Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: no hi ha excusa per demorar la lluita efectiva contra el racisme i la xenofòbia

  • Dia Mundial contra el Racisme i la Xenofòbia. Amnistia Internacional demana un diagnòstic rigorós sobre la situació per prendre mesures concretes contra el racisme
Madrid.- Amb motiu del Dia Mundial contra el Racisme i la Xenofòbia, avui 21 de març, Amnistia Internacional ha traslladat al President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, la urgència d’adoptar d’immediat mesures concretes, ràpides i decisives per lluitar eficaçment contra la discriminació racista i xenòfoba a Espanya. Tot i que en els darrers anys el Govern ha posat en marxa mesures per fer front a la discriminació racial, per Amnistia Internacional aquestes continuen sent insuficients. L’organització acull amb satisfacció el Pla Estratègic de Ciutadania i Integració (2007-2010), la Llei per a la Igualtat Efectiva entre Homes i Dones, la Llei contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport, així com el Pla Nacional de Lluita contra el Tràfic amb Finalitats d’Explotació Sexual o el Pla de Drets Humans, aprovat el passat 12 de desembre. Igualment, dóna la benvinguda a l’anunci de creació, en aquest Pla, d’una Estratègia Nacional Espanyola de Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia i l’elaboració d’una futura Llei per a la Igualtat de Tractament i no Discriminació. “Tot i que aquestes propostes manifesten una voluntat i compromís polític en la lluita contra la discriminació, no s’entén perquè el Govern no prioritza el desenvolupament i la posada en marxa real de mesures específiques com ara l’Estratègia Nacional contra el Racisme o el Consell per a la Igualtat de Tractament, mesures recomanades per diversos organismes internacionals, per les organitzacions que treballen amb aquests col•lectius a Espanya, i amb les quals el propi Govern s’havia compromès des de l’anterior legislatura”, manifesta Ángela Iranzo, responsable de política interior d’Amnistia Internacional Espanya. Absència de dades oficials Tal com destacava l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea el 2007, Espanya continua sent un dels 5 països de la UE que no publiquen dades oficials sobre incidents, denúncies o delictes amb motivació racista. Dos anys després d’aquest informe, l’Observatori Espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia no disposa de mecanismes per a una exhaustiva recollida de dades i la seva publicació de manera periòdica. “Per a Amnistia Internacional, disposar d’un diagnòstic rigorós sobre la situació del racisme a Espanya és un pas prioritari per posar en marxa mesures orientades a la seva eliminació. L’absència de dades invisibilitza el racisme i la xenofòbia, cosa especialment preocupant en un context de crisi econòmica com l’actual, que pot contribuir a crear un ambient que justifiqui l’adopció de mesures de control migratori que suposin una amenaça per als drets dels immigrants”, va assenyalar Ángela Iranzo. Col•lectius especialment vulnerables Precisament en aquest context de crisi, Amnistia Internacional recorda al Govern espanyol la seva responsabilitat i obligació de contrarestar aquest fenòmen en relació amb els col•lectius especialment vulnerables. Per això, l’organització demana la prohibició expressa de l’ús de “criteris racials” per a la realització de controls d’identitat per part dels agents de seguretat, que poden contribuir a criminalitzar els immigrants pel fet de ser-ho. Així doncs, Amnistia Internacional demana l’eliminació de qualsevol ordre o instrucció que pugui existir orientada a l’establiment de quotes per a la detenció d’immigrants irregulars a les comissaries, com van denunciar els sindicats de policia el passat mes de febrer. Juntament amb el col•lectiu de la població immigrant a Espanya, l’organització vol recalcar la situació de la comunitat gitana, tradicionalment marginada al nostre país. Segons els últims estudis realitzats per la Fundación Secretariado Gitano, des de 2001 ha millorat considerablement la situació de la població gitana a Espanya, passant d’un percentatge d’infrahabitatge del 31% a gairebé un 12% en l’actualitat. Tot i que aquesta dada és positiva, encara hi ha més de 10.000 llars de persones gitanes que no compten amb les condicions adequades. Mesures que no poden esperar A l’informe Espanya: entre la desgana i la invisibilitat, Amnistia Internacional denunciava la manca de voluntat política per fer front a la lluita contra el racisme i proposava una sèrie d’indicadors per evaluar un canvi en aquesta tendència. Un any després, la majoria dels indicadors no s’han complert. L’organització recorda al Govern que no hi ha excuses per endarrerir la posada en marxa de les següents mesures contra el racisme i la xenofòbia:
  • L’Estratègia Nacional de Lluita contra el Racisme i la Xenofòbia anunciada fa 8 anys. Una estratègia que ha de comptar amb la col•laboració de la societat civil, amb recursos suficients per a la seva aplicació efectiva, en coordinació amb els governs autonòmics i locals. Ha d’incloure mesures relatives a mitjans de comunicació, llocs de treball, sanitat, educació, habitatge, prestacions socials i en l’accés a locals d’entreteniment, dedicar una atenció especial a col•lectius especialment vulnerables com ara la comunitat gitana i el col•lectiu de dones, que estan molt sovint sotmeses a una doble o triple discriminació. Igualment, l’estratègia ha d’incloure mesures que previnguin la tortura i els maltractaments amb motivació racista a les forces de seguretat i l’administració de justícia.
  • Organismes especialitzats i independents per lluitar contra el racisme. Amnistia Internacional lamenta que el Consell per a la Igualtat de Tractament, des de la seva creació el 2003, no estigui funcionant. I que l’Observatori contra el Racisme, des de la seva posada en marxa el 2006, encara no publiqui estadístiques periòdiques sobre víctimes de racisme, ni hagi iniciat tasques de formació a sectors claus com les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
  • Un pla de formació continuada sobre la lluita contra el racisme i el principi de no-discriminació, entre el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial, adreçat a jutges, fiscals i demés persones integrants de l’administració de justícia.
  • Mesures específiques per lluitar contra la discriminació que pateix la comunitat gitana.
  • La retirada de la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d’Estat de Seguretat, de 30 de juliol, sobre actuació de dependències policials en relació amb dones estrangeres víctimes de violència de gènere en situació administrativa irregular.
  •  Una reforma de la llei d’estrangeria que garanteixi l’accés dels immigrants a tots els drets humans, independentment de la seva situació administrativa a Espanya, tal com va dictaminar el Tribunal Constitucional.
  •  La signatura i ratificació de la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars.
Informe: España: entre la desgana y la invisibilidad. Abril 2008.
Datos y cifras vinculadas al informe de abril 2008: España, entre la desgana y la invisibilidad
COMUNICAT del Dia Internacional contra el Racisme (bilingüe català i castellà)http://Madrid.-
DOCUMENTACIÓN: Siguen sin cumplirse los indicadores propuestos por Amnistía Internacional para luchar contra el racismo