Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Estats Units: amb les eleccions a tocar, la policia no protegeix de la violència els qui es manifesten

© Amnesty International (Photo: Alli Jarrar)

Els cossos encarregats de fer complir la llei als Estats Units estan eludint el deure de facilitar el dret fonamental de les persones a la llibertat de reunió pacífica, i de protegir manifestants i contramanifestants davant de les actuacions violentes de grups armats, entre altres. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui en l'informe Losing the Peace: US Police Failures to Protect Protesters from Violence.

Des de l'homicidi de George Floyd a mans de la policia al maig de 2020 hi ha hagut milers de manifestacions pacífiques polítiques i contra el racisme a tot el país. No obstant això, en els gairebé 200 casos en què ha esclatat la violència entre els qui participaven en protestes enfrontades, Amnistia Internacional va concloure que la policia nord-americana sovint va eludir prendre mesures preventives per evitar l'alteració de reunions pacífiques, i no va protegir els qui es manifestaven dels atacs violents quan es van produir.

"Enmig d'un augment sense precedents de la incertesa política i la violència, el govern nord-americà i les autoritats encarregades de fer complir la llei de tots els nivells han de protegir escrupolosament els drets humans de les persones a la llibertat de reunió pacífica i expressió", ha manifestat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional. "En el context de les disputades eleccions i d'un moviment d'abast nacional en favor dels drets civils, ningú hauria de témer per la seva vida quan miri de dipositar el seu vot o fer sentir la seva veu en reunions pacífiques".

De maig a setembre de 2020, Amnistia Internacional ha documentat i verificat enfrontaments entre manifestants i contramanifestants en aproximadament el 75% de tots els estats del país, i en aproximadament la meitat dels estats ha confirmat casos en què les forces policials no han mantingut la pau a les reunions i no han protegit els i les participants dels enfrontaments violents amb contramanifestants. En particular, els cossos encarregats de fer complir la llei sovint han actuat amb negligència a l'hora de:

  • desplegar una quantitat adequada de policies degudament formats per fer front a la violència potencial entre manifestants i contramanifestants;
  • separar manifestants i contramanifestants, i rebaixar les tensions, quan era necessari per evitar enfrontaments violents;
  • prohibir i impedir les amenaces de violència de persones i grups armats en reunions pacífiques;
  • turar els actes de violència intervenint en disputes entre manifestants i contramanifestants; i
  • diferenciar entre actors violents i no violents en les respostes de les forces de l'ordre a incidents violents: per exemple, evitar dissoldre reunions que eren bàsicament pacífiques.

"Mentre el president dels EUA, Donald Trump, demana als seus simpatitzants que "vagin" als col·legis electorals i els "vigilin", i que els grups supremacistes blancs armats "es mantinguin en guàrdia" durant les eleccions, els funcionaris encarregats de fer complir la llei haurien d'estar en alerta màxima per prevenir la violència política en un moment tan explosiu", ha manifestat Brian Griffey, investigador i assessor regional sobre Amèrica del Nord d'Amnistia Internacional.

"Les autoritats governamentals i les forces policials que dirigeixen han d'adoptar noves polítiques, estratègies i tàctiques per facilitar i protegir les protestes pacífiques, i impedir que es vegin alterades per grups armats o altres actors violents".

Entre els incidents documentats per Amnistia Internacional, en més d'una dotzena de manifestacions i contramanifestacions que van acabar en violència la policia estava totalment -o gairebé totalment- absent del lloc dels fets. Un catalitzador freqüent dels enfrontaments violents entre manifestants i contramanifestants va ser la presència de grups paramilitars armats. La retòrica, les polítiques i les pràctiques de l'administració Trump han semblat fomentar el predomini de grups armats que han agredit il·legalment manifestants i contramanifestants en tot el país.

En un cas il·lustratiu, l'organitzador d'una protesta contra el racisme, Tony Crawford, va explicar a Amnistia Internacional que "hauria pogut morir gent" durant un violent enfrontament entre la seva comunitat i contramanifestants armats en una manifestació que demanava la retirada d'una estàtua confederada de la guerra civil a Weatherford, Texas, al juliol.

En un seguit de missatges de text al cap de policia de Weatherford, als quals Amnistia Internacional ha tingut accés, Crawford va escriure: "Els patriotes [membres del grup armat] ens envolten per forçar l'enfrontament. Estem rodejats d'armes i de gent que parla a crits sobre disparar-nos [...] On és la policia? Això és ridícul. Ens estan insultant. On són vostès [...] Vostès ens han abandonat. Vostè ens ha abandonat. Ha deixat que ens arrosseguin i ens ataquin sense fer res".

El govern nord-americà i les autoritats encarregades de fer complir la llei de tots els nivells han de reformar les polítiques i pràctiques dels seus cossos de policia per facilitar millor la llibertat de reunió pacífica i protegir els qui es manifesten de les amenaces generalitzades de violència evitable. Davant la notable absència de protecció federal, els governs locals haurien de protegir de la violència els qui es manifesten emetent ordres executives temporals per restringir la presència d'armes en llocs públics, parcs, col·legis electorals i reunions pacífiques, i donant instruccions als seus cossos encarregats de fer complir la llei perquè impedeixin que persones i grups armats alterin protestes pacífiques i activitats cíviques durant el període electoral.

Les forces policials municipals, dels comtats, estatals i federals han de reformar immediatament la seva conducta i impartir formació especialitzada sobre la facilitació del compliment dels drets humans i la protecció de la llibertat de reunió pacífica, d'acord amb la seva obligació contreta en virtut de la Constitució nord-americana i amb les bones pràctiques de control policial de reunions i manifestacions.

Informació complementària i context

El 4 d'agost, Amnistia Internacional va publicar l'informe El món està observant: Violacions massives dels drets de manifestants del moviment Black Lives Matter per la policia nord-americana.

El 6 d'octubre, l'organització va demanar als governadors i governadores dels estats del país que dictessin ordres executives per prohibir als agents no estatals la possessió d'armes de foc en col·legis electorals o les seves rodalies durant les eleccions presidencials de 2020. Ja hi ha sis estats que prohibeixen les armes en els col·legis electorals: Arizona, Califòrnia, Florida, Geòrgia, Louisiana i Texas.

El 20 d'octubre, Amnistia Internacional va publicar també una carta conjunta amb Human Rights Watch i Physicians for Human Rights en la qual demanava als governs locals dels Estats Units que adoptessin mesures especials temporals per impedir que individus o grups armats intimidessin o amenacessin a manifestants o votants durant les eleccions i després d'elles.