Ciudad de Guatemala.- En un nou informe publicat avui, 29 de març de 2006, Amnistia Internacional insta les autoritats de Guatemala a posar fi als desallotjaments de les comunitats rurals fins que es revisi la legislació i les pràctiques actuals, que són injustes, estan esbiaixades i viciades en essència. L'informe d'Amnistia Internacional examina les violacions de drets humans comeses en el context dels conflictes agraris, l'impacte dels desallotjaments forçosos i violents i la discriminació que pateixen els treballadors rurals i els pobles indígenes, en tots els aspectes del procés. ?Mentre es renten les mans de tota responsabilitat en relació amb els drets dels treballadors rurals i els pobles indígenes, les autoritats es mostren promptes a respondre enèrgicament a les demandes d?amos de finques rics?, va manifestar Javier Zúñiga, director del Programa Regional per a Amèrica d'Amnistia Internacional. ?Des que va ocupar el càrrec el 2004, el president Berger ha accelerat els desallotjaments i ha fet cas omís dels consegüents abusos contra els drets humans. La destrucció de llars, la vulneració d'un procés amb les degudes garanties, fins i tot homicidis, s?han donat amb impunitat?, afirma Javier Zúñiga. Els conflictes de terres sorgeixen quan els camperols ocupen terres a manera de protesta per demanar la realització dels seus drets laborals o quan es plantegen qüestions sobre la propietat de la terra. D'acord amb xifres del govern, el desembre de 2005 continuaven sense resoldre's 1052 casos de conflictes agraris, la qual cosa suposa un augment en comparació dels 911 casos de l'octubre de 2004. Casos analitzats El 2004, 90 famílies indígenes q'eqchi de treballadors rurals, de la finca Trece Aguas, van quedar-se sense llar després de negar-se a abandonar terres que ells consideraven una indemnització justa pel que se'ls devia en haver estat acomiadats. Van ser desallotjats per força i amb violència i actualment continuen esperant el pagament de les indemnitzacions. La finca Trece Aguas, situada al departament d'Alta Verapaz, al nord de Guatemala, va utilitzar a un gran nombre de treballadors rurals en la producció de cafè. Quan el preu del cafè va caure, ells van ser els primers a patir-ne les conseqüències. L'informe d'Amnistia Internacional documenta també casos similars en altres àrees de Guatemala. Per exemple, també a Alta Verapaz, la petita comunitat rural de Santa Inés es troba actualment davant un possible tercer desallotjament motivat per una persona que afirma tenir la propietat de la terra. Malgrat que diversos òrgans governamentals confirmen que la comunitat posseeix legítim dret a reivindicar la terra, s'ha autoritzat una ordre de desallotjament. En els dos desallotjaments anteriors es van destruir diverses llars. Els Acords de Pau de Guatemala de 1996, que van posar fi a 36 anys de conflicte armat intern violent, inclouen un compromís governamental d'implementar una sèrie de mesures concretes per solucionar la crisi de les terres i garantir que els treballadors i les comunitats rurals gaudeixen dels seus drets humans. Fins al moment, cap d'aquestes mesures s'ha posat en pràctica. Governs estrangers, com els d'Espanya, Canadà, Noruega, Finlàndia, Suècia, Japó i Estats Units continuen donant ajuda al govern guatemalenc per finançar iniciatives dirigides a aplicar els Acords de Pau. ?Fent cas omís dels compromisos contrets en els Acords de Pau, les autoritats guatemalenques estan perdent una oportunitat fonamental de garantir una solució duradora a la crisi de les terres?, va manifestar Javier Zúñiga. Informació general L'informe d'Amnistia Internacional està basat en la informació recopilada per l'organització durant tres missions d'investigació a Guatemala que van tenir lloc entre 2004 i 2006. (29/03/2006)