Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Un acord a la COP28 per abandonar gradualment els combustibles fòssils és vital per evitar una catàstrofe climàtica i de drets humans

Manifestació a Manila contra el canvi climàtic © DANTE DIOSINA JR/AFP via Getty Images

"Un acord en la cimera de la COP28 per posar fi a la producció i ús de combustibles fòssils és vital per evitar una catàstrofe climàtica global i perquè no s'agreugi una crisi de drets humans sense precedents que amenaça els drets de milers de milions de persones", ha declarat avui Amnistia Internacional.

En l'informe titulat Combustibles letals, Amnistia Internacional demana a les parts de la COP28, que comença a finals d'aquest mes (del 30 de novembre al 12 de desembre), que acordin l'eliminació dels combustibles fòssils de manera completa, equitativa, ràpida i finançada, i una transició a energies renovables compatible amb els drets humans i que faciliti l'accés de tot el món a l'energia.

“Durant dècades, el sector dels combustibles fòssils s'ha dedicat a desinformar sobre la crisi climàtica. La veritat és que els combustibles fòssils posen en perill el nostre futur, ja que causen estralls en el clima global i generen una crisi de drets humans de magnitud sense precedents”, ha afirmat Candy Ofime, assessora jurídica sobre justícia climàtica d'Amnistia Internacional.

“Si es continua amb nous projectes de combustibles fòssils, no aconseguirem limitar l'escalfament global a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials i evitar danys climàtics catastròfics. La celebració de la COP28 és l'ocasió perquè els Estats acordin anar més enllà dels combustibles fòssils i deixin enrere el seu vergonyós historial de danys climàtics i abusos contra els drets humans.

“El sector dels combustibles fòssils genera una enorme riquesa per a relativament pocs actors empresarials i Estats, que tenen un interès particular a bloquejar una transició justa a energies renovables, i a silenciar els qui s'hi oposen. Aquests esforços posen en perill el dret de totes les persones a un medi ambient net, saludable i sostenible.”

“Els combustibles fòssils són finits, i tractar d'extreure fins a l'última gota de petroli, l'últim metre cúbic de gas natural o l'última tona de carbó prolonga o agreuja els enormes danys que ja han causat. Hi ha alternatives disponibles i la producció d'energies renovables està creixent ràpidament, però es necessita una inversió molt major. La COP28 ha d'establir una via ràpida i equitativa per a un futur sostenible sense combustibles fòssils.”

Combustibles fòssils i una crisi de drets humans sense precedents

"L'extracció i la crema de combustibles fòssils i la consegüent acumulació de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, especialment de diòxid de carboni, són la causa principal de l'escalfament global. Aquest fenomen està augmentant la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems, com ara tempestes, sequeres i inundacions.

Aquesta situació està provocant la pèrdua de vides, danys a béns i infraestructures, destrucció de mitjans de subsistència, alteració d'ecosistemes i disminució de la biodiversitat, collites perdudes, escassetat d'aliments, intensificació de la competència pels recursos, i conflictes i desplaçaments de població. Tot això està relacionat amb una àmplia varietat d'abusos contra els drets humans.

La contaminació de l'aire, directament relacionada amb la crema de combustibles fòssils, va contribuir a la mort d'1,2 milions de persones el 2020. Les comunitats que viuen prop de les instal·lacions d'explotació de combustibles fòssils sovint es veuen directament perjudicades per contaminants que es coneixen per causar malalties respiratòries, conseqüències nefastes per a l'embaràs, afeccions cardiovasculars i determinats tipus de càncer. La mineria de carbó i la fracturació hidràulica generen residus tòxics que contaminen les fonts d'aigua. La crema de gas allibera contaminants atmosfèrics tòxics. És freqüent que les persones que viuen en "zones de sacrifici", més exposades a aquests perjudicis, pateixin formes combinades de discriminació.

L'exploració, producció i transport de combustibles fòssils sovint comporten una contaminació devastadora i la degradació del medi ambient. Amnistia Internacional porta dècades documentant vessaments de petroli i els perjudicis resultants que pateixen les comunitats del delta del Níger, on Shell i altres empreses han minvat els seus drets humans a un nivell de vida adequat, aigua potable i salut, i els han negat reparació efectiva.

Els pobles indígenes es veuen desproporcionadament afectats, ja que la majoria dels recursos de combustibles fòssils que queden al planeta es troben sota les seves terres ancestrals. Les empreses que els exploten vulneren sovint els drets d'aquestes comunitats a la informació, la participació pública i el consentiment lliure, previ i informat. Per exemple, Amnistia Internacional ha mostrat que les comunitats adivasis afectades per la mineria de carbó a l'Índia rares vegades són consultades adequadament abans que les seves terres siguin adquirides, els seus ecosistemes arrasats i els seus mitjans de vida posats en perill.

El dret a un medi ambient net, saludable i sostenible va ser reconegut pel Consell de Drets Humans de l'ONU el 2021i per l'Assemblea General de l'ONU el 2022, i està consagrat en les constitucions nacionals de més de 100 països. Els Principis rectors sobre empreses i drets humans de l'ONU reconeixen explícitament que les empreses tenen la responsabilitat de "no fer mal".

Les persones que defensen els drets ambientals, incloses aquelles que s'oposen a la producció i l'ús de combustibles fòssils, han estat sotmeses a atacs cada vegada més freqüents i fins i tot han mort de manera violenta per la seva tasca d'incidència en els últims anys. Algunes empreses del sector dels combustibles fòssils han intentat silenciar els defensors i defensores del clima mitjançant l'ús de les "demandes estratègiques contra la participació pública" (SLAPP, per les seves sigles en anglès).

Les empreses del sector dels combustibles fòssils han finançat grups consultius per redactar i proposar legislació per reprimir o criminalitzar les persones que es manifesten en favor del clima i el medi ambient. Amnistia Internacional fa campanya per protegir el dret a la protesta i el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

Moltes empreses del sector dels combustibles fòssils intenten influir en l'opinió pública mitjançant el "maquillatge verd" i la desinformació, evadeixen la regulació captant suports de legisladors i reguladors, i influeixen en fòrums multilaterals com les COP, cosa que pot retardar les accions dels Estats per abordar la crisi climàtica. La COP28 està presidida per Sultan al Jaber, director executiu de l'empresa petroliera estatal de la Unió dels Emirats Àrabs, fet que planteja un clar conflicte d'interessos."

Recursos i transició energètica

"L'informe Combustibles letals recomana que tots els recursos de combustibles fòssils actualment sense explotar romanguin per sempre sota terra. Els països industrialitzats i altres membres del G20, que són grans emissors de gasos d'efecte hivernacle, així com els Estats d'elevats ingressos productors de combustibles fòssils, han de posar-se ràpidament al capdavant del procés, detenint l'expansió de la producció de petroli, gas i carbó. La resta dels països haurà de seguir el seu exemple. A més, cal reduir significativament l'extracció de combustibles fòssils amb finalitats no energètiques, com ara la fabricació de plàstics.

Les enormes subvencions que els Estats destinen a donar suport a l'ús i la producció de combustibles fòssils han de posar-se fi mitjançant un procés que garanteixi la implementació de proteccions socials adequades per a protegir les persones més pobres i marginades.

No es pot permetre que les empreses energètiques i del sector dels combustibles fòssils basin les seves estratègies en tecnologies no provades, com la captura i l'emmagatzematge de carboni, sovint promogudes pels seus grups de pressió, per retardar el canvi. Han de refrenar-se d'exercir pressió sobre els legisladors i d'adoptar el "maquillatge verd", ja que això dificulta encara més l'accés de la ciutadania a informació precisa sobre la ciència climàtica.

Les institucions financeres han de deixar d'invertir en noves activitats que promouen l'expansió dels combustibles fòssils i eliminar gradualment el finançament existent en un termini que s'ajusti a l'objectiu acordat internacionalment per mantenir l'escalfament global per sota de 1,5 °C aquest segle.

Els països desenvolupats, històricament els principals emissors de gasos d'efecte hivernacle, han de complir els seus compromisos de proporcionar finançament climàtic adequat als països en desenvolupament per a aconseguir una eliminació gradual, equitativa i compatible amb els drets humans de la producció de combustibles fòssils a tot el món, facilitant una transició justa a fonts d'energia renovables."

Informació general

La cimera del clima COP28 se celebra del 30 de novembre al 12 de desembre a Dubai, als Emirats Àrabs Units, un dels principals productors del món de petroli i gas. La secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, hi assistirà de l'1 al 6 de desembre.