Dones i nenes de Tigré van ser víctimes de violació i altres actes de violència sexual per les forces combatents afins al govern etíop, ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe sobre el conflicte en curs a Tigre.

L'informe, 'I don't know if they realized I was a person'. Rape and other sexual violence in the conflict in Tigray, Ethiopiarevela com dones i nenes van ser sotmeses a actes de violència sexual per membres de les Forces de Defensa Nacionals d'Etiòpia, les Forces de Defensa d'Eritrea, la Policia Especial de la Regió d'Amhara, i Fano, una milícia amhàric.

Soldats i milicians van sotmetre les dones i les nenes de Tigre a violació, esclavitud sexual, mutilació sexual i altres formes de tortura, sovint entre comentaris ètnics ofensius i amenaces de mort.

"És clar que la violació i la violència sexual s'han utilitzat com a arma de guerra per infligir un dany físic i psicològic persistent a les dones i les nenes a Tigre. Centenars d'elles han estat sotmeses a un tracte brutal amb l'objectiu de degradar-les i deshumanitzar-les", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. "La gravetat i magnitud dels delictes sexuals perpetrats és particularment impactant; constitueixen crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat. Degraden els principis humans bàsics i cal posar-los fi".

"El govern etíop ha d'actuar immediatament per impedir que membres de les forces de seguretat i de les milícies aliades cometin actes de violència sexual, i la Unió Africana no ha d'estalviar esforços per assegurar-se que aquest conflicte es debat en el seu Consell de Pau i Seguretat".

A més, les autoritats etíops han de permetre l'accés a la Comissió d'Investigació de la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles, i el secretari general de l'ONU ha d'enviar urgentment a Tigre el seu Equip d'Experts sobre l'Estat de Dret i la Violència Sexual en els Conflictes.

Amnistia Internacional va entrevistar 63 supervivents de violència sexual, i també personal mèdic. Va haver 28 supervivents que van assenyalar les forces eritrees com a únics autors de la seva violació.

Violència sexual generalitzada

Moltes supervivents presenciaven també la violació d'altres dones, i aquest patró d'actes de violència sexual mostra una violència sexual generalitzada que pretenia aterrir i humiliar les víctimes i el seu grup ètnic.

Dotze supervivents van afirmar haver estat violades per soldats i milicians davant de familiars, inclosos nens i nenes. Cinc d'elles estaven embarassades quan van ser violades.

Letay*, una dona de 20 anys de Baaker, va explicar a Amnistia Internacional que va ser atacada a casa seva al novembre de 2020 per uns homes armats que parlaven amàric i portaven una barreja d'uniformes militars i robes civils.

Segons el seu testimoni: "Tres homes van entrar a l'habitació on jo em trobava. Era de nit, estava fosc [...] Jo no vaig cridar. Em van indicar per gestos que si feia algun soroll, em matarien. Em van violar un darrere l'altre [...] Jo estava embarassada de quatre mesos. No sé si es van adonar. No sé si es van adonar que jo era una persona".

Nigist*, dona d'Humera de 35 anys, mare de dos fills, va explicar que a ella i a altres quatre dones les van violar soldats eritreus a Sheraro el 21 de novembre de 2020.

Segons va afirmar: "Dos d'ells em van violar davant del meu fill. Entre nosaltres hi havia una dona que estava embarassada de vuit mesos, i la van violar també [...] Es van congregar com les hienes quan veuen menjar [...] Van violar les dones i van assassinar els homes".

Els centres mèdics de Tigre van registrar 1.288 casos de violència de gènere entre febrer i abril de 2021. A l'hospital d'Adigrat es van registrar 376 casos de violació des de l'inici del conflicte fins al 9 de juny de 2021. No obstant això, moltes supervivents van explicar a Amnistia Internacional que no havien anat a cap centre mèdic, la qual cosa indica que aquestes xifres suposen una reduïda fracció del nombre de violacions en el context del conflicte.

Les dones que van sobreviure encara pateixen importants problemes físics i mentals. Moltes pateixen lesions físiques, com sagnat constant, dolor d'esquena, immobilitat i fístules.Unes altres van donar positiu en les proves de VIH després d'haver estat violades. Insomni, ansietat i sofriment emocional són símptomes comuns entre supervivents i familiars que van presenciar els actes de violència.

Esclavitud sexual i intenció d'humiliar

Dotze de les supervivents afirmen que les van mantenir captives durant dies, sovint setmanes, i van ser violades reiteradament, en la majoria dels casos per diversos homes. A algunes les van retenir en campaments militars, a altres en cases o terrenys de zones rurals.

Tseday*, de 17 anys, va dir a Amnistia Internacional que vuit soldats eritreus la van segrestar en Zebangedena i la van mantenir dues setmanes captiva. Ens va explicar el següent: "Em van portar a una parcel·la en una zona rural. Hi havia molts soldats. Em van violar vuit d'ells [...] Normalment sortien en dos torns a vigilar la zona. Quan quatre d'ells sortien, els que s'havien quedat em violaven".

Blen*, de 21 anys, natural de Bademe, va explicar que el 5 de novembre de 2020 va ser segrestada per soldats eritreus i etíops, que la van retenir durant 40 dies juntament amb altres 30 dones. Aquest és el seu testimoni: "Ens violaven i ens mataven de gana. Eren molts i ens violaven per torns. S'havien portat a unes 30 dones [...] Ens van violar a totes".

Vuit dones van explicar que les havien violat soldats etíops i eritreus i milicians aliats prop de la frontera amb el Sudan quan intentaven trobar protecció.

A dos supervivents els van introduir a la vagina grans claus, grava i fragments de metall i plàstic que els havien causat lesions duradores i probablement irreversibles.

Soldats i milicians miraven constantment d'humiliar les seves víctimes, sovint amb comentaris ètnics ofensius, insults, amenaces i comentaris degradants. Diverses supervivents entrevistades per Amnistia Internacional van dir que els violadors els deien: "Això és el que et mereixes" i "Fas fàstic".

Manca de suport a les supervivents

Supervivents i testimonis van explicar a Amnistia Internacional que havien rebut poc o cap suport psicològic o metge des de la seva arribada als campaments per a persones desplaçades de la localitat de Shire, a Etiòpia, o als camps de persones refugiades del Sudan.

Les supervivents van patir també la destrucció de les instal·lacions mèdiques i les restriccions a la circulació de persones i béns, que obstaculitzaven l'accés a l'atenció mèdica. Les víctimes i les seves famílies van afirmar que pateixen escassetat d'aliments, refugi i roba a causa de la limitada ajuda humanitària.

La majoria dels informes de violència sexual no van arribar a l'orella del món exterior durant els dos primers mesos del conflicte que va començar al novembre de 2020, sobretot a causa de les restriccions d'accés imposades pel govern etíop i l'apagada de les comunicacions.

"Com si tinguessin poc amb el seu patiment i el seu trauma, a les supervivents les han deixat sense suport adequat. Aquestes dones han de poder accedir als serveis que necessiten i que tenen dret a rebre com a tractament mèdic, ajuda per trobar mitjans de vida, atenció psicològica i suport psicosocial, que són aspectes essencials d'una resposta centrada en les persones supervivents", ha manifestat Agnès Callamard.

"Totes les denúncies de violència sexual han de ser investigades de manera efectiva, independent i imparcial perquè les supervivents obtinguin justícia, i ha d'establir-se un programa de reparació eficaç. A més, totes les parts en el conflicte han de garantir l'accés sense traves de les organitzacions d'ajuda humanitària.?

Metodologia

Entre març i juny de 2021, Amnistia Internacional va entrevistar 63 supervivents de violació i altres actes de violència sexual; 15 en persona al Sudan, i 48 a distància, mitjançant de línies telefòniques segures. Amnistia Internacional va entrevistar també professionals de la medicina i personal d'ajuda humanitària que atenien o ajudaven supervivents a les localitats de Shire i Adigrat i en camps de persones refugiades dle Sudan, amb els qui va parlar sobre la magnitud de la violència sexual i va corroborar la informació sobre casos concrets.

Al maig, les autoritats etíops van anunciar que tres soldats etíops havien estat declarats culpables, i 25 més havien estat acusats formalment de violació i altres actes de violència sexual. No obstant això, no s'ha proporcionat informació sobre aquests judicis ni sobre cap altra mesura que s'hagi pres per investigar i posar els responsables a disposició judicial.

El 26 de juliol de 2021, Amnistia Internacional va escriure a l'Oficina del Primer Ministre d'Etiòpia, a la Fiscalia General Federal i a la ministra de Dones, Nens i Joves, al ministre d'Informació d'Eritrea i a un assessor directe del president Isaias Afwerki sol·licitant una resposta davant els resultats preliminars de la investigació de l'organització, resposta que no s'ha rebut.

Des que van esclatar els combats a la regió, el 4 de novembre de 2020, milers de civils han perdut la vida, centenars de milers de persones s'han vist internament desplaçades en Tigre i desenes de milers han fugit buscant refugi al Sudan.