Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Google no ha de rendir-se davant les demandes de censura de la Xina

Acte d'Amnistia Internacional davant la seu de Google a Madrid. 27 de novembre de 2018. © AI
  • Amnistia Internacional llança el dia global d'acció contra el projecte secret anomenat "Projecte Libèl·lula" amb accions com la d'avui a Madrid davant de la seu de Google Espanya.
  • L'organització recull signatures per aturar el "Projecte Libèl·lula".
Els plans de Google de llançar una aplicació de cerca censurada a la Xina podrien danyar irreparablement la confiança dels internautes en l'empresa tecnològica. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, advertint que si tira endavant amb l'aplicació establiria un precedent perillós perquè les empreses tecnològiques permetin que els governs cometin abusos contra els drets humans.

L'organització ha llançat una petició global que demana al director executiu de Google, Sundar Pichai, que retiri l'aplicació, anomenada en clau Projecte Libèl·lula, que crearia una llista negra de conceptes de cerca com "drets humans" i "repressió de Tiananmen".

Després de la indignació pública del mateix personal de Google, Amnistia Internacional vol arribar a aquestes persones mitjançant protestes davant les oficines de Google, com la que s'ha organitzat avui a Madrid, i missatges específics a LinkedIn en els quals els demana que signin la petició. Un vídeo promocional simulat que ofereix al personal de Google l'oportunitat de participar en el Projecte Libèl·lula acaba amb un gir del lema de Google: "No siguis malvat... tret que sigui rendible".

"És un moment decisiu per a Google. Com el motor de cerca número u del món, hauria d'estar lluitant per una Internet en la qual la informació sigui de lliure accés per a tothom, en lloc de donar suport a l'alternativa distòpica del govern xinès", ha manifestat Joe Westby, investigador d'Amnistia internacional sobre Tecnologia i Drets Humans.

"Molts membres del mateix personal de Google han denunciat aquests plans i no estan disposats a jugar un paper en la manipulació de la informació que fa el govern xinès i en la persecució dels dissidents. La demostració de valentia i principis d'aquests membres del personal deixa en evidència als directius de Google. Avui donem suport al personal de Google i li demanem que se sumi a nosaltres per reclamar a Sundar Pichai que retiri el Projecte Libèl·lula i reafirmi el compromís de Google amb els drets humans."

Repressió estatal

El govern xinès té un dels règims de vigilància i censura a Internet més repressius del món. El 2010, Google va abandonar públicament el mercat dels motors de cerca a la Xina, al·legant restriccions a la llibertat d'expressió a la web. Des de llavors, el govern xinès ha intensificat la repressió i no queda clar com Google protegiria els drets humans en aquest entorn.

Segons documents interns filtrats aconseguits per The Intercept, el prototip d'aplicació desenvolupada per Google en el marc del Projecte Libèl·lula complirà les draconianes normes de censura de la Xina per mitjà de la identificació i filtrat automàtics dels llocs web bloquejats al país i l'"elaboració de llistes negres de recerques delicades". Segons The Intercept, la llista negra elaborada per la mateixa Google per al projecte inclou els termes "protesta estudiantil" i "Premi Nobel" en xinès, així com frases que impliquen una crítica al president xinès, Xi Jinping. Google estaria també obligada a cooperar amb els censors xinesos per reprimir les publicacions relatives a qüestions socials emergents, com la resposta del govern xinès al moviment cada vegada més gran de #MeToo i l'internament, per part del govern xinès, de les minories ètniques.

El prototip d'aplicació també facilitaria a les autoritats fer un seguiment de les recerques individuals dels internautes, cosa que significa que hi ha un perill real que Google ajudi al govern xinès a detenir o empresonar gent. Les lleis i normatives xineses obliguen a les empreses tecnològiques a cooperar plenament amb les inspeccions dels agents de seguretat pública.

El llançament del Projecte Libèl·lula comportaria també el risc de legitimar la visió que la Xina té d'Internet, que atorga als governs un control absolut sobre quina informació està a disposició de la població i els dóna el poder d'accedir lliurement a totes les dades en línia dels seus ciutadans i ciutadanes. Un informe publicat recentment per Freedom House va concloure que la Xina està exportant activament el seu model de control d'Internet a tot el món portant a terme formació a gran escala per a  agents estrangers, proporcionant tecnologia a altres governs i obligant a empreses internacionals a complir les seves normes fins i tot fora de la Xina.

En resposta a les crítiques sobre el Projecte Libèl·lula, Google ha declarat que es compromet a respectar els drets fonamentals dels usuaris. No obstant això, l'empresa no ha explicat com encaixa aquest compromís amb un projecte que sembla acceptar la censura i la vigilància. Els directius de l'empresa també han intentat justificar-se dient que simplement han explorat la possibilitat de tornar a entrar al mercat dels motors de cerca a la Xina i que no saben si llançarien o podrien llançar un producte així. No obstant això, uns comentaris filtrats d'un alt càrrec de Google suggereixen que, abans de fer-se públic el projecte, l'empresa havia estat treballant perquè el Projecte Libèl·lula estigués a punt com més aviat millor.

"Google ha d'abandonar l'ambigüitat i prendre una decisió. Defensarà una Internet lliure i oberta per a la població global? O ajudarà a crear un món en què algunes persones, en alguns països, quedin al marge dels beneficis d'Internet i vegin soscavats sistemàticament els seus drets a la web?", ha manifestat Joe Westby.

"Si Google està disposada a rendir-se davant les draconianes normes del govern xinès sobre la censura, què li impedirà cooperar amb altres governs repressius que controlen el flux d'informació i mantenen vigilada a la seva ciutadania? Com a líder del mercat, Google sap que les seves accions crearan un precedent per a altres empreses tecnològiques. Sundar Pichai ha de fer allò que és correcte i abandonar del tot el Projecte Libèl·lula".