Amnistia Internacional insta als Estats membres de la Unió Europea a treballar per una Europa de l’asil en la qual es respectin els drets humans de les persones refugiades. Mitjançant una carta enviada abans del Consell de Justícia i Interior que se celebra els dies 3 i 4 de juny, Amnistia Internacional demana també a la UE que converteixi els drets fonamentals en un element bàsic de la cooperació amb tercers països pel que fa a la migració irregular.

El Consell de Justícia i Interior adoptarà conclusions pel que fa al seguiment del Pacte Europeu sobre Immigració i Asil. Un dels principals compromisos del Pacte és la creació d’una zona comuna d’asil i la resolució de les llacunes existents en la protecció de les persones migrants i sol·licitants d’asil per part dels països de la UE. La Comissió Europea va presentar propostes legislatives per abordar les diferències en els sistemes d’asil dels Estats membres, però el debat entre aquests ha esdevingut difícil, especialment en qüestions com les salvaguardes enfront de la detenció, el dret a presentar recursos, les disposicions sobre assistència lletrada i una definició més inclusiva de membre d’una família. A més, hi ha hagut manca de transparència en les negociacions sobre asil per part de la Presidència espanyola d'UE.

“Els greus defectes del sistema d’asil de Grècia demostren que no es pot fer realitat un sistema comú d’asil mentre les situacions als Estats membres siguin tan summament diferents. Tret que les normes internacionals sobre refugiats i drets humans es posin en pràctica adequadament a tot arreu, la UE no aconseguirà els seus propis objectius, i el que és més important, continuarà sense donar resposta als qui necessiten protecció de forma desesperada”, ha declarat Nicolas Beger, director de l'Oficina de la Unió Europea d'Amnistia Internacional.

A més, Amnistia Internacional insta els Estats membres a respectar els drets humans de les persones migrants en allò relatiu a la cooperació amb tercers països. Com a conseqüència de la cooperació d'Espanya amb Mauritània, en el passat s’han produït violacions de drets humans, com ara detencions arbitràries, negació de la protecció i devolucions. En el camp de la cooperació d'Itàlia amb Llíbia també s’han documentat devolucions de persones migrants a països on corren risc de ser sotmesos a tortures i altres formes de maltractaments.

Amnistia Internacional recomana que el Consell estudiï revisar les negociacions sobre un acord marc de cooperació UE-Líbia perquè sigui coherent amb els valors que representa la Unió. El Consell també ha de revisar el seu enfocament sobre els acords de readmissió amb els països d’origen i trànsit, com Turquia i el Pakistan, de manera que es tingui en compte la situació dels drets humans en aquests països i la forma en què es tracta les persones migrants i refugiades. Qualsevol altre acord també ha de ser objecte d’una avaluació efectiva per part de la Comissió Europea.

“Comprometre els drets humans desviant responsabilitats a tercers països no és una resposta acceptable o sostenible als fluxos migratoris. Sense un compromís renovat per part dels Estats membres de respectar les seves obligacions internacionals, no podrem abordar els problemes humans més urgents del segle XXI”, ha conclòs Beger.