Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Etiòpia: Nova onada d'atrocitats a la regió de Tigre occidental

Refugiats etíops que van fugir dels combats a la regió de Tigre a la vora d'un riu fronterer amb el Sudan, a l'estat de Kassala, al novembre de 2020. Fotografia: ASHRAF SHAZLY / AFP via Getty Images.

Les forces de seguretat amhares són responsables d'un augment de les detencions en massa, els homicidis i les expulsions de persones d'ètnia tigre al territori de Tigre occidental, al nord d'Etiòpia. Així ho han manifestat avui Amnistia Internacional i Human Rights Watch.

S'ha atacat i donat mort a civils de Tigre que miren d'escapar de la nova onada de violència. Desenes de persones detingudes s'enfronten a condicions que amenacen la seva vida i que inclouen tortura, fam i negació de l'atenció mèdica.

"La nova envestida d'abusos per part forces amhares contra civils de Tigre que romanen en diverses localitats de Tigre occidental haurien de fer saltar totes les alarmes", ha manifestat Joanne Mariner, directora de resposta a les crisis d'Amnistia Internacional. "Sense una acció internacional urgent per prevenir noves atrocitats, la població tigre, especialment les persones detingudes, corre greu perill".

Des que va començar el conflicte armat al novembre de 2020, Tigre occidental, un territori administratiu en disputa, ha estat escenari d'algunes de les pitjors atrocitats, entre les quals massacres, bombardejos indiscriminats i desplaçament forçat en gran escala de la població tigre.

El 2 de desembre de 2021, l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides va informar que 1,2 milions de persones han hagut de desplaçar-se de Tigre occidental des de l'inici del conflicte. Un informe publicat per l'ONU el 9 de desembre va concloure que, entre el 25 de novembre i l'1 de desembre, més de 10.000 tigres acabaven de desplaçar-se des de Tigre occidental. L'informe deia també que Tigre occidental romania inaccessible per a les agències d'ajuda humanitària, a causa de la falta de seguretat.

Al novembre i desembre, Amnistia Internacional i Human Rights Watch van mantenir entrevistes telefòniques amb 31 persones, entre les quals 25 testimonis i supervivents, així com familiars de persones detingudes i expulsades, per parlar sobre els abusos comesos per les milícies amhares i les forces de seguretat regionals contra la població civil tigre a les localitats d'Adebai, Humera i Rawyan.

Des de principis de novembre, la policia regional i les milícies amhares, inclosos els grups de milícia coneguts com Fano, han detingut sistemàticament tigres a Adebai, Humera i Rawyan. Aquestes forces han separat famílies, han detingut adolescents de 15 anys i més, i homes i dones civils. Han expulsat de la zona dones i a nens i nenes de menys edat, així com persones malaltes i grans. Algunes de les persones expulsades han arribat a Tigre central, mentre que altres segueixen en parador ignorat.

"Les persones tigres, independentment del seu sexe i edat, van ser portades a una escola", va explicar un home de Rawyan que va grans, els pares i les mares els van pujar a grans camions que es dirigien a l'est. Els van deixar marxar sense res, mentre que els joves es quedaven enrere".

Després de les detencions a Humera el 20 i 21 de novembre, dos testimonis van descriure com havien vist aquests dies fins a 20 camions plens de persones que partien cap a Tigre central.

Sis testimonis van dir que les forces amhares havien disparat a les persones tigres que tractaven de fugir de les detencions an Adebai i les havien atacat amb pals i objectes punxants. A un nombre indeterminat de persones les van matar. "Van començar a disparar contra qui estigués corrent al seu abast", va declarar un granger de 34 anys d'Adebai que va fugir als camps propers per escapar de les milícies Fano que els atacaven a ell i a altres persones. "A la gent que mirava d'escapar [...] [les Fano] l'atacaven amb matxets i destrals, així que ningú no va poder fugir [...] Passàvem al costat de cadàvers i estàvem en xoc [...] Quan ens vam tranquil·litzar, ens vam adonar que allà també hi havia més cadàvers. Allà on miressis veies cinc, deu cossos". Segons la declaració de quatre testimonis, uns homes armats van disparar també contra les persones tigres que creuaven al Sudan.

Les imatges de satèl·lit captades entre el 19 de novembre i el 5 de desembre mostren una notable activitat a Adebai, inclosos vehicles en moviment, grups de persones al voltant d'un lloc de detenció improvisat, grans quantitats d'enderrocs en la carretera principal, i estructures cremades. Les imatges preses el 5 de desembre a Humera mostren 16 camions amb la part posterior oberta prop de la rotonda central de la localitat.

Tres exdetinguts que havien estat reclosos a la presó d'Humera, alguns fins a cinc mesos abans d'escapar al novembre, van explicar que les autoritats amhares els mantenien en cel·les en condicions d'amuntegament extrem durant llargs períodes. Els guàrdies els van negar el menjar i el tractament mèdic, i van torturar i van colpejar amb pals i rifles persones detingudes a qui havien lligat de peus i mans. Un exdetingut a qui havien arrestat el 19 de juliol va escapar cap al 13 de novembre mentre carregava cadàvers d'altres detinguts en un tractor. Segons va dir, coneixia 30 persones que van morir mentre ell va estar reclòs allí, entre les quals set dels 200 homes de la seva cel·la: "Tots vam patir pallisses, però els més vulnerables eren els ancians", va explicar. "No podien suportar la tortura, per això morien". Segons va afirmar, els membres de la milícia Fano que els colpejaven van amenaçar de mort tots els tigres.

Les detencions, les reclusions abusives i les expulsions van separar famílies i van deixar comunitats de les tres localitats desesperades per rebre notícies sobre la seguretat i el parador dels seus éssers estimats, de molts dels quals no s'havia tornat a saber res després que els fiquessin en camions. Un home que va fugir d'Adebai a la fi de novembre va declarar: "La meva esposa i la meva mare em van cridar fa quatre dies, em van dir que les havien pujat a uns vehicles i que no sabien on les portaven. Després d'això, no vaig tornar a saber resw d'elles".

Les autoritats etíops han de cessar immediatament els atacs contra civils, garantir l'alliberament de les persones detingudes arbitràriament i proporcionar urgentment accés sense traves a Tigre occidental a les agències d'ajuda humanitària i les organitzacions que tinguin com a comesa visitar llocs de detenció. Així ho han declarat Amnistia Internacional i Human Rights Watch.

Tenint en compte la gravetat dels abusos que s'estan cometent, el Consell de Drets Humans de l'ONU ha d'establir amb urgència un mecanisme internacional independent que investigui els abusos comesos en el conflicte de Tigre -incloses les greus violacions del dret internacional humanitari (conegut com les lleis de la guerra)-, identifiqui els responsables a tots els nivells i preservi les proves per a una futura rendició de comptes.

El desplaçament forçat i els atacs deliberats contra la població civil violen les lleis de la guerra. Qualsevol persona que estigui sota custòdia té dret a ser tractada amb humanitat, i amb respecte a la seva dignitat inherent, la qual cosa inclou tenir accés a alimentació adequada i atenció mèdica. Ordenar el desplaçament de civils per motius no requerits per a la seva seguretat o per necessitat militar imperativa constitueix un crim de guerra, igual que atacar civils que no participen directament en hostilitats i torturar o maltractar persones detingudes.

"La paràlisi global sobre el conflicte armat d'Etiòpia ha embravit als qui cometen abusos contra els drets humans per actuar impunement, i ha deixat les comunitats en risc amb un sentiment d'abandonament", ha manifestat Laetitia Bader, directora d'Human Rights Watch sobre la Banya d'Àfrica. "A mesura que augmenten els indicis sobre atrocitats, els dirigents mundials han de donar suport a la creació d'un mecanisme internacional d'investigació, i el Consell de Seguretat de l'ONU ha de posar a Etiòpia en la seva agenda formal".