Segons la nova investigació d'Amnistia Internacional, les forces frontereres gregues estan detenint de forma violenta i il·legal grups de persones refugiades i migrants per a la seva devolució sumària a Turquia, fet que vulnera les obligacions de Grècia en matèria de drets humans segons el dret internacional i de la Unió Europea.
L'informe Greece: Violence, lies and pushbacks documenta com les autoritats gregues estan duent a terme devolucions il·legals per terra i mar. Principalment, se centra en operacions il·legítimes a la regió d'Evros, a la frontera terrestre entre Grècia i Turquia. Al febrer i març de 2020, Grècia va expulsar amb violència persones refugiades i migrants en resposta a l'obertura unilateral de les fronteres terrestres per part de Turquia. Amb la documentació dels incidents que es van succeir després de l'expulsió, entre juny i desembre de 2020, aquesta nova investigació demostra que les violacions de drets humans a les fronteres de Grècia segueixen passant i s'han convertit en una pràctica habitual.
"És evident que diverses divisions governamentals de Grècia estan treballant en estreta coordinació per capturar i detenir persones que van a Grècia a la recerca de seguretat, i que estan sotmetent a moltes d'elles a violència, per després traslladar-les a la riba del riu Evros i efectuar la seva devolució sumària a Turquia", ha afirmat Adriana Tidona, investigadora sobre Migració per a Europa a Amnistia Internacional.
"La nostra investigació demostra que les devolucions il·legals violentes s'han convertit en la política grega de control fronterer de facto a la regió d'Evros. El nivell organitzatiu necessari per executar aquestes devolucions, que han afectat fins a 1.000 persones en els incidents documentats -a algunes d'elles diverses vegades i en molts casos a través de centres de detenció no oficials-, mostra fins a on està disposada a arribar Grècia per expulsar de manera il·legal les persones i amagar-ho".
La gran majoria de les persones amb qui ha parlat Amnistia Internacional han denunciat que havien sofert o presenciat actes de violència per part d'individus que descrivien com agents grecs uniformats, així com homes vestint roba civil. Entre aquests actes, han esmentat cops amb bastons, puntades, cops de puny, bufetades i empentes que, de vegades, van provocar ferides greus. Sovint, se sotmetia als homes a humiliants i agressius escorcolls sense roba, de vegades davant de dones, nens i nenes.
En la majoria dels casos, els actes de violència denunciats violen la prohibició internacional de tracte inhumà o degradant. Així mateix, alguns incidents constitueixen tortura, per la seva gravetat i la seva intenció humiliant o punitiva.
Saif*, un home sirià de 25 anys expulsat quatre vegades a l'agost de 2020, ha explicat a Amnistia Internacional que, en el seu segon intent, el grup amb què viatjava va rebre una emboscada per part de "soldats" amb uniforme negre i passamuntanyes, que els van traslladar a la riba de l'Evros, el riu que fa frontera amb Grècia i Turquia. Dos homes del grup van mirar d'escapar, però un dels soldats els va aturar i els va colpejar sense pietat. Saif, que sospitava que li havien trencat la columna a un d'ells, ha explicat a Amnistia Internacional: "No podia ni moure's, no podia ni moure les mans". Segons Saif, després que els soldats grecs portessin els dos homes ferits fins a la riba de Turquia, van aparèixer soldats turcs i una ambulància per socórrer-los.
Una persona ha explicat a Amnistia Internacional que, durant una de les operacions de devolució, a ell i al seu grup els van obligar a saltar de la barca a l'aigua prop d'un illot enmig del riu Evros, on van romandre durant dies. Un dels homes a qui van obligar a saltar de la barca no sabia nedar i cridava demanant ajuda mentre anava surant i submergint-se en l'aigua, fins que va arrossegar-lo el corrent.
Les devolucions no estan tenint lloc només en zones frontereres. També estan capturant i detenint persones molt endins de Grècia per després traslladar-les a la regió d'Evros i retornar-les il·legalment a Turquia. Amnistia Internacional ha parlat amb quatre persones que van capturar i van detenir en zones del nord de Grècia i que finalment van retornar a Turquia en grups més grans. Entre aquestes persones hi havia un refugiat i un sol·licitant d'asil que havia viscut a Grècia durant gairebé un any.
Una d'aquestes dues persones, Nabil*, un home sirià de 31 anys, registrat com a sol·licitant d'asil a Grècia, ha explicat a Amnistia Internacional que l'havien arrestat en el port de la ciutat d'Igoumenitsa, a la regió nord-occidental del país. La policia li va explicar que el traslladarien a Atenes i el deixarien anar; no obstant això, van traslladar-lo a un altre centre de detenció més a prop de la frontera terrestre d'Evros, van colpejar-lo i, finalment, van expulsar-lo amb un grup de 70 persones, en el qual també hi havia nens i nenes. Això és el que ha explicat Nabil a Amnistia Internacional: "Abans de pujar a l'autobús, vaig mostrar la meva targeta d'asil a la policia, però me la van treure, la van fer xixines i em van manar pujar a l'autobús".
"A totes les persones amb qui hem parlat les han expulsat de zones on Frontex disposa de molt personal. L'agència no pot argüir llavors que desconeix els abusos que Amnistia, i molts altres, han documentat. Frontex té el deure evitar violacions de drets humans i, si no és capaç d'aconseguir-ho, hauria de retirar o suspendre les seves operacions a Grècia", ha declarat Adriana Tidona.
Informació complementària
L'informe d'Amnistia Internacional es basa en converses amb 16 persones, que han passat per 21 expulsions il·legals. Se centra principalment en devolucions a través de la frontera d'Evros entre juny i desembre de 2020. Segons els testimonis, es calcula que aquestes operacions il·legítimes han afectat unes 1.000 persones.
També avui Human Rights Watch publica una investigació relacionada, que investiga la responsabilitat de Frontex en les violacions de drets humans a les fronteres exteriors de la Unió Europea, entre les quals, les de Grècia.
Frontex, l'Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats Membres de la Unió Europea, té l'obligació de prendre mesures raonables per protegir les persones de violacions de drets humans i de suspendre o retirar les seves activitats si es produeixen aquests abusos.
*Els noms s'han modificat per protegir la identitat de les persones afectades.