Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iemen: Cal eliminar el requisit de tutela masculina perquè les dones surtin de la presó

© AFP via Getty Images.

El govern reconegut internacionalment i les autoritats de facto houthis han de posar en llibertat totes les dones que han complert la seva pena de presó, però segueixen encara recloses arbitràriament per manca d'un tutor masculí que es faci càrrec d'elles en el seu alliberament, ha manifestat avui Amnistia Internacional.

Les autoritats penitenciàries de diferents punts del Iemen mantenen empresonades les dones que han complert la seva condemna si cap tutor masculí n'aprova la posada en llibertat o, si els seus familiars es neguen a rebre-les, únicament les transfereixen a albergs per a dones. Condicionar la sortida de presó d'una dona a l'aprovació d'un tutor masculí és una pràctica tradicional que s'aplicava ja molt abans que sorgís el conflicte armat de 2015.

És inacceptable que les autoritats del Iemen continuïn considerant i tractant les dones com a persones incompletes, sense capacitat d'acció, que necessiten un tutor masculí per a desenvolupar la seva vida quotidiana. Els costums tradicionals han d'evolucionar, com fa tota societat, per a garantir el respecte dels drets humans i la dignitat”, ha afirmat Grazia Careccia, directora regional adjunta del Programa Regional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.

“Les autoritats penitenciàries han d'alliberar immediatament totes aquelles dones —i altres persones— que es trobin privades de llibertat després d'haver complert la seva condemna, de conformitat amb el Codi Penal del Iemen, la Constitució i les obligacions del dret internacional dels drets humans. Cal posar fi a la privació de llibertat injustificable i a qualsevol forma de discriminació per motius de gènere.”

Amnistia Internacional va entrevistar una dona que, al no tenir de tutor masculí disposat a assumir la seva sortida de presó, havia estat transferida a un alberg de la governació de Taiz, així com a una antiga treballadora de la presó central de Sanà, a un advocat i a una advocada, a la directora d'un alberg per a dones de la governació de Taiz i a dues supervisores d'altres albergs de les governacions d'Aden i Sanà.

“Impossible sortir sense un tutor masculí”

Un antic empleat de la presó central de Sanà, controlada pels houthis, explica que el requisit del tutor masculí viola els drets de les dones.

“Afirmen que és impossible sortir sense un tutor masculí. Una dona fa cinc anys que es troba privada de llibertat arbitràriament després d'haver complert la seva condemna, una altra va romandre retinguda a la presó durant dos mesos fins que va arribar el seu fill de l'estranger per a fer-se càrrec de la seva sortida. Durant el 2019 es va lliurar una dona al seu pare, qui la va assassinar al cap d’una setmana.”

Dos advocats iemenites van comunicar a Amnistia Internacional que aquesta pràctica mancava de base jurídica i simplement estava arrelada en les normes socials.

Segons un dels advocats: “La llei prohibeix la privació de llibertat una vegada complerta la condemna, independentment del gènere d'una persona. Necessitem pressió comunitària de part d'organitzacions i activistes per a acabar amb aquesta pràctica”.

La Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW)reconeix explícitament que l'origen de molts abusos contra els drets de la dona es troba en normes socials i culturals nocives. Aquesta Convenció obliga els Estats a prendre les mesures adequades per a eliminar tals normes i prevenir la discriminació de gènere i interseccional, la violència per motius de gènere i altres abusos relacionats contra els drets humans.

“No tenia on anar excepte a l'alberg”

“Radiya” va complir la seva condemna a la presó central de Taiz el 2022, però no tenia tutor masculí disposat a fer-se càrrec de la seva sortida de la presó. El seu marit s'havia divorciat d'ella i la seva família la repudiava a causa de l'estigma social. L'administració de la presó central de la governació de Taiz no la va posar en llibertat, sinó que la va enviar a un alberg per a dones local, el Centre de Protecció i Rehabilitació de Dones i Nenes.

El 2021, un veí va violar “Radiya” a casa seva mentre el seu marit i els seus tres fills eren fora. La seva família política la va acusar d'adulteri i la va denunciar. “Radiya” va ser condemnada per adulteri i va passar un any a la presó. Tractar l'adulteri com a delicte constitueix una violació del dret de les dones a la intimitat, a més de vulnerar la prohibició de la discriminació en la família que s'estableix a la CEDAW.

“Radiya” fa set mesos que és a l'alberg, on rep formació per a ser costurera, però encara no se sent preparada per a deixar l'alberg o buscar feina.

Segons va relatar a Amnistia Internacional: “Em van empresonar per ser víctima de violació. Em van transferir a l'alberg perquè el meu marit es va divorciar de mi i els meus familiars no em van permetre tornar amb ells. Em sento oprimida i profundament trist. Vaig perdre als meus fills i al meu marit, i la meva família em va abandonar. Estic deprimida. No tenia on anar excepte a l'alberg. Espero poder llaurar-me una nova vida i trobar treball quan surti de l'alberg”.

La directora de l'alberg va declarar a Amnistia Internacional el següent: “Vam obrir aquest alberg el 2020 i vam aconseguir traslladar a totes les dones que ja havien complert la seva condemna; la fiscalia va facilitar el procés. En aquest moment són 23 dones”.

“Cal fer costat a aquestes dones i oferir-los rehabilitació perquè puguin reintegrar-se en la societat. El motiu és que es rebutja a les dones que han estat a la presó”.

L'alberg de Taiz acull actualment set dones alliberades de presó, mentre que el d'Aden allotja dues dones i el de Sanà, tres més.

En els albergs, les dones segueixen un programa de rehabilitació que les ajuda a adquirir aptituds professionals o a reforçar-les. Algunes dones es casen i deixen l'alberg; unes altres segueixen en ell fins que troben feina. En alguns casos, l'administració de l'alberg aconsegueix reconciliar les dones amb els seus familiars perquè puguin tornar a casa seva.

Els albergs de dones es coordinen amb l'administració penitenciària i la fiscalia per a garantir que s'hi transfereixin les dones. Una vegada que una dona està preparada per a abandonar definitivament l'alberg, cal notificar-ho a les autoritats penitenciàries, encara que no existeixi base jurídica que impedeixi la seva sortida.

Obrir nous albergs no soluciona la situació d'altres dones que romanen arbitràriament a la presó després de complir la seva condemna, les quals tenen dret a ser posades en llibertat, no a ser transferides a un alberg.

La tutela masculina és un instrument de control social sobre la vida i les llibertats de les dones, que no ha de legitimar-se amb aquesta mena de pràctiques. Les autoritats han de treballar per a eliminar la discriminació contra les dones i posar fi a la tutela masculina tant en la legislació com en la pràctica, encara que per a aconseguir-ho calgui posar en dubte les normes socials existents. Cal obrir albergs per a les dones en situació de risc, però també garantir que no s'obliga cap dona a viure-hi sense el seu consentiment”, ha declarat Grazia Careccia.