1961-2021: 60 anys actuant pels
drets humans a tot el món

Espanya: Les autoritats incompleixen promeses i les víctimes de tràfic de persones segueixen desprotegides i a mercè dels agressors

AP Photo/Antonio Calanni
  • Amnistia Internacional lamenta que un any després de la publicació de la seva investigació 'Cadenas Invisibles', l'enfocament que preval és el de la persecució del delicte i la immigració irregular, i no pas el de la protecció.
  • Entre 2016 i 2020, de les 44.117 persones en risc només 885 van ser finalment considerades víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual.
  • Les dones víctimes de tràfic continuen pendents del desenvolupament reglamentari que regularà el seu accés a la renda mínima.

Dilluns 18 d'octubre es commemora el Dia Europeu contra les Víctimes de Tràfic de Persones amb Finalitat d'Explotació Sexual, una data que Amnistia Internacional aprofita per recordar que les autoritats espanyoles, tot i haver promès millorar la protecció d'aquestes dones, segueixen anteposant la persecució del delicte i el control de la immigració irregular a la seva condició de víctimes de violacions greus de drets humans.

Ni la Llei contra el Tràfic de Persones, que encara no ha estat presentada, ni el desenvolupament reglamentari que hauria de regular l'accés a la renda mínima per a les víctimes, inclòs en l'Avantprojecte de Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, són encara una realitat. Mentrestant, lamenta l'organització, en l'Europa dels 28 es van registrar un total de 26.268 víctimes de tràfic amb diverses finalitats (de les quals el 60% són amb finalitats d'explotació sexual) el 2018, segons les dades de l'últim informe de la Comissió Europea que indica que Espanya segueix sent un dels cinc països europeus amb xifres més altes de persones sospitoses o detingudes per tràfic, només per darrere d'Itàlia, França, Alemanya i Romania.

"Aquest dilluns es tornaran a fer declaracions en xarxes socials i en mitjans de comunicació per part de les autoritats, intentant mostrar una preocupació per aquesta realitat. Però el que necessitem és que passin de les paraules als fets perquè les víctimes de tràfic no poden esperar més", assenyala Virginia Álvarez, investigadora i responsable de Política Interior en Amnistia Internacional Espanya.

Espanya segueix sense escoltar les recomanacions d'organismes internacionals per posar al centre de tota actuació els drets de les víctimes de tràfic de persones, ja que la seva identificació segueix estant principalment vinculada a operacions policials contra les xarxes de crim organitzant i continua depenent d'aquestes unitats activar o no mecanismes de protecció que, en molts casos, ni tan sols són respectats un cop activats.

A més, segueix sense haver-hi un mecanisme multiagencial, en el qual participin els diferents organismes encarregats de detectar les possibles víctimes de tràfic, per assegurar que cap d'elles es queda sense identificar en un país que per la seva situació geogràfica és porta d'entrada i també de destinació i trànsit. Així mateix, aquest mecanisme ajudaria a identificar possibles víctimes que sumeixen vulnerabilitats, com a dones trans o dones amb algun tipus de discapacitat psíquica o intel·lectual, que poden estar fins i tot més invisibilitzades.

"Ens preocupa que l'anunciada Llei Integral contra el Tràfic de Persones continuï retardant-se. Però també que es continuï amb el mateix enfocament policial, sense situar els drets humans de les víctimes al centre. Mentre sigui la policia l'única institució encarregada d'identificar les possibles víctimes, es continuarà donant prioritat a la persecució de les xarxes criminals i de la migració, negant la protecció a les víctimes que no puguin o no s'atreveixin a denunciar els agressors", assenyala Virginia Álvarez.

Espanya és un dels 9 països europeus, juntament amb Bulgària, Alemanya, França, Croàcia, Luxemburg, Hongria, Àustria i Finlàndia que només permeten a la policia identificar les víctimes. "Com a conseqüència moltes possibles víctimes "es perden" pel camí, i molts traficants estan esperant-los en aquests llocs de trànsit. No podem deixar que aquestes persones segueixin desprotegides davant aquesta forma d'esclavitud moderna", assenyala la investigadora d'Amnistia Internacional Espanya.

De fet, segons l'últim balanç del govern amb dades d'entre 2016 i 2020, de les 44.117 persones en risc, només 885 van ser finalment considerades víctimes de tràfic, 160 ho haurien estat l'any 2020. Entre aquestes hi hauria dues nenes i un nen, així com dotze homes. Aquestes dades no inclouen les dones que sol·liciten protecció internacional o migrants que arriben a les costes. L'organització recorda que si no s'identifica les possibles víctimes, els següents passos, com són garantir la seva assistència, accés a justícia i dret a la reparació, són inexistents.

Més informació
El 2018, segons la UNDOC, es van detectar prop de 50.000 persones víctimes de tràfic en 148 països del món, encara que donada la naturalesa d'oculta d'aquest tipus de delicte el nombre podria ser molt més alt. El 50% de les víctimes de tràfic són amb finalitats d'explotació sexual, de les quals la majoria són dones i nenes.

A l'octubre de 2020, Amnistia Internacional va llançar una campanya i va publicar un nou informe, "Cadenas invisibles", en el qual denunciava com la identificació i, per tant, la protecció de les víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual té greus fallades estructurals a Espanya. L'organització analitzava com les autoritats espanyoles prevalen la persecució del delicte, per la qual cosa les víctimes són instrumentalitzades i vistes com a proves per a la investigació, i no com a persones necessitades de protecció durant tot el cicle.

Entre el 23 de setembre, Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, i fins al 18 d'octubre, Dia Europeu contra el Tràfic de Persones, i dins d'aquesta campanya, Amnistia Internacional està duent a terme accions simbòliques, com actes de carrer en les quals es representen dones encadenades, o exposicions en ciutats com Barcelona, Còrdoba o Màlaga. L'organització té oberta una ciberacció que ja ha recollit més de 24.000 signatures.