La perillosa tendència global cap a polítiques divisives i carregades d'odi reflecteix que, col·lectivament, els dirigents mundials han fet cas omís de les terribles lliçons del genocidi de Ruanda de l'any 1994; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional, quan es compleix el 25 aniversari d'aquells fets.

“És lamentable veure que, amb tanta freqüència, només les atrocitats massives sacsegen la consciència dels líders mundials; després, com a la notícia caduca, polítics de tot el món tornen immediatament a vendre una retòrica deshumanitzadora i d'odi que afavoreix fets terrorífics com aquells”, ha manifestat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

En només 100 dies, d'abril a juliol de 1994, més de 800.000 persones van ser assassinades, la immensa majoria de les quals eren tutsis que van sofrir atacs selectius en un intent deliberat del govern d'aniquilar el seu grup ètnic. Algunes persones hutus que es van oposar al genocidi també van ser blanc d'atacs.

El genocidi va ser planificat. El govern provisional que va prendre el poder després de la mort del president Juvenal Habyarimana, l'avió del qual va ser derrocat quan sobrevolava la capital, Kigali, va demonitzar a propòsit a la minoria tutsi. Van decidir manipular i exacerbar les tensions existents i van instrumentalitzar l'odi que havien sembrat en un mortífer intent de mantenir-se en el poder.

“En aquest aniversari terrible volem expressar la nostra solidaritat amb les víctimes, els seus familiars i totes les persones que van sobreviure al genocidi, i acompanyar-les en el seu dolor i la seva pena. Recordar que el que va passar ha de servir per a tornar a despertar la nostra consciència i la nostra humanitat comuna. Tots som éssers humans, amb els mateixos drets humans i els mateixos desitjos de viure sense abusos ni repressió”, ha expressat Kumi Naidoo.

L'auge de la política de demonització, documentat per Amnistia Internacional, continua erosionant greument els drets humans. Polítics que busquen guanyar vots costi el que costi han intentat cínica i sistemàticament usar a determinades persones com a bocs expiatoris per algun aspecte de la seva identitat —religió, raça, origen ètnic o sexualitat—, sovint en un intent de desviar l'atenció del fet que els governs no compleixen disposicions bàsiques de drets humans que garantirien la seguretat econòmica i social.

Com a conseqüència, destacats líders mundials esgrimeixen discursos perillosos de “nosaltres contra ells“, infonent por i repressió on hauria d'existir unió en la humanitat i respecte als drets humans.

Des dels 25 anys transcorreguts des del genocidi, el món ha presenciat incomptables crims de dret internacional i violacions de drets humans, sovint impulsats per les mateixes tàctiques d'exclusió i demonització emprades en 1994 pel govern ruandès en el període previ al genocidi.

A Myanmar, l'any 2017, després de dècades de discriminació i persecució de la comunitat rohingya, majoritàriament musulmana, per part de l'Estat, més de 700.000 persones es van veure obligades a fugir al veí Bangladesh després d'una cruel campanya de neteja ètnica duta a terme pels militars.

Amnistia Internacional i altres organitzacions han documentat l'assassinat de milers de persones rohingyes, i com la violació, la tortura i altres abusos formaven part d'un atac generalitzat i sistemàtic contra aquesta comunitat. Afortunadament, l'ONU ha sol·licitat en un informe que s'investigui a oficials d'alta graduació de l'exèrcit i els hi processi per crims contra la humanitat i genocidi. Així mateix, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional està duent a terme una recerca preliminar.

Davant els diversos processos electorals prevists per a aquest any —entre ells els de l'Índia i la UE—, que solen ser moments crítics per a la política de demonització, els dirigents mundials han de comprometre's a fer política d'una altra manera.

“Després del genocidi de Ruanda es va aconseguir el consens internacional de no tornar a permetre que arrelés la política de l'odi i la divisió. Però, una vegada i una altra, tornem a veure amb por la comissió d'atrocitats massives. Hauríem d'aprendre d'aquestes tragèdies, com aparentment està fent Nova Zelanda, practicant una política més amable que promou la nostra humanitat comuna i ens permet valorar les nostres diferències”, ha assenyalat Kumi Naidoo.

Informació complementària

El 7 d'abril comencen a Ruanda els 100 dies de commemoració del 25 aniversari del genocidi perpetrat en 1994 al país.

En només 100 dies, d'abril a juliol de 1994, unes 800.000 persones van ser massacrades en una campanya organitzada per a aniquilar al grup ètnic tutsi.

Més de dos milions de persones van ser jutjades davant els tribunals comunitaris del sistema gacaca després del genocidi. El Tribunal Penal Internacional de Ruanda va declarar culpables a 62 persones, inclosos alts càrrecs governamentals i uns altres que van participar com a autors intel·lectuals del genocidi.