Actuem pels drets humans a tot el món

Etiòpia: Soldats eritreus han comès crims de guerra després de signar acord de cessament d'hostilitats

Amnesty International
  • Malgrat haver-se signat l'Acord de Cessament d'Hostilitats (ACH), a Tigre han continuat perpetrant-se atrocitats contra la població civil.
  • Després de la signatura de l'ACH, les Forces de Defensa d'Eritrea (FDE) han executat extrajudicialment civils ihan esclavitzat sexualment dones durant mesos.
  • El Consell de Drets Humans (CDH) de l'ONU ha de renovar el mandat de la Comissió Internacional d'Experts en Drets Humans sobre Etiòpia per preservar les proves dels crims de dret internacional i afavorir futurs esforços de rendició de comptes.

Les FDE van cometre crims de guerra i possiblement crims de lesa humanitat a la regió de Tigre, immediatament abans i després de signar un Acord de Cessament d'Hostilitats (ACH) entre el govern federal d'Etiòpia i el Front Popular d'Alliberament de Tigre (FPLT) al novembre de 2022, ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

L'informe “Today or Tomorrow, They Should Be Brought Before Justice. Rape, Sexual Slavery, Extra-Judicial Executions and Pillage by Eritrean Forces in Tigray" documenta la responsabilitat dels soldats de les FDE, aliades del govern federal d'Etiòpia, en relació amb violacions i esclavitud sexual, execucions extrajudicials i pillatge. Amnistia Internacional va entrevistar testimonis, supervivents i familiars, els qui van testificar l'execució extrajudicial d'almenys 20 civils, en la seva majoria homes, per part de les FDE en el districte de Mariam Shewito entre el 25 d'octubre i l'1 de novembre de 2022. A més, un treballador social que va documentar execucions extrajudicials en el districte va proporcionar una llista amb el nom de més de 100 persones que afirmava que havien estat executades extrajudicialment en aquest període, encara que Amnistia Internacional no ha pogut corroborar tots aquests casos de manera independent, al no comptar amb presència sobre el terreny. Després d'haver-se signat l'ACH, durant gairebé tres mesos els soldats de les FDE van violar i van esclavitzar sexualment dones i van executar extrajudicialment 24 civils en el districte de Kokob Tsibah.

Les atrocitats contra la població civil de Tigre van continuar i els soldats eritreus van sotmetre les dones a abusos terribles,  como violacions individuals, en grup i esclavitud sexual

Tigere Chagutah, Amnistia Internacional

“Malgrat haver-se signat l'Acord de Cessament d'Hostilitats, les atrocitats contra la població civil de Tigre van continuar i els soldats eritreus van sotmetre les dones a abusos terribles, com ara violacions individuals, en grup i esclavitud sexual; també van executar extrajudicialment homes civils”, ha declarat Tigere Chagutah, director regional d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

En el moment en què es van cometre aquests crims, el conflicte del nord d'Etiòpia, inclosa la regió de Tigre, era un conflicte armat no internacional subjecte al dret internacional humanitari el propòsit del qual, entre altres coses, és la protecció de la població civil i dels combatents que han deixat de participar en les hostilitats. Les greus violacions documentades en aquest informe constitueixen crims de guerra i possiblement crims de lesa humanitat.

Supervivents de la violència sexual i testimonis dels homicidis van indicar a Amnistia Internacional que havien identificat als soldats pel seu camuflatge, el dialecte tigrinya que parlaven i el tipus de preguntes interrogatòries que formulaven. Kokob Tsibah i Mariam Shewito es troben prop de la frontera amb Eritrea i les persones supervivents van afirmar haver identificat fàcilment que es tractava de soldats eritreus.

Violación y esclavitud sexual de mujeres

Amnistia Internacional va entrevistar 11 supervivents de violació i esclavitud sexual en el districte de Kokob Tsibah, on més de 40 dones van comunicar a una organització local de la societat civil que havien estat víctimes de violació i esclavitud sexual en el període posterior a la signatura del ACH. Algunes dones van ser sotmeses a violacions en un campament militar de les FDE, altres en la seva pròpia casa o en habitatges presos per les FDE.

Amnistia Internacional va entrevistar quatre supervivents de violència sexual que havien estat retingudes en un campament de les FDE en el districte de Kokob Tsibah durant gairebé tres mesos i havien estat sotmeses a violació i esclavitud sexual.

Fanta*, una de les dones supervivents, va relatar a Amnistia Internacional que cinc soldats de les FDE l'havien violat en grup durant tres dies consecutius, de l'1 al 3 de novembre de 2022. La van retenir en un habitatge pres per les FDE i després la van traslladar al campament militar de les FDE, on la van mantenir reclosa juntament amb altres 14 dones.

Fanta va afirmar: “Em van estar violant per torns els tres mesos complets. No em van deixar en cap moment. marxava un i venia el següent. Hi ha alguna cosa que les FDE no fessin? Vam estar tancades [en el campament] des del dia en què ens van portar allí. No podíem sortir ni rebre assistència mèdica. No podíem visitar la nostra família. Amb mi hi havia moltes altres dones detingudes”.

Segons els testimonis de les persones supervivents, d'un treballador social resident a Kokob Tsibah i de funcionaris del govern local en funcions, les FDE van detenir es dones del campament per sospites que els seus cònjuges, fills o familiars fossin membres de les forces de Tigré.

Després d'entrar en el districte de Kokob Tsibah el 2 de novembre de 2022, soldats de les FDE van obligar Bezawit*, de 37 anys i mare de dos fills, a endinsar-se en un bosc pròxim. Tres soldats de les FDE la van violar i van mantenir reclosa en la seva pròpia casa durant gairebé tres mesos.

“Em van dir: ‘Per molt que cridis, no vindrà ningú a rescatar-te’. I després em van violar, durant uns tres mesos. S'alternaven amb mi, com si fos aquí per al seu servei”, va explicar a Amnistia Internacional.

Després d'un acte de violència sexual, ha d'administrar-se atenció sanitària crucial en un termini de 72 hores per a proporcionar mesures preventives contra les infeccions de transmissió sexual i l'embaràs. Malgrat haver sofert nombroses lesions, les supervivents de violació i esclavitud sexual entrevistades en el transcurs d'aquesta investigació no van rebre atenció sanitària clau després de la violència sexual ni cap mena d'atenció mèdica integral. La majoria d'elles només va rebre tractament mèdic després que les FDE abandonessin Kokob Tsibah el 19 de gener de 2023.

En conjunció amb la documentació anterior d'Amnistia Internacional, els casos de violació i esclavitud sexual documentats en Kokob Tsibah poden considerar-se com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic dirigit contra la població civil i podrien constituir crims de lesa humanitat.

Execució extrajudicial de civils i pillatge

Soldats eritreus destacats en els districtes de Mariam Shewito i Kokob Tsibah van cometre homicidis intencionals de civils, en la seva majoria homes, mentre escorcollaven cases i habitatges portaa porta, pel que sembla a la recerca de membres de les forces de Tigré i els seus partidaris. Es va reafirmar en nombroses entrevistes el fet que les víctimes de les execucions extrajudicials eren civils. Atès que aquests actes es van cometre en un conflicte armat no internacional, aquestes execucions equivalen al crim de guerra d'assassinat.

El 2 de novembre de 2022, el sacerdot Meheretab*, membre del clergat, estava refugiat amb la seva dona, els seus fills i altres residents a l'església de San Miquel, en el districte de Kokob Tsibah, quan els soldats de les FDE van efectuar una batuda en l'edifici a la recerca de membres de les forces de Tigré. Els soldats van obligar totes les persones presents a llançar-se al terra i les van colpejar mentre els demanaven que s'identifiquessin.

El sacerdot Meheretab* va referir que durant l'assalt a l'església les FDE havien matat a trets un sacerdot de 70 anys. Yemane*, de 58 anys, que estava a la mateixa habitació que la víctima i va presenciar l'incident, va descriure la mort a Amnistia Internacional:

“No sé què va ser el que li va dir el sacerdot a un dels soldats, però aquest va disparar l'home gram al pit, a boca de canó. Després, [el soldat de les FDE] se'ns va acostar i ens va dir: ‘Si algú intenta recollir el cadàver o enterrar-lo, us matarem a tots’”.

La majoria de les 49 persones supervivents, testimonis i familiars de víctimes entrevistats per Amnistia Internacional va comunicar que els soldats d'Eritrea també havien saquejat les seves propietats i el seu bestiar. Molts s'han vist obligats a dependre de familiars per a obtenir refugi i aliments, mentre que alguns han hagut de pidolar per sobreviure.

És fonamental que s'investiguin les violacions de manera efectiva.

Des que al novembre de 2020 va esclatar el conflicte armat a la regió de Tigre, Amnistia Internacional ha documentat crims de dret internacional i altres abusos contra els drets humans perpetrats per totes les parts en el conflicte, incloses les forces d'Eritrea.

Eritrea i Etiòpia tenen l'obligació d'investigar de manera efectiva els crims de dret internacional, inclosos els presumptes crims de guerra i de lesa humanitat i, quan hi hagi proves suficients per a això, iniciar un procés judicial d'acord amb les normes internacionals sobre el dret a un judici just i sense recórrer a la pena de mort.

Amnistia Internacional demana que es renovi el mandat de la Comissió Internacional d'Experts en Drets Humans sobre Etiòpia durant el pròxim 54 període de sessions del Consell de Drets Humans de l'ONU, que començarà l'11 de setembre de 2023.

Amnistia Internacional demana també a la Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles que anul·li la seva decisió de posar fi al mandat de la Comissió d'Investigació sobre la Situació a la Regió de Tigre de la República Federal d'Etiòpia, creada al maig de 2021. Al juny de 2023, es va posar fi al mandat sense que la Comissió d'Investigació hagués elaborat el seu informe final.

“Davant la persistència de greus violacions i abusos contra els drets humans i les nefastes perspectives de rendició de comptes en l'àmbit nacional, Amnistia Internacional demana que es renovi el mandat de la Comissió Internacional d'Experts en Drets Humans sobre Etiòpia i que se li doni suport integral. De la mateixa manera, la Comissió Africana ha de restablir el mandat de la Comissió d'Investigació i garantir que conclou amb un informe sobre les seves conclusions i recomanacions”, ha declarat Tigere Chagutah.

Informació complementària

Amnistia Internacional va realitzar 49 entrevistes a distància, per telèfon, entre el 17 de maig i el 10 de juny de 2023, en els districtes de Mariam Shewito i Kokob Tsibah. Els testimonis de supervivents  es van corroborar amb imatges per satèl·lit i informació addicional aportada per treballadors socials, professionals mèdics que van tractar víctimes i supervivents, funcionaris locals i organitzacions de la societat civil.

Kokob Tsibah es troba a Genta Afeshum Woreda, en la zona oriental de Tigre, prop de la frontera entre Etiòpia i Eritrea. Les violacions a Kokob Tsibah van començar un dia abans de signar-se l'ACH. Els actes de violència sexual perpetrats per les FDE contra les dones van continuar durant gairebé tres mesos, fins al 19 de gener de 2023.

Mariam Shewito és un districte situat en la zona central de Tigre, prop de la històrica ciutat d'Adua. Les violacions documentades a Mariam Shewito van tenir lloc entre el 25 d'octubre i l'1 de novembre de 2022, mentre estaven en curs les negociacions entre el govern d'Etiòpia i el FPLT.

Amnistia Internacional va comunicar els resultats preliminars de la investigació al govern federal d'Etiòpia i al govern d'Eritrea el 17 d'agost de 2023. En escriure's aquestes línies, l'organització no havia rebut resposta.

*Els noms s'han modificat per a protegir la identitat de les persones entrevistades.