No s’avançarà en la lluita contra la pobresa si els Estats no aborden violacions de drets humans ni aprofundeixen en la rendició de comptes

Si no es financen els ODM, el 2015 serà l’any del “més gran fracàs de la humanitat”

Intermón Oxfam i Amnistia internacional han sortit avui al carrer per oferir la fotografia d’on seran els líders mundials actuals el 2015, any en què es farà el balanç final dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

L’acte té lloc pocs dies abans de la cimera de l’ONU a Nova York (20 a 22 de setembre) que ha de revisar els progressos dels ODM. Activistes de totes dues organitzacions s’han disfressat amb les màscares dels principals líders mundials vestits amb uniforme de presos, per denunciar que si incompleixen els compromisos dels ODM i les obligacions de drets humans haurien de respondre i ser condemnats l’any 2015.

Totes dues ONG han volgut alertar que la comunitat internacional ha de complir amb les seves obligacions en la lluita contra la pobresa. Intermón Oxfam fa una crida perquè els líders mundials acordin un pla de rescat dels ODM. Aquest pla preveu un seguit de mesures per part de la UE: que es comprometi a destinar el 0,7% del seu PIB a ajuda oficial al desenvolupament el 2015, que lluiti contra l’evasió i els paradisos fiscals -que desvien cada any milers de milions d’euros dels països en desenvolupament- i que prengui mesures concretes i eficaces per lluitar contra la fam, que afecta 925 milions de persones, més que tota la població de la Unió Europea (UE), els Estats Units i Canadà.

Per la seva banda, Amnistia Internacional recorda que els ODM, tal com estan plantejats, són insuficients i cal que reconeguin el vincle entre la pobresa i els drets humans. Són precisament les violacions de drets humans les que agreugen la pobresa i els seus efectes sobre la vida de les persones que s’hi veuen atrapades. La legislació internacional dels drets humans estableix obligacions concretes perquè els Estats garanteixin el compliment de drets com l’educació, l’accés a la salut o habitatge, o la participació, entre altres, i els ODM han de reflectir els mínims exigibles reconeguts en els estàndards internacionals.

El director de Intermón Oxfam a Catalunya i Andorra, Francesc Mateu, ha afirmat que “són objectius assolibles perquè si es té voluntat política és possible eradicar la pobresa extrema i la fam del món. Exigim a Zapatero i als altres líders mundials que aprovin un pla de rescat la setmana vinent a Nova York. Si no, el 2015 es produirà el més gran fracàs de la humanitat”.

Per a Amnistia Internacional, cal aprofundir en el compliment dels drets humans -inclosos els drets econòmics, socials i culturals- per lluitar contra la pobresa a escala global. Segons ha explicat Imma Guixé, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, “els Estats han ignorat els drets humans dels més de mil milions de persones que viuen en la pobresa extrema. És hora que garanteixin el compliment de les lleis internacionals de drets humans que han firmat, i que assegurin que les persones poden exigir més responsabilitats pels fracassos en l’assoliment dels ODM”.

La història dels ODM

L’any 2000 l’ONU va aprovar la Declaració del Mil·lenni: 189 països de tot el món es van comprometre a complir 8 objectius com un primer pas per reduir la pobresa extrema a la meitat l’any 2015 i a respectar i defensar plenament la Declaració Universal de Drets Humans i lluitar per una exhaustiva protecció i promoció dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals per a totes les persones.

Tot i això, si continuem amb la tendència actual, la majoria d’aquests objectius i dels estàndards internacionals de drets humans no s’aconseguiran per l’incompliment d’alguns governs i perquè s’han afegit factors nous: els efectes del canvi climàtic, l’augment del preu dels aliments i la crisi econòmica i financera mundial, factors que no haurien de servir d’excusa per incomplir l’obligació de progressivitat en l’accés als drets humans.

Fa cinc anys va calcular-se que perquè es compleixin els ODM caldrien uns 50.000 milions de dòlars d’ajuda addicional per any. Amb l’arribada de la crisi i el retard que s’està vivint, les necessitats són avui més grans, de com a mínim 60.000 milions de dòlars. En el semestre que va de setembre de 2008 a març de 2009 els països desenvolupats van posar sobre la taula 18 bilions de dòlars per al rescat del sector financer, una xifra que supera en més de 300 vegades l’estimació de la despesa anual addicional necessària per a garantir el compliment dels ODM.

La situació actual dels ODM

1. Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam i, concretament, reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones que pateixen fam.
Gairebé 1 de cada 6 persones passa avui fam en un món capaç de produir suficients aliments per a tots. Més de 1.000 milions de persones viuen en assentaments precaris, on se’ls neguen drets i serveis bàsics com l’aigua potable, la salut o l’educació i no gaudeixen de la protecció que atorga la seguretat d’un habitatge enfront de l’amenaça dels desallotjaments forçosos.

2. Aconseguir l'ensenyament primari universal
1 de cada 10 nens i nenes en edat de cursar primària no ha trepitjat una escola. Són 72 milions en el món, més de la meitat a l'Àfrica subsahariana.

3. Equitat entre els gèneres i autonomia de la dona
A més de 100 països encara hi ha més nens que nenes a les escoles. Les dones de tot el món en desenvolupament són les més afectades per la crisi. Malgrat que es calcula que un 70% de les persones que viuen en la pobresa són dones, els governs no han abordat tots els aspectes de la discriminació contra les dones i la desigualtat de gènere, inclosos afers clau com la violència de gènere.

4. Reduir la mortalitat infantil
9 milions de nens i nenes van morir l'any passat per causes fàcilment tractables o prevenibles, com la diarrea. Només per la crisi econòmica han mort 50.000 nens i nenes més a l'Àfrica.

5. Millorar la salut materna
Una dona mor cada minut i mig en l'embaràs o el part per manca d'assistència sanitària bàsica gratuïta, el 95% de les quals a països del Sud. 68.000 dones moren cada any per avortaments no segurs mentre alguns governs criminalitzen totes les formes d’avortament, inclòs el terapèutic.

6. Combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties epidèmiques
Prop d'un milió de persones moren a causa de la malària cada any: el 95% d'elles vivien a l'Àfrica subsahariana, i la gran majoria eren menors de cinc anys.

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient
L'any passat a Copenhaguen es va perdre l'oportunitat de frenar l'agressió que suposen les emissions de carboni, i els governs estan regatejant amb els diners que urgeix per prevenir nous desastres climàtics.

8. Una Aliança Mundial per al Desenvolupament
Les fites del ODM reclamen més ajuda dels països rics, menys deute per als països pobres i més coherència de les polítiques internacionals i nacionals. El 2009, els únics països que van assolir la fita del 0,7% van ser Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Països Baixos i Suècia.