Aquest dijous 25 de març, es compleix el sisè aniversari des que una coalició d'Estats encapçalada per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) de la qual també formen part Bahrain, Egipte, Jordània i Kuwait, va iniciar una campanya de bombardejos aeris contra les forces houthis al Iemen, assenyalant així el començament d'un conflicte armat. Des de llavors, més de 12.000 civils han mort com a conseqüència del conflicte i almenys quatre milions de persones han hagut de fugir de casa seva.
Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón denuncien una vegada més que Espanya, quart país del món a exportar armes a l'Aràbia Saudita i desè als Emirats Àrabs Units, ha d’“abandonar el costat fosc” i deixar de ser còmplice d'aquestes atrocitats, suspenent la venda d'armes a aquests països que estan bombardejant el Iemen. A més dels Estats Units i Itàlia, també Bèlgica, Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Grècia o els Països Baixos han aprovat restriccions a les exportacions militars a la coalició.
“A què espera Espanya? El govern ha d'abandonar el podi dels mercaders de la mort com el Regne Unit, França o el Canadà, que alimenten amb armes presumptes criminals de guerra saudites i emiratians, i seguir l'exemple d'altres països, com els Estats Units i Itàlia, que han decidit fer un pas endavant per respectar el dret internacional, que prohibeix vendre armes amb les quals es poden cometre atrocitats. És hora de tallar l'aixeta, tal com han demanat recentment el Consell de Drets Humans de l'ONU i el Parlament Europeu”, assenyala Esteban Beltrán, director d'AI Espanya.
“El passat 18 de març es van complir 34 anys des de la decisió de declarar secretes les actes de la Junta Interministerial que regula les vendes d'armes. El govern té l'oportunitat de, per fi, acabar amb secrets que maten. És qüestió de voluntat política”, assenyala Mario Rodríguez, director de Greenpeace España.
“ El Govern no pot continuar amb aquestes vendes d'armes que segueixen contribuint a perpetuar un conflicte que ja s'ha cobrat massa vides i a mantenir l'epidèmia d'impunitat de la qual parlava el Grup Experts del Iemen del Consell de drets humans de l'ONU. S’han de suspendre immediatament”, indica Jordi Armadans, director de FundiPau.
Només el 2020, els atacs aeris de la coalició saudita van causar la mort de 125 civils al Iemen. La mitjana diària d'atacs aeris va ser de 6, el doble que el 2019. Els atacs van afectar instal·lacions sanitàries, mercats, granges, escoles i infraestructures hídriques vitals, inclosos pous d'aigua. Almenys un centre de quarantena de Covid-19 va ser bombardejat. El 2020 també es van documentar més de 1.000 incidents de danys a civils i a objectes civils al Iemen en els quals van resultar ferides més de 900 persones.
“El Iemen continua patint la major catàstrofe humanitària del planeta, agreujada pel bloqueig que la coalició internacional està duent a terme, restringint l'entrada d'ajuda humanitària”, assenyala Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón, que ha denunciat l'escassíssima contribució econòmica d'ajuda humanitària d'Espanya en aquesta crisi i ha reclamat al Govern que “augmenti substancialment la seva aportació per a pal·liar aquest desastre”.
Les organitzacions alerten que les últimes dades, des del 2015 i fins el juny del 2020, situen Espanya com el quart exportador d'armes a l'Aràbia Saudita i el desè als Emirats Àrabs Units. El valor de les exportacions a tots dos països ascendeix a un total de 2.055 milions d'euros, mentre que l'ajuda humanitària que es va destinar a Iemen és 893 vegades menor: tan sols 2,3 milions. De fet, les organitzacions recorden que Espanya ni tan sols va assistir a una conferència organitzada aquest mateix mes per les Nacions Unides, Suècia i Suïssa per a comprometre fons.
Quant a les xifres d'autoritzacions espanyoles d'exportacions d'armes (és a dir, aquelles que encara no s'han dut a terme però que sí que estan autoritzades) les xifres encara són més alarmants: 2.694 milions, és a dir, 1.171 vegades més en armes que en ajuda humanitària.
Les organitzacions han exigit al govern espanyol que mentre continuï el bloqueig imposat al Iemen i els crims de guerra no autoritzi l'exportació de cinc corbetes de Navantia, que s'estan construint a Cadis, a l'Aràbia Saudita, el lliurament de les quals està prevista entre el gener del 2022 i el juny del 2023. Aquest mes de maig Navantia iniciarà la formació de la dotació de la primera corbeta en un centre d'ensinistrament que s'està acabant de construir a San Fernando (Cadis). Els marines saudites s'allotjaran a l'Arsenal de La Carraca, a San Fernando.
Al Consell de Ministres d'abril de l'any passat, el govern va aprovar una mesura molt interessant però insuficient: un protocol per comprovar que les armes exportades no es desvien a usos no autoritzats o a altres conflictes. Per al conflicte del Iemen el que demanen les Nacions Unides és una suspensió de la venda d'armes, no un protocol de seguiment. A més, segons les informacions de què disposem, fins el desembre de 2020 no s'havia aplicat en cap operació, malgrat les denúncies reiterades de desviaments d'armes per part de l'Aràbia Saudita, EAU i Egipte a grups armats a Síria, el Iemen i Líbia en els últims anys i de presumptes crims de guerra comesos amb aquestes armes.
Per les ONG, és urgent acabar amb el secretisme que envolta les exportacions d'armes. El març del 1987 es va aprovar un acord del Consell de Ministres que va classificar com a secretes les actes de la junta interministerial encarregada d'aprovar les exportacions d'armes. Per a posar fi a aquesta situació, el Govern ha de modificar o revocar aquest acord. A més, les organitzacions demanen a la Mesa del Congrés dels Diputats i als grups parlamentaris que posin fi a la contínua pròrroga del termini d'esmenes per a la reforma de la Llei de Secrets Oficials impulsada pel PNB, i impulsin l'adopció d'una nova Llei de Secrets Oficials que respecti el principi que tota restricció del dret d'accés a la informació compleixi els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat, d'acord amb les normes internacionals.
Més informació sobre el conflicte del Iemen
Amb una població de 30,5 milions d'habitants, gairebé 4 milions de persones s’han vist forçades a abandonar casa seva i més de 12.000 han mort com a conseqüència del conflicte. Des del 2015, l'ONU, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i organitzacions iemenites de drets humans han documentat desenes d'atacs aeris aparentment il·legals de la coalició, que han afectat cases, mercats, hospitals, escoles, mesquites i centres de detenció. Alguns dels atacs poden constituir crims de guerra. Fins a mitjan març del 2021, la coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita i EAU ha dut a terme més de 22.700 atacs aeris al Iemen des que va començar la guerra, una mitjana de més de 10 atacs al dia. Amnistia Internacional i altres organitzacions van presentar el 2019 a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional una Comunicació perquè s'investigui la seva possible complicitat en 26 atacs aeris concrets en els quals va haver-hi civils víctimes d'homicidi il·legítim o lesions i es van destruir o van danyar escoles, hospitals i altres béns protegits. La comunicació se centra en el paper de diverses empreses, inclosa l'espanyola Airbus Defensa i Espai, S. A.
Així mateix, quatre de cada cinc persones necessiten ajuda humanitària d'algun tipus i les organitzacions assenyalen que la destrucció generalitzada dels serveis de salut i dels serveis de sanejament ha deixat el Iemen summament vulnerable al coronavirus.
El gener del 2021, en una sessió informativa al Consell de Seguretat de l'ONU, el Secretari General Adjunt d'Assumptes Humanitaris i Coordinador del Socors d'Emergència, va afirmar que “les dades mostren que enguany, 16 milions de persones passaran gana. Ja hi ha unes 50.000 persones que s'estan morint de fam. Altres 5 milions hi estan a un pas”.