Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Grècia: Les autoritats han de respondre per les violacions del dret a la salut causades per les mesures d'austeritat

© LOUISA GOULIAMAKI/AFP via Getty Images)

En un avenç significatiu, Amnistia Internacional ha fet passos per exigir a les autoritats gregues que retin comptes davant el Consell d'Europa per violar els drets de les persones a la salut i a la no discriminació.

Una demanda col·lectiva presentada avui davant del Comitè Europeu de Drets Socials detalla les devastadores conseqüències per a la salut de les mesures d'austeritat aplicades per les autoritats gregues després de la crisi econòmica de 2009-2010 i com el govern no va protegir-ne la població.

“Més d'una dècada de recessió i mesures d'austeritat ha deixat el sistema de salut grec devastat, la qual cosa ha tingut repercussions per a la seva resposta a la pandèmia de COVID-19. En aquestes circumstàncies, és vital que les autoritats retin comptes de les conseqüències negatives de les seves decisions per als drets humans de la població”, ha manifestat Sanhita Ambast, investigadora i assessora sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals.

“L'acció d'avui transmet un missatge clar a tots els governs: no són immunes a l'escrutini i han de retre comptes de les conseqüències nocives de les seves decisions per a les persones i els seus drets econòmics i socials”.

Informació complementària

El govern grec va començar a aplicar mesures d'austeritat el 2010, en resposta a la crisi financera mundial iniciada el 2008.

La despesa pública es va reduir un 32% en tots els sectors, i el destinat a salut pública va disminuir gairebé un 43% entre 2009 i 2017.

Les reformes estructurals van fer recaure en les persones pacients una part encara més gran del cost dels serveis de salut. A més, els tres programes d'assistència financera acordats van concloure amb la inclusió de condicions dels creditors de Grècia, algunes de les quals van promoure o van determinar les mesures d'austeritat que van provocar la reducció del sistema de salut.

Amnistia Internacional ha documentat amb anterioritat els efectes de la política econòmica en el sistema de salut grec, entre altres, en l'informe de 2020 Resuscitation required – The Greek health system after a decade of austerity.