Els ministres del govern, jutges i alts comandaments policials de França permeten que els membres de la policia usin la força excessiva, i en ocasions letal, contra presumptes delinqüents d'origen àrab i africà sense por de sofrir repercussions greus, ha declarat avui Amnistia Internacional. En el seu informe titulat France: The Search for Justice, basat en 10 anys de documentació i denúncia, Amnistia Internacional revela dades sobre la passivitat generalitzada del sistema judicial a l'hora d'enjudiciar i castigar violacions de drets humans. Això inclou una "justícia de dues velocitats", que jutja els casos denunciats pels agents de policia amb molta més rapidesa que els denunciats per les seves víctimes. Els casos de Youssef Khaïf (homicidi policial) i Aïssa Ihich (mort sota custòdia), per exemple, van trigar 10 anys a arribar als tribunals. Aquesta constant d'impunitat contribueix a la desconfiança dels ciutadans en que els funcionaris encarregats de fer complir la llei actuïn d?acord amb aquesta llei i responguin dels seus actes. Amnistia Internacional ha conclòs que un gran nombre de casos mai arriba als tribunals; i quan arriben, les sentències de culpabilitat són escasses, i les condemnes sovint simbòliques. "En la nostra opinió, existeix una impunitat de fet per als agents de policia que cometen violacions de drets humans; hem observat que el sistema judicial gairebé mai investiga, enjudicia ni castiga efectivament les violacions de drets humans que es cometen en relació amb l'aplicació de la llei," ha declarat Nicola Duckworth, portaveu d'Amnistia Internacional. En els últims anys ha disminuït el nombre de tirotejos amb resultats fatals protagonitzats per agents de policia o gendarmes en circumstàncies polèmiques, però han augmentat les queixes per maltractaments. Les queixes sobre la conducta policial van augmentar un 18,5 per cent l'any 2004. A més, a Amnistia Internacional li preocupa el persistent incompliment de les directrius o codis de conducta de caràcter intern, així com de les normes internacionals. Entre els motius de preocupació figuren la reticència dels fiscals a tramitar casos contra agents de policia, els maltractaments i l'absència de salvaguardes sota custòdia policial, els retards perllongats i innecessaris en les actuacions judicials i l'absència d'una definició completa de tortura en el Codi Penal. L'organització demana a les autoritats franceses que creïn un mecanisme independent per investigar totes les denúncies de violacions greus de drets humans, facin comparèixer els responsables davant la justícia després d'investigacions immediates i exhaustives, garanteixin que tots els detinguts tenen accés a un advocat des del moment que queden sota custòdia policial, i garanteixin que les víctimes reben una reparació. "La prevenció de la tortura i els maltractaments és sobretot una qüestió de voluntat política ?ha afirmat Nicola Duckworth?. Tots els implicats han de rendir comptes exhaustivament, amb independència del seu rang." (06/04/2005)