Amnistia Internacional i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat lamenten que, després de la ratificació avui en el Congrés dels Diputats del projecte de llei reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària després del seu pas pel Senat, s'hagi perdut una oportunitat per avançar en el compromís de protegir persones que fugen de violacions de drets humans, i que augmentin els obstacles per poder accedir a l'asil a Espanya.  El text aprovat avui en sessió plenària en el Congrés dels Diputats afegeix a la llei vigent un nombre important d'obstacles que, no només són contraris a la Convenció de Ginebra sobre l'Estatut del Refugiat sinó que, cosa que és més greu, impediran que moltes persones que fugen de greus violacions de drets humans puguin simplement accedir a l'exercici del seu dret a sol·licitar protecció internacional. A més, no s'entén que un país com Espanya que tancava el 2008, segons les dades aportades per l'Oficina d'Asil i Refugi, amb unes 4.500 sol·licituds i només 151 estatuts concedits, mostri aquesta resistència a garantir la protecció de les persones necessitades de protecció internacional.  Així, entre els obstacles que contempla la llei, les organitzacions sotasignades volem destacar:  -          L'exclusió dels ciutadans europeus comunitaris del dret a sol·licitar asil, és una exclusió contrària a la Convenció de Ginebra per violar el caràcter universal del dret esmentat i que segons el nostre parer entraria en contradicció amb l'article 13.4 de la Constitució Espanyola. -          La desaparició del dret a demanar asil en les ambaixades espanyoles. Si bé la llei estableix un procediment on es reconeix la possibilitat de promoure el trasllat a Espanya, via que necessitarà d'un posterior desenvolupament reglamentari, a ambdues organitzacions ens preocupa que la decisió quedi sota la discrecionalitat de l'ambaixador. La desaparició de la via diplomàtica reconeguda fins a ara a la llei, suposa un retrocés injustificat i d'especial gravetat si tenim en compte els obstacles que ja existeixen per accedir al procediment en territori espanyol. -          L'augment de les causes d'exclusió davant la possibilitat d'una persona de demanar asil, amb fórmules jurídicament imprecises com “constituir un perill per a la seguretat d'Espanya” o “constituir una amenaça per a la Comunitat” que excedeixen clarament la lletra de la Convenció de Ginebra. -          El concepte de “tercer país segur” com causa d'inadmissió de la sol·licitud que vulnera l'obligació, contemplada en la Convenció de Ginebra, d'estudiar cada cas de forma individual, així com el principi de no discriminació per motius de nacionalitat contemplat en l'article 3 de la pròpia Convenció. -          L'ampliació dels terminis de detenció en frontera, fins a un màxim de 10 dies, així com la desaparició de la garantia avui existent que se suspengui una devolució al país perseguidor si l’ACNUR emet un informe favorable perquè s'admeti una sol·licitud d'asil. -          L'establiment de diferents procediments de tramitació de la sol·licitud d'asil. Aquesta diversitat contribueix a reduir les garanties per als sol·licitants d'asil en funció del lloc on sol·licitin protecció. D'aquesta manera, per exemple, els possibles sol·licitants d'asil en frontera tindran més dificultats per poder optar a aconseguir la condició de refugiat. -          La desaparició del segon examen, quan s'ha denegat una petició i s'obtenen nous elements probatoris que permeten revisar la resolució, cosa que no es compensa amb la remissió de la nova llei a la normativa general de procediment administratiu.    Els aspectes positius per als drets humans en la llei  La nova llei amplia les referències als conceptes de refugiat i de persona mereixedora de protecció subsidiària, incorporant la persecució per motius de gènere i orientació sexual, també s’esmenten expressament col·lectius especialment vulnerables com puguin ser els menors i les persones víctimes de tracta.  Així mateix, cap destacar de forma positiva la inclusió dels programes de reassentament, així com una millora substancial del règim de residència a Espanya dels beneficiaris. Cal destacar també que els intensos treballs en el Congrés van ser seguits de propostes d'esmena en el Senat que, en molts casos suposaven un avanç important en el compromís de l'estat espanyol amb el dret d'asil d'acord amb els estàndards internacionals. No obstant això, al costat d'alguns avanços com les garanties sobre el dret a l'assistència jurídica gratuïta, CEAR i Amnistia Internacional lamentem que moltes altres propostes de millora no hagin prosperat finalment.  CEAR i Amnistia Internacional consideren que amb la llei que s'ha aprovat avui, s'ha perdut una oportunitat per liderar a Europa la defensa del dret d'asil, un dret en perill d'extinció i greument amenaçat per les polítiques de control migratori. Aquestes polítiques, que comporten entre altres mesures, el tancament i l’externalització de fronteres, estan impedint l'accés als procediments d'asil i la identificació com a refugiades de moltes persones que fugen de violacions de drets humans.  El compromís de garantir la protecció internacional per a les i els refugiats és una obligació legal i una responsabilitat política de l'estat espanyol enfront de greus violacions dels drets humans. Ambdues organitzacions prestaran tota la seva atenció al desenvolupament reglamentari de la llei i, el que és més rellevant, a la pràctica administrativa perquè aquest dret no es converteixi en lletra morta.