Londres / Brussel·les.- Amnistia Internacional denúncia que, tant els soldats israelians com els combatents palestins, estan posant en perill les vides de la població civil palestina, amb pràctiques en les quals hi ha l’ús de les persones com a escuts humans.  “Les nostres fonts a Gaza informen que els soldats israelians han entrat i pres posicions en diversos habitatges palestins, obligant les famílies a quedar-se en una habitació del primer pis mentre utilitzen la resta de la casa com a base militar i posició per a franctiradors”, ha dit Malcolm Smart, del Programa Regional per a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional, que ha afegit: “Això incrementa clarament el perill que corren les famílies palestines afectades i suposa la seva utilització de fet com a escuts humans.”  Tant els soldats israelians com els combatents palestins segueixen obrint foc des de zones properes a habitatges civils, posant en perill els seus habitants.  Les forces d'Israel han bombardejat habitatges civils i altres edificis, argumentant que en ells s’hi amagaven combatents que disparaven a objectius israelians, encara que els combatents palestins solen marxar de les zones una vegada han disparat.  “L’exèrcit israelià sap molt bé que els combatents palestins solen abandonar la zona després d’haver disparat i que en la majoria dels casos els atacs en represàlia contra aquests habitatges causaran danys a civils, no a combatents.”  “Els combatents, sigui quin sigui el seu bàndol, no han de dur a terme atacs des de zones civils, però fins i tot quan es protegeixen rere un habitatge o un edifici de caràcter civil per atacar, això no converteix aquest edifici i els civils que hi viuen en un objectiu militar legítim. Tots aquests atacs són il·legítims”, ha dit Malcolm Smart.  “L’ús d’aquestes tàctiques en un moment en què s’estan produint enfrontaments armats als carrers de zones residencials densament poblades subratlla la falta de respecte que ambdós bàndols demostren per la protecció que gaudeixen els civils en un conflicte armat”, ha afegit Malcolm Smart. “També posa de manifest la necessitat urgent que es dugui a terme una investigació independent sobre presumptes abusos, inclosos possibles crims de guerra, comesos per ambdós bàndols i que els seus autors responguin dels seus actes.” És hora d’actuar per protegir a la població civil  Amb motiu del Consell Informal d'Assumptes Generals de la UE que se celebra a Praga avui, 8 de gener, Amnistia Internacional ha instat els membres de la Unió Europea, inclòs el govern espanyol, a que no escatimin esforços i pressionin Israel perquè: -          posi fi als atacs contra civils o edificis civils a la Franja de Gaza o posi fi als atacs que són desproporcionats i il·legals, -          permeti l’accés sense traves d’ajuda humanitària a la zona, -          garanteixi que els milers de ferits puguin accedir a l’assistència sanitària que necessiten, -          deixi sortir de la Franja la població palestina que vulgui escapar del conflicte.  Fins que no s’aconsegueixi protecció efectiva de la població civil palestina, la UE ha de deixar en suspens els debats sobre la millora de les relacions amb Israel i concentrar-se a aconseguir compromisos concrets d'Israel per posar fi a la catàstrofe humanitària que assola Gaza.  Així, Amnistia Internacional ha demanat al govern espanyol i a la resta de països de la UE que suspenguin temporalment les converses bilaterals amb Israel sobre el futur Pla d'Acció UE - Israel [1], fins que no s’apliquin mesures concretes i eficaces que alleugin la greu crisi humanitària i de drets humans que pateix la població civil de Gaza. A més, Amnistia Internacional segueix demanant als grups armats palestins que posin fi als atacs indiscriminats amb coets dirigits contra zones civils del sud d'Israel. Així mateix, l’organització  ha instat la UE a treballar activament amb tots els membres del Consell de Seguretat a fi que s’apliqui sense més dilació una treva humanitària. Informació complementària  Després de l’atac del passat dimarts contra una escola de l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNWRA) al camp de refugiats de Jabaliya, el portaveu del govern d'Israel va afirmar que les seves forces van bombardejar l’escola després que combatents palestins haguessin disparat des d'ella, encara que aquesta afirmació ha estat molt controvertida. El bombardeig artiller, en el qual van morir uns 40 palestins, alguns d’ells menors, i van resultar ferits més de 50, té totes les aparences d’haver estat un atac desproporcionat.  En el passat, els militars israelians han pres amb freqüència habitatges palestins, fent presoners de fet els seus ocupants, per utilitzar-les com punts d’observació militar i llocs de tir. En d’altres casos, han obligat a punta de pistola a civils palestins a entrar davant d’ells en edificis des de l'interior dels quals temien que podien ser atacats.  Aquesta pràctica dels soldats israelians de prendre habitatges de civils palestins i utilitzar als seus habitants com escuts humans i l’habitatge com lloc de tir ha estat molt habitual en els últims vuit anys, tant a la Franja de Gaza com a Cisjordània. En una incursió anterior a la Franja de Gaza, el març de 2008, els soldats israelians van prendre almenys tres habitatges al nord, i el febrer de 2008 van fer el mateix amb un altre habitatge al poble de Beit Ummar, prop d'Hebron, a Cisjordània.  Les famílies palestines atrapades en els actuals combats de la Franja de Gaza informen que en alguns casos, quan els residents s’han oposat a la seva presència, els combatents palestins han accedit a deixar lliures zones properes a habitatges civils sense disparar a les forces israelianes. No obstant això, en altres ocasions s’han negat a les peticions dels habitants i no se n’han anat fins després d’obrir foc. Els residents afirmen així mateix que en ocasions estaven massa espantats per demanar als combatents que se n’anessin.  L’article 51.7 del Protocol addicional als Convenis de Ginebra (Protocol I) prohibeix l’ús d’escuts “humans” quan assegura: “La presència de la població civil o de persones civils o els seus moviments no podran ser utilitzats per posar certs punts o zones a cobert d’operacions militars, especialment per tractar de posar a cobert d’atacs els objectius militars, ni per cobrir, afavorir o obstaculitzar operacions militars”. [1] El Pla d'Acció UE - Israel està destinat a regular les relacions bilaterals entre les dues parts tant a nivell econòmic com polític. Forma part dels mecanismes de la UE per enfortir les relacions bilaterals amb països del Mediterrani. Actualment s’està negociant un pla que substitueixi el vigent. Amnistia Internacional  manté que l'actual esborrany no conté compromisos ferms amb indicadors i seguiment clar sobre el respecte al Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans.