos vídeos gravats dins de l'estació de metro de Shademan, a Teheran, se sent gent explicar que les forces de seguretat han disparat gas lacrimògen a l'interior de l'estació. Els pots de gas lacrimògen són indiscriminats i poden causar lesions greus i fins i tot la mort, especialment si s'utilitzen en un espai tancat. Només han d'utilitzar-se com a resposta concreta a actes específics de violència, i mai per dispersar a manifestants pacífics. Tampoc han d'utilitzar-se mai en un espai tancat.

En molts casos, les accions de les forces de seguretat van violar la prohibició absoluta de la tortura i altres maltractaments consagrada en el dret internacional.

Detencions arbitràries

S'ha rebut informació que indica que s'ha detingut a desenes de persones, entre elles estudiants d'universitat, en ciutats on s'han celebrat protestes, com per exemple: Ahvaz, a la província de Juzestan; Isfahan, a la província d'Isfahan; Zanjan, a la província de Zanjan; Amol i Babol, a la província de Mazandaran; Bandar Abbas, a la província d'Hormozgan; Kermanshah, a la província de Kermanshah; Sanandaj, a la província de Kurdistan; Mashhad, a la província de Jorasan Razaví; Shiraz, a la província de Fars; Tabriz, a la província d'Azerbaidjan Oriental; i Teheran.

La informació rebuda per Amnistia Internacional indica que, en almenys dues ciutats, Amol i Teheran, les autoritats estan negant a les famílies d'algunes persones detingudes informació sobre la seva sort i el seu parador, fet que constitueix un crim de desaparició forçada segons el dret internacional.

L'organització ha rebut també denúncies esgarrifoses de violència sexual contra almenys una dona detinguda arbitràriament per agents de seguretat vestits de civil i reclosa durant diverses hores en una comissaria de policia. Segons una font ben informada, mentre va estar detinguda la dona va ser conduïda a una habitació on va ser interrogada per un agent de seguretat que la va obligar a practicar-li sexe oral i va mirar de violar-la.

"Les forces de seguretat d'Iran han perpetrat una vegada més un atac censurable contra el dret del poble iranià a la llibertat d'expressió i de reunió, i han recorregut a tàctiques il·legals i brutals", ha manifestat Philip Luther.

"Les autoritats iranianes han de posar fi urgentment a la repressió i garantir que les forces de seguretat exerceixen la màxima moderació i respecten els drets dels i les manifestants a la llibertat d'expressió i reunió. Les persones detingudes han d'estar protegides enfront de la tortura i altres maltractaments, i totes les que hagin estat detingudes arbitràriament han de ser posades en llibertat".

Informació complementària

Les protestes van començar l'11 de gener, després que les autoritats iranianes admetessin haver abatut involuntàriament l'avió ucraïnès; durant tres dies ho havien negat, i havien atribuït l'accident d'avió a una errada mecànica. Les protestes es van estendre ràpidament fins a incloure lemes antisistema i exigències de transformació del sistema polític del país, inclòs un referèndum constitucional i la fi del sistema de república islàmica.

Aquestes protestes van venir precedides d'una sagnant repressió en la qual més de 300 manifestants van morir i milers van ser detinguts entre el 15 i el 18 de novembre de 2019 quan les forces de seguretat iranianes van recórrer a la força letal. Amnistia Internacional ha demanat als Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU que celebrin un període especial de sessions sobre l'Iran per encarregar una investigació sobre els homicidis il·legítims de manifestants, l'espantosa onada de detencions, les desaparicions forçades i la tortura de persones detingudes, amb la finalitat de garantir la rendició de comptes.