França no ha pres les mesures necessàries per prevenir i posar remei a l'ús de criteris racials per part de la policia en els controls d'identitat, pràctica que constitueix discriminació sistemàtica, segons han manifestat avui sis organitzacions de drets humans franceses i internacionals en interposar una demanda col·lectiva contra l'Estat francès.

Antoine Lyon-Caen, advocat davant el Consell d'Estat i el Tribunal de Cassació de França, va portar el cas al Consell d'Estat, el tribunal administratiu francès de més rang, en representació de la Casa Comunitària per un Desenvolupament Solidari (Maison Communautaire pour un Dévelopement Solidaire), Pazapas, la Xarxa Igualtat, No Discriminació, Justícia Interdisciplinària (Réseau Egalité, Antidiscrimination, Justice Interdisciplinaire), Amnistia Internacional França, Human Rights Watch i la Iniciativa Pro-Justícia de la Societat Oberta.

França no ha pres les mesures necessàries per prevenir i posar remei a l'ús de perfils racials per la policia en els controls d'identitat, pràctica que constitueix discriminació sistemàtica.

Amnistia Internacional

Les organitzacions van començar el procediment al gener de 2021 amb l'enviament d'una carta d'emplaçament al Primer Ministre, al Ministre de l'Interior i al Ministre de Justícia per pressionar perquè es facin reformes estructurals i es prenguin mesures concretes que posin fi a les pràctiques policials discriminatòries, problema que el president de la República ha reconegut. Les autoritats no van respondre en el període de quatre mesos previst en el procediment de demanda col·lectiva. El seu silenci és especialment dolorós per a les víctimes diàries d'aquestes pràctiques discriminatòries, van afirmar les organitzacions.

La demanda col·lectiva és un procediment innovador del dret francès que permet a grups de la societat civil demanar als tribunals que ordenin a les autoritats prendre mesures per posar fi a la pràctica il·legal generalitzada de l'ús de perfils racials.

Els grups estan demanant al Consell d'Estat que declari a l'Estat francès culpable de no prevenir l'ús generalitzat de perfils racials per la policia i ordeni a les autoritats que efectuïn les reformes necessàries, entre les quals:

• Modificar les facultats per dur a terme controls d'identitat de manera que es prohibeixi explícitament la discriminació, abolir els controls d'identitat preventius i delimitar l'autoritat policial per garantir que tots els controls d'identitat, inclosos els ordenats per fiscals, es basen en motius objectius i individuals;
• Adoptar una normativa i instruccions específiques sobre els controls de nens i nenes;
• Crear un sistema per registrar i avaluar les dades sobre els controls d'identitat i proporcionar a les persones controlades un registre del control;
• Crear un procediment de presentació de queixes independent i eficaç, i
• Canviar els objectius institucionals, les directrius i la formació de la policia pel que fa a la interacció amb la ciutadania, entre altres.

Aquesta demanda històrica arriba després d'anys d'inacció de les autoritats franceses, que han permès que continuïn aquestes pràctiques il·legítimes que afecten a un nombre significatiu de persones. La causa es basa en importants indicis que la policia empra de forma generalitzada perfils racials basats en característiques físiques associades a un origen ètnic o racial real o percebut.

L'absència d'un marc jurídic estricte que respecti les normes jurídiques de no discriminació permet a la policia fer ús de facultats excessivament àmplies per efectuar controls d'identitat discriminatoris. Hi ha estudis quantitatius que demostren que els homes i els nens percebuts com a negres o àrabs són objecte d'accions de control i escorcoll de forma desproporcionada, i en informes qualitatius s'ha documentat l'impacte devastador de l'actuació policial discriminatòria, fins i tot en nens de només 12 anys.

La querella interposada el 22 de juliol demostra que l'ús de perfils racials per la policia francesa constitueix discriminació sistemàtica -definida pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU com les "normes legals, polítiques, pràctiques o actituds culturals predominants en el sector públic [...] que generen desavantatges comparatius per a alguns grups i privilegis per a uns altres"- i detalla la resposta insuficient de l'Estat francès fins avui per posar-hi fi.

Entre les mesures adoptades que han demostrat ser insuficients estan l'ús de càmeres corporals i l'obligació dels agents de policia de portar el número de placa. Les autoritats han rebutjat sistemàticament tots els intents de registrar els controls d'identitat i proporcionar a les persones controlades algun tipus de registre del procediment.

El 28 de juny, l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans va assenyalar França pels controls policials discriminatoris en el seu informe sobre Promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals dels africans i els afrodescendents davant de l'ús excessiu de la força i altres violacions dels drets humans pels agents de l'ordre. En el passat, altres autoritats de l'ONU i la Unió Europea han instat les autoritats franceses a posar fi als controls d'identitat discriminatoris.

El 8 de juny, el Tribunal d'Apel·lacions de París va tornar a condemnar l'Estat francès per "conducta indeguda greu" pel control discriminatori de tres estudiants en una estació de tren de París el 2017 quan tornaven d'un viatge escolar.

La Defensoria dels Drets francesa ha criticat reiteradament els controls d'identitat discriminatoris i ha exigit una reforma. El 2016, el Tribunal de Cassació va resoldre que els controls d'identitat de tres homes joves el 2011 constituïen discriminació i "conducta indeguda greu que compromet[ia] la responsabilitat de l'Estat".

El Consell d'Estat està facultat per ordenar a l'Estat que posi fi a aquestes pràctiques estigmatizants, humiliants i degradants, han manifestat les organitzacions.