Dimecres 18 de maig està previst que el Tribunal de Sentència amb Competència Territorial Nacional en Matèria Penal de Tegucigalpa, Hondures, doni lectura de sentència contra David Castillo, exgerent de l'empresa Desenvolupaments Energètics, i responsable del projecte hidroelèctric Agua Zarca, qui va ser declarat culpable fa nou mesos com a coautor de participar en l'assassinat de la defensora dels drets humans Berta Cáceres el 2016.
"Conèixer el càstig contra les persones que van participar en l'atroç crim contra la lideresa indígena Berta Cáceres és un moment clau en la recerca de veritat, justícia i reparació de la seva família, que ha hagut d'enfrontar-se a més de sis anys d'espera. Les autoritats hondurenyes han d'estar a l'altura d'aquest moment i assegurar que la sentència, inclosa la seva execució, compleixi els més alts estàndards de drets humans, garantint que l'assassinat de Berta no quedi impune", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a Amèrica d'Amnistia Internacional.
“La causa de Berta Cáceres ha d'establir un precedent en l'accés a la justícia per a les persones defensores dels drets humans a Hondures que segueixen perdent la vida per defensar el planeta”
Malauradament aquest procés no s'acaba aquí. A tot el món s'espera conèixer la veritat sobre l'assassinat de Berta Càceres, de manera que totes les persones responsables del seu assassinat retin comptes. La causa de Berta Càceres ha d'establi un precedent en l'accés a la justícia per a les persones defensores dels drets humans a Hondures que segueixen perdent la vida per tenir cura del nostre planeta".
Informació addicional
El 2 de març de 2016, Berta Cáceres, valenta defensora del medi ambient i dels drets dels indígenes, va ser assassinada a trets per homes armats a casa seva, a Intibucá, Hondures. Era la coordinadora del Consell Cívic d'Organitzacions Indígenes i Populars d'Hondures (COPINH) i feia campanya contra el projecte de la presa hidroelèctrica Aigua Zarca i l'impacte que tindria al territori del Poble Indígena Lenca.
Les persones defensores dels drets humans a Hondures segueixen sofrint atacs amb impunitat. L'assassinat és el principal risc a què s'enfronten els qui defensen el medi ambient al país, que segons Global Witness presenta la segona xifra més alta del món d'homicidis per càpita. Hondures va obrir un 2022 particularment letal per a la defensa del medi ambient, amb dos activistes trobats morts al gener.
Amnistia Internacional també ha documentat amenaces, o fins i tot desaparicions d'ambientalistes. Avui, segueix sense conèixer-se el parador de quatre membres de la comunitat indígena garífuna pertanyents a l'Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), desapareguts des de juliol de 2020.
Malgrat la gravetat dels atacs a aquestes persones defensores, Hondures no ha firmat l'Acord d'Escazú, el primer tractat de drets humans ambientals d'Amèrica Llatina i el Carib que obliga als Estats signataris a protegir les persones defensores del medi ambient i que va entrar en vigor el 22 d'abril de 2021.