Amnistia Internacional condemna de forma inequívoca els abusos comesos per grups armats i demana que els governs emprenguin accions perquè es respectin els drets humans.Durant la seva participació en la cimera internacional sobre "Democràcia, Terrorisme i Seguretat" que se celebra pocs dies abans del primer aniversari dels atemptats de Madrid, la secretària general d'Amnistia Internacional, Irene Khan, ha demanat a la comunitat internacional que adopti una estratègia global per combatre els abusos de grups armats i ha assenyalat que aquesta estratègia ha de tenir els drets humans com a nucli. Irene Khan ha manifestat: "És valent commemorar el primer aniversari dels atemptats de Madrid, en els quals van morir 192 persones i milers més van resultar ferides, amb un debat sobre com respondre al terror. És valent perquè moltes societats que experimenten el terror responen vivint amb por. I, una vegada que la por s'instal·la en una societat, pot conduir a un cicle i una cultura que creen una dinàmica destructiva en la qual tot el món surt perdent". "Els atacs deliberats contra les persones corrents constitueixen un greu abús contra els drets humans fonamentals i una greu violació dels principis bàsics d'humanitat. No poden tolerar-se ni justificar-se. Els grups armats i els individus no estan per sobre de la llei. També ells tenen obligacions." "Ens correspon a tots nosaltres condemnar els qui cometen atrocitats com la de Madrid. Aquestes atrocitats han de combatre's, però sense renunciar als nostres valors fonamentals. Si combatem el terror amb el terror, els altres hauran triomfat", ha afegit Irene Khan. Lamentablement, l'agenda de seguretat mundial posada en pràctica des de l?11 de setembre de 2001 ha dut a un augment dels abusos contra els drets humans per part de grups armats, governs i individus a totes les regions del món. En molts països, les noves doctrines de seguretat han ampliat el concepte de "guerra" a àrees que abans es consideraven de compliment de la llei. Això ha portat aparellada la noció que els drets humans poden deixar-se a un costat quan es tracta de la detenció, l'interrogatori i el processament de sospitosos de terrorisme. El govern nord-americà ha mostrat un flagrant menyspreu pels principis dels drets humans i el dret internacional humanitari, menyspreu que ha quedat patent amb l'establiment de les comissions militars de Guantánamo, les polítiques de detencions arbitràries, els traspassos de presoners fora de l'àmbit de l'Estat de dret i les denúncies de tortura procedents de Abu Ghraib i altres llocs. Aquest comportament ha dut a altres governs a creure que és acceptable violar els drets humans en nom de la seguretat. En tot el món, des de Darfur (Sudan) a Nepal, les crisis de drets humans s'estan ignorant o justificant en nom de la seguretat. En 2004, Amnistia Internacional va documentar greus abusos contra els drets humans ?com ara homicidis deliberats i arbitraris de civils, tortures, segrests i preses d'ostatges? perpetrats per grups armats en 35 països. En la seva participació en la cimera, Irene Khan ha declarat: "Hem de reaccionar a l'amenaça plantejada pels grups armats, però la nostra reacció no ha de ser desproporcionada. A menys que la resposta dels governs estigui fermament arrelada en el respecte als valors i normes de drets humans, el resultat no serà un món d'esperança i seguretat, sinó un món regit per la por. Un món amb por no és un món lliure". "El respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals no és optatiu. No hi ha argument sobre la seguretat o la llibertat que justifiqui l'abús contra els drets humans. Ni els Estats, ni els grups armats ni els individus estan per sobre de la llei." (10/03/2005)