Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Guinea Equatorial: les autoritats han d'aclarir la sort i el parador de quatre membres de l'oposició

Martin Obiang Ondo © Particular

Les autoritats de Guinea Equatorial haurien d'aclarir la sort i el parador de quatre membres de l'oposició que, segons la informació rebuda, van ser segrestats al Sudan del Sud i traslladats al país centrafricà, on romanen actualment detinguts.

Les autoritats han de garantir que es respecten i protegeixen plenament els drets humans de Martín Obiang Ondo, Benvingut Ndong Ondo, Feliciano Efa Pispi i Julo Obama Mefuman, membres de l'associació d'oposició Moviment per a l'Alliberament de Guinea Equatorial Tercera República (MLGE3R).

El 12 de novembre de 2019, aquests quatre homes van sortir d'Espanya cap al Sudan del Sud. El 15 de novembre de 2019, mentre eren el país van desaparèixer, i els seus familiars es van assabentar que havien estat segrestats i traslladats a Guinea Equatorial. Segons la informació rebuda, primer van estar detinguts a la presó de Black Beach, a Malabo, i després van ser traslladats a la nova presó de Mongomo.

Dos d'ells porten residint legalment a Espanya més de 15 anys, i els altres dos tenen la ciutadania espanyola. Segons la informació rebuda per Amnistia Internacional, les autoritats han negat a l'Ambaixada d'Espanya a Guinea Equatorial el permís per visitar-los a la presó.

Aquesta setmana, el partit governant de Guinea Equatorial va emetre un comunicat de premsa en el qual vinculava la sort dels quatre membres de l'oposició amb un presumpte intent de cop d'Estat i assassinat contra el president Teodoro Obiang Nguema Mbasogo perpetrat al desembre de 2017.

El partit va esmentar que algunes de les persones implicades en el presumpte cop d'estat vivien a Espanya, i que les autoritats de Guinea Equatorial sol·licitaven "per via diplomàtica la col·laboració de països amics i d'organismes internacionals".

Del 22 de març al 31 de maig de 2019 es va celebrar un judici col·lectiu en relació al presumpte cop d'estat. En aquest judici, 112 acusats van ser declarats culpables i van rebre condemnes que anaven des de tres anys i un dia fins als 97 anys. Cinquanta-cinc acusats, entre els quals es trobaven Martín Obiang Ondo, Benvingut Ndong Ondo i Feliciano Efa Pispi, del MLGE3R, van ser jutjats in absentia.

Segons un informe publicat pel Centre de Drets Humans del Col·legi Nord-americà d'Advocats i com a part del Projecte d'Observació de Judicis de la Fundació Clooney per la Justícia, el judici va estar enterbolit per greus irregularitats de procediment, entre les quals el fet que els jutges i fiscals militars havien estat nomenats pel president mitjançant decret executiu. El judici també va violar les garanties processals que formen part de les obligacions contretes per tots els Estats en virtut del dret internacional dels drets humans.

En els últims anys, diversos opositors del govern equatoguineà han estat detinguts a l'estranger, alguns en països com Nigèria i Togo, abans de ser posats sota custòdia a Guinea Equatorial.

Amnistia Internacional també ha documentat casos d'activistes i defensors i defensores dels drets humans de Guinea Equatorial que han sofert detenció arbitrària, atacs i persecució a causa del seu treball.

L'organització demana a les autoritats que investiguin sense retard i revelin la veritat sobre la sort i el parador d'aquests quatre membres de l'oposició, i que deixin d'utilitzar agents de seguretat per segrestar persones, incloses aquelles que critiquen al govern i que viuen a l'estranger.