Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Europa: protestes multitudinàries esperançadores alhora que s'erosionen drets i la independència judicial

Diversos governs d'Europa i Àsia Central estan violant drets humans en reprimir manifestacions i tractar d'afeblir la independència del poder judicial per evitar retre comptes; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional amb motiu de la publicació de la seva retrospectiva anual de la situació dels drets humans a la regió.

L'organització elogia les persones valentes que van sortir al carrer per defensar els seus drets i els d'altres persones, encara que adverteix que els governs segueixen cometent violacions de drets humans amb impunitat a tota la regió.

"En 2019 va haver persones discriminades, amenaçades, intimidades, sotmeses a un ús excessiu de la força per la policia i processades a tota la regió d'Europa i Àsia Central. No obstant això, la mobilització de grups de base formats per persones valentes que es van atrevir a alçar-se davant els Estats i exigir-los rendició de comptes fa sorgir un raig d'esperança en el futur", ha afirmat Marie Struthers, directora d'Amnistia Internacional per a Europa.

La independència del poder judicial, amenaçada

A Polònia va perillar la independència del poder judicial, imprescindible per garantir judicis justos i respecte als drets humans, perquè el partit governant va prendre mesures més dràstiques per controlar la judicatura i els tribunals.

Membres de la judicatura i la fiscalia es van veure exposats a patir accions disciplinàries per pronunciar-se en defensa del poder judicial, i a ser ells mateixos víctimes de violacions de drets humans. Molts van ser objecte de campanyes de desprestigi en les xarxes socials i mitjans de comunicació estatals.

Els motius de preocupació relacionats amb la independència del poder judicial també van augmentar a Hongria, Romania i Turquia. A Hongria, el govern va persistir en els seus intents de soscavar la independència del poder judicial, els membres del qual van ser atacats en diversos fronts. Al maig, la Comissió Europea va advertir Romania que havia d'abordar afers com la ingerència del poder executiu en el poder judicial o podia enfrontar-se a la suspensió d'alguns dels seus drets com Estat membre per violació persistent dels valors fundacionals de la UE. A Turquia, encara que el Parlament va aprovar un conjunt de reformes judicials, aquestes no abordaven l'extrema pressió política exercida sobre el poder judicial ni posaven fi als judicid i sentències condemnatòries injustes i basats en motius polítics.

Llibertat de reunió pacífica

El 2019 es necessitaven desesperadament tribunals independents per salvaguardar les llibertats individuals davant l'auge de les extralimitacions de l'Estat, amb restriccions de les protestes a França, Polònia i Turquia i l'enjudiciament de manifestants en molts més.

Va haver-hi manifestacions multitudinàries en nombrosos països d'Europa, entre ells França, Àustria, Polònia, Romania, República Txeca i Hongria, en les quals la població protestava per les mesures d'austeritat i la corrupció i en defensa de la justícia social i la independència del poder judicial. Les manifestacions i vagues per exigir als governs que prenguessin mesures contra el canvi climàtic van adquirir caràcter periòdic en importants ciutats europees.

Molts Estats van reprimir les manifestacions amb mesures que violaven els drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica. A França, Àustria i Espanya, centenars de persones van resultar ferides per la policia durant les protestes. La policia va fer ús excessiu de la força a França i va dissoldre violentament reunions pacífiques a Turquia, on es recorria habitualment a la prohibició general de les reunions per negar el dret a la llibertat de reunió pacífica. Amb freqüència, els Estats no van exigir rendició de comptes a les seves forces de seguretat per la violència exercida durant les manifestacions.

Les autoritats poloneses van assetjar o degradar a diversos membres de la judicatura que treballaven en casos relacionats amb protestes.

A Moscou i altres ciutats de Rússia, les majors multituds de manifestants pacífics vistes en molts anys protestaven per la negativa de les autoritats a permetre candidatures de l'oposició en les eleccions municipals. Com a part de la repressió resultant es van dictar sentències condemnatòries contra una vintena de participants, només per exercir el seu dret de protesta.

"Les represàlies contra participants en les protestes multitudinàries de Moscou van desencadenar una campanya de solidaritat sense precedents que ha marcat un nou despertar de la consciència sobre els drets humans i el poder de la gent a Rússia", ha afirmat Marie Struthers.

Migració

Els Estats europeus van continuar eludint la rendició de comptes per les violacions de drets humans resultants de les seves polítiques migratòries "externalitzant" el control de les fronteres en països amb un dubtós historial de drets humans. En 2019, les polítiques migratòries seguien anteposant la protecció de les fronteres a la protecció de vides humanes. Malgrat la creixent inseguretat a Líbia, els països europeus van continuar cooperant amb aquest país per contenir migrants i sol·licitants d'asil.

Al novembre, el govern d'Itàlia va prorrogar altres tres anys el seu acord migratori amb Líbia, malgrat les proves continuades que es cometien violacions sistemàtiques de drets humans "incloses tortures" als centres de detenció de Líbia.

Ni els informes sobre greus violacions dels drets humans de persones refugiades i sol·licitants d'asil ni el fet que se'ls seguís negant accés a protecció van dissuadir a la UE d'associar-se amb Turquia per contenir la migració mitjançant l'acord UE-Turquia de 2016. Abans de la incursió de Turquia en el nord-est de Síria a l'octubre, Amnistia Internacional va dur a terme desenes d'entrevistes que apuntaven al fet que centenars de persones sirianes probablement havien sofert deportació des de Turquia, entre maig i setembre, disfressada de "retorn voluntari". A més, l'acord està causant nivells d'amuntegament sense precedents en els camps de les illes de l'Egeu, on desenes de milers de persones viuen en la misèria.

Les persones que defensen els drets humans, atacades

Periodistes, membres de la societat civil i altres responsables d'exigir rendició de comptes als governs van patir pressions el 2019.

"Defensors i defensores dels drets humans, periodistes, ONG i altres persones que van fer campanya per una societat més justa i equitativa van sofrir les pitjors conseqüències de la repressió dels governs en 2019", ha manifestat Marie Struthers.

"La seva tasca per exigir a les autoritats que retin comptes serà encara més important durant la crisi de la COVID-19 i amb posterioritat. La humanitat i solidaritat que demostren cap als sectors més marginats de les nostres societats són ara més necessàries que mai, i seguiran sent fonamentals en el període de recuperació després de la pandèmia".

Espanya: restriccions desproporcionades a la llibertat d'expressió i reunió pacífica, ús excessiu de la força, abusos contra persones immigrants i refugiades i violacions al dret accés a habitatge

Les penes de presó imposades als líders de la societat civil catalana, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a altres set alts càrrecs catalans al novembre de 2019 en relació amb els fets que van tenir lloc a Catalunya entorn del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 són conseqüència de la vaguetat de la definició del delicte de sedició en el Codi Penal espanyol i de la interpretació, excessivament àmplia i perillosa, d'aquesta definició que ha fet el Tribunal Suprem. Amnistia Internacional ha demanat la llibertat dels Jordis i l'anul·lació de les seves condemnes en reiterades ocasions.

Després de la publicació d'aquesta sentència condemnatòria, es van produir actes de protesta a Catalunya. Encara que aquestes manifestacions van ser en la seva majoria pacífiques, es van registrar diversos incidents violents, durant els quals centenars de persones van resultar ferides. Entre elles figuraven 318 agents de les forces de seguretat, un d'ells amb lesions greus. En diversos casos, la policia va emprar força excessiva contra manifestants. Almenys 367 persones van necessitar atenció mèdica i, segons informes, quatre d'elles van perdre la vista d'un ull, després de rebre l'impacte de bales de foam i pilotes de goma disparats per la policia.

D'altra banda, el Tribunal Suprem va confirmar les sentències condemnatòries dictades contra vuit persones per la seva participació en una agressió que havia tingut lloc en 2016 contra dos guàrdies civils fora de servei i les seves parelles en Altsasu (Navarra), però va desestimar l'agreujant de discriminació i va rebaixar-ne les condemnes.

En relació a persones refugiades i migrants, entre gener i desembre, van sol·licitar asil a Espanya 118.264 persones, de les quals 53.723 eren dones. La creixent acumulació de sol·licituds d'asil sense resoldre seguia sent motiu de preocupació: entre gener i desembre, el nombre de persones tot esperant una decisió sobre la seva sol·licitud va passar de 85.185 a 133.015. El retard a rebre resposta repercutia de manera negativa en el dret de les persones sol·licitants d'asil a unes condicions d'acollida adequades. A més, en aplicació de l'acord de readmissió subscrit amb el Marroc el 1992, centenars de persones han estat obligades a tornar a aquest país segons procediments accelerats que, en alguns casos, podrien no haver garantit l'accés a l'asil.

En una situació encara de dificultat econòmica, han continuat els obstacles per accedir a l'habitatge i als serveis de salut. Malgrat les recents reformes, les persones migrants en situació irregular han seguit trobant traves per obtenir atenció sanitària.

També han continuat els desallotjaments tant per impagament d'hipoteques com de lloguers i altres motius, que han afectat a més de 54.006 persones, quedant-se moltes d'elles sense alternativa habitacional.

Finalment, les autoritats han seguit recorrent a la Llei de Seguretat Ciutadana el 2019 per imposar sancions administratives a manifestants, defensors i defensores dels drets humans i periodistes. En alguns casos, aquestes mesures han seguit restringint de manera il·legítima el dret d'aquestes persones a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica i el seu dret d'accés a la informació.