Els qui lideren els Estats d'Àfrica i la resta del món han de pronunciar-se urgentment i prendre més mesures per contenir l'onada de violacions de drets humans i del dret internacional humanitari en el context del conflicte armat que sacseja la regió etíop de Tigre des de fa sis mesos; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional.

Des que van esclatar els combats el 4 de novembre de 2020, milers de civils han perdut la vida, centenars de milers de persones s'han vist internament desplaçades a Tigre i 63.000 han buscat refugi al Sudan. Amnistia Internacional i altres organitzacions han documentat un alt nombre de greus violacions de drets humans que inclouen crims de guerra i, probablement, crims de lesa humanitat. Hi ha nombrosos informes versemblants sobre dones i nenes que estan sent sotmeses a violència sexual, incloses violacions en grup, per soldats etíops i eritreus.

"Tot i que no falten proves versemblants de violacions de drets humans i del dret internacional humanitari sis mesos després de l'inici del conflicte en Tigre, la resposta de la Unió Africana i les Nacions Unides és lamentablement insuficient", ha afirmat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

"El Consell de Seguretat de l'ONU va estar paralitzat durant mesos abans d'expressar preocupació finalment per la creixent gravetat de la situació a Tigre. Mentre, la Unió Africana i els governs de la regió amb prou feines han fet res per pronunciar-se en contra del gran nombre de probables crims de guerra i crims contra la humanitat".

Violacions de drets humans comeses per tots els bàndols

El govern etíop ha fet cas omís de les peticions d'Amnistia Internacional per accedir a Tigre, la qual cosa ha dificultat la comprovació de les denúncies de violacions de drets humans en un context de contínues i greus restriccions de les comunicacions.

No obstant això, Amnistia Internacional ha pogut documentar amb detall nombroses atrocitats utilitzant mètodes d'investigació basada en fonts obertes "com l'anàlisi d'imatges satel·litàries i la verificació de vídeos" i entrevistant desenes de supervivents, per telèfon si eren a Tigre o directament si eren persones refugiades a l'est del Sudan.

Entre les atrocitats documentades per l'organització està la massacre de centenars de civils a Mai Kadra (oest de Tigre) els dies 9 i 10 de novembre de 2020, presumptament comesa per forces lleials al Front Popular d'Alliberament de Tigre. Posteriorment, Amnistia Internacional ha rebut informes sobre atacs de represàlia contra la població d'ètnia tigre de Mai Kadra que inclouen execucions extrajudicials, saqueig de béns i detencions col·lectives.

Amnistia Internacional ha conclòs que soldats eritreus van matar centenars de civils en Axum el 28 i 29 de novembre, probablement cometent un crim de lesa humanitat, i van disparar indiscriminadament civils a Adwa el 12 d'abril de 2021, matant-ne 3 i ferint-ne 19 més. Així mateix, treballant en col·laboració amb la CNN, ha confirmat que soldats de la Força de Defensa Nacional etíop van dur a terme execucions extrajudicials an Mahibere Dego, prop d'Axum, el 15 de gener de 2021.

Des que van obtenir permís d'entrada a Tigre a finals de febrer, mitjans de comunicació internacionals han publicat una successió d'informes que confirmen els relats d'atrocitats fets anteriorment per Amnistia Internacional i altres, així com informes esgarrifosos de noves violacions de drets humans.

Aquests inclouen denúncies de neteja ètnica a l'oest de Tigre -zona controlada per la Policia Especial Amhara, afí al govern, i Fano, una milícia amhara- que ha causat el desplaçament forçós de desenes de milers de persones. Amnistia Internacional encara no ha verificat aquestes denúncies de manera independent però continua investigant la situació.

També s'han rebut informes terribles sobre l'ús generalitzat de la violació i altres formes de violència de gènere contra dones i nenes atota la regió. Les ONG i els organismes de l'ONU que treballen a la regió han afirmat en una declaració recent que estan "alarmades pels informes de violència creixent contra dones i nenes, incloses denúncies de violència sexual" i que "la resposta segueix distant molt d'ajustar-se al grau de necessitat". Mentre, agències humanitàries han denunciat saquejos i atacs contra hospitals i altres centres mèdics de Tigre.

"És intolerable que les dones i les nenes de Tigre estiguin sent víctimes de violència sexual mentre el món es queda mirant sense fer res. Durant el conflicte s'han reduït dràsticament les provisions d'hospitals i proveïdors d'ajuda humanitària, que no disposen del material necessari per ajudar", ha afirmat Deprose Muchena.

Obstacles a l'ajuda humanitària i temor a fam

Amnistia Internacional ha demanat reiteradament a les parts del conflicte de Tigre que permetin accedir sense traves a les organitzacions humanitàries. El 27 d'abril, l'ONU va citar diverses millores però va dir que "la situació segueix sent inestable a Tigre i dificulta els esforços dels socis per lliurar ajuda humanitària a temps".

A finals de març, el personal de l'organització humanitària Metges Sense Fronteres (MSF) va patir dues brutals interrupcions d'una de les seves missions amb destinació a la capital de la regió, Mekele. La primera vegada que el seu vehicle de MSF va ser interceptat, el personal va presenciar execucions extrajudicials realitzades per soldats en el voral de la carretera; la segona vegada, els soldats van fer baixar al conductor -que era etíop-, van colpejar-lo amb la culata d'un arma i van amenaçar de matar-lo.

El desplaçament massiu de població des de les zones rurals de Tigre, així com les denúncies de destrucció deliberada de cultius i saqueig de magatzems de gra, han portat l'ONU i altres interlocutors a advertir d'una inseguretat alimentària "catastròfica" i fins i tot del risc imminent de fam.

Mentre, també s'ha observat recentment un preocupant augment de la violència i les violacions de drets humans contra civils en altres parts d'Etiòpia, principalment en els estats regionals d'Amhara, Benishangul i Oromia. S'han rebut informes d'atacs a civils en el districte de Chilga, la Zona Shewa del Nord i la Zona Especial Oromo de la regió d'Amhara, i de violència armada a la Zona Metekel de la regió de Benishangul-Gumuz. En zones de l'oest d'Oromía, persones armades han assassinat i obligat a desplaçar-se a residents amhares des de novembre de 2020.

"És urgent dur a terme investigacions internacionals i independents sobre les denúncies de violacions greus comeses per totes les parts, obligar els responsables a rendir comptes i transmetre el missatge inequívoc que no hi haurà impunitat de cap classe", ha dit Deprose Muchena.

Si persisteix la tèbia resposta de la comunitat internacional al conflicte a Tigre, existeix el perill que la situació, ja terrible, creixi en espiral fins a desbocar-se".