La pandèmia de COVID-19 que afecta Grècia ha posat de manifest com anys de recessió i mesures d'austeritat han soscavat el sistema de salut del país, ha declarat Amnistia Internacional en un informe publicat avui.

"Resuscitation required: The Greek health system after a decade of austerity" documenta com les severes retallades realitzades des de 2010 han deixat molta gent sense mitjans per accedir als serveis de salut i pagar-los. Professionals de la salut han explicat a Amnistia Internacional que estan treballant amb una considerable falta de personal en una situació de crisi que s'ha aguditzat amb el brot de COVID-19.

"La manca de personal i equips està ara d'actualitat, però la veritat és que el sistema de salut de Grècia porta anys enfonsant-se", ha afirmat Marie Struthers, directora regional d'Amnistia Internacional per a Europa.

És essencial que el govern reconegui que aquesta crisi és un crit d'alerta i comenci a invertir en atenció de la salut i assistència social.

El govern grec va començar a aplicar mesures d'austeritat el 2010, en resposta a la crisi financera mundial iniciada el 2008. La despesa pública es va reduir un 32% en tots els sectors, i el destinat a salut pública va disminuir gairebé un 43% entre 2009 i 2017. Les reformes estructurals van desviar cap a les persones ateses una part encara més alta de cost dels serveis de salut. A més, els tres programes d'assistència financera acordats van concloure amb la inclusió de condicions dels creditors de Grècia, algunes de les quals van promoure o van determinar les mesures d'austeritat que van provocar el menyscapte del sistema de salut

Els efectes s'han fet sentir acusadamente en el personal i les persones ateses Amnistia Internacional va entrevistar 75 persones que havien sol·licitat atenció en el sistema públic de salut i 55 professionals de la salut. Al voltant del 90 per cent de les persones entrevistades van explicar que havien hagut d'esperar molt temps, i moltes van comentar el difícil que els resultava accedir als serveis de salut a causa del seu elevat cost.

Un home va explicar a Amnistia Internacional el següent: "Avui dia, si no tens diners, no pots tenir assistència mèdica". Un altre va dir: "Si no és una urgència, t'aguantes el dolor i esperes".

Un home va explicar a Amnistia Internacional el 2019: "Els grups que han pagat per la crisi són la gent amb baixos ingressos i la població treballadora. Han pagat amb els seus impostos, les seves prestacions socials i la seva salut".

El primer cas de COVID-19 es va registrar a Grècia al febrer de 2020. A principis d'abril, una persona emprada en els serveis de salut va explicar a Amnistia Internacional: "Com a conseqüència de la crisi financera, quan es van fer retallades en el sector de la salut, la majoria dels hospitals funcionen amb la meitat del personal necessari [En el nostre] treballem amb la meitat del personal necessari, i si els casos [de COVID-19] augmenten, serà impossible".

Conscient de la debilitat del sistema d'atenció de la salut, el govern ha respost a la pandèmia de COVID-19 amb una sèrie de mesures de contenció, entre les quals el ràpid confinament, que han contribuït a minimitzar el nombre d'infeccions i morts. El govern ha ofert també una mica d'ajuda econòmica a la població i ha destinat 200 milions més d'euros al sistema de salut.

Moltes de les dificultats que trobaven els professionals de la salut durant el període d'austeritat s'han exacerbat amb la pandèmia, per la qual cosa la seva salut, seguretat i condicions de treball són encara més motiu de profunda preocupació.

Els professionals de la salut entrevistats per Amnistia Internacional van explicar que tenien dificultats a causa de la reducció del personal, la manca de material de protecció personal adequat i la d'equip mèdic suficient, com respiradores i llits d'UCI.

Com la crisi econòmica i les mesures d'austeritat van afectar de manera especial i desproporcionada alguns grups que s'enfronten ara a la pandèmia, la seva salut i els seus mitjans de vida corren especial risc des de l'arribada de la COVID-19.

"Després d'un decenni de desinversió, els serveis públics de salut afronten ara un altre greu desafiament amb l'actual pandèmia", ha assenyalat Marie Struthers.

"Amb l'amenaça d'una recessió mundial després de la pandèmia, hi ha importants lliçons que cal aprendre. La dolorosa experiència soferta per Grècia en l'últim decenni no ha de repetir-se ni replicar-se; no ha d'haver-hi cap retorn a la nociva estratègia d'austeritat".