Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: La llei sobre víctimes de la guerra civil i el franquisme, tot i que millora, no salda el deute pendent

  • 18/10/07 - Les víctimes de crims de tortura, execució extrajudicial o desaparició forçada, es troben al marge de les indemnitzacions i de les limitades vies per obtenir justícia.
amnistia amni,
Madrid.- Per Amnistia Internacional el projecte de llei sobre víctimes de la guerra civil i el franquisme ha millorat després del seu pas per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, però insisteix que continua estant molt allunyat del dret internacional i, per tant, no salda el deute pendent de l'Estat amb totes les víctimes que van patir greus violacions de drets humans i mai van obtenir veritat, justícia ni reparació. L'organització crida especialment l'atenció sobre les víctimes de greus crims contra el dret internacional, com són tortures, execucions extrajudicials i desaparicions forçades, que el text deixa al marge de les indemnitzacions econòmiques i de les limitades vies per accedir a la justícia i fa una crida perquè aquest buit sigui resolt abans de l'aprovació definitiva de la llei. ?La llei serà un tímid pas endavant en la llarga batalla contra l'oblit de les víctimes del franquisme i la guerra civil, però sense veritat i sense justícia el deute no quedarà saldat. Més enllà d'aquesta llei, l'Estat encara pot i ha de mostrar un compromís clar amb els drets humans que doni resposta d'una vegada per sempre a aquestes víctimes?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Alguns obstacles desapareixen però no es garanteix ni veritat ni justícia El projecte de llei inicial presentat pel govern, que Amnistia Internacional va qualificar de ?llei de punt final?, incloïa dos clars mecanismes d'impunitat que comportaven l'ocultació de la identitat de presumptes autors de crims contra el dret internacional. L'organització dóna la benvinguda a la desaparició d'aquests dos mecanismes, que eren els majors obstacles per accedir a la veritat i a la justícia dels que incloïa l'esborrany inicial. ?No obstant això, els drets de les víctimes continuen sense garantir-se. Els avenços del nou text són en gran mesura meres declaracions d'intencions o disposicions ambigües, l'efectivitat de les quals s?haurà de demostrar en l'aplicació de la llei. A dia d'avui tenen poc significat en termes de justícia material i individualitzada? afirma Esteban Beltrán. Quant al dret a la veritat, la llei inclou alguns avenços sobre els arxius de la repressió, establint que els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció i catalogació de documents, en particular aquells que estiguin més deteriorats o tinguin un major risc de degradació. També inclou l'obligació de l'Administració General de l'Estat de recopilar els testimonis orals rellevants per a la seva remissió i integració dins l'Arxiu General de la Guerra Civil. No obstant això, encara que afegeix la condemna del franquisme expressada el març de 2006 per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, la llei no assumeix la seva principal recomanació, la d'engegar ?una comissió nacional d'investigació sobre les violacions de drets humans comeses sota el règim franquista? per aconseguir establir ?la veritat sobre la repressió?. Sobre el dret a la justícia, aquesta llei reconeix a través d'una fórmula ambigua, com és la declaració d?il?legitimitat de determinats tribunals i de les condemnes i sancions dictades per motius ideològics, polítics o de creença religiosa, el que segons el dret internacional no té cap valor jurídic. I renúncia a l'oportunitat de garantir un recurs idoni i eficaç per a l'obtenció de la nul?litat d'aquestes sentències. ?Per tant, no es garanteix el dret de les víctimes a obtenir justícia individualitzada i material. L'eficàcia d'aquesta declaració d?il?legitimitat s?haurà de resoldre als tribunals i en qualsevol cas deixa en la incertesa els qui ja han intentat la nul?litat de condemnes a mort amb els recursos disponibles fins ara i amb resultat advers?, continua Beltrán. Amnistia Internacional fa una crida a totes les administracions perquè, amb independència de les negociacions polítiques, les disposicions d'aquesta llei siguin interpretades i s'apliquin conforme al que assenyala el dret internacional. Crims que no s?esmenten, víctimes sense drets Desenes de milers de persones van ser víctimes de tortures, execucions extrajudicials i desaparicions forçades tant durant la guerra civil com posteriorment durant la repressió franquista. No obstant això aquests crims es troben absents de la llei: ni s?esmenten, ni s'aborda la responsabilitat de l'Estat. Aquestes víctimes queden al marge de les indemnitzacions econòmiques ampliades per la llei i de les limitades vies per obtenir justícia, ja que no van ser objecte de cap condemna ni sanció. Sobre la qüestió de les fosses comunes, s'han inclòs algunes millores respecte del projecte de llei inicial, entre elles que l'Estat assumeix l'obligació d'elaborar un mapa de fosses de tot el territori espanyol i d'adoptar mesures per a la preservació de les àrees identificades, i que el govern haurà de preparar un protocol d'actuació per assegurar la col?laboració institucional en les exhumacions. A més, les troballes de fosses haurien de posar-se en coneixement de les autoritats judicials competents. Encara que aquestes mesures semblen demostrar una certa sensibilitat cap als familiars dels desapareguts, no suposen cap reconeixement de drets i estan molt lluny d'ajustar-se al que preveu el dret internacional. Es manté la tendència cap a la ?privatització? de la tasca de localitzar i exhumar les restes de les víctimes de desaparició forçada, delegant en entitats socials, i obviant la responsabilitat de l'Estat d?investigar aquestes greus violacions de drets humans i garantir justícia i reparació a les víctimes. ?Amb aquest allunyament dels estàndards internacionals en la qüestió de les fosses comunes, Espanya ofereix un pèssim precedent a altres països que s'enfrontin a processos similars?, diu Beltrán. Reconeixement moral, sense conseqüències econòmiques ni jurídiques El reconeixement moral, a través de la Declaració de Reparació i Reconeixement Personal, s'ha ampliat a alguns grups però continua sense reconèixer la doble victimització dels qui no van ser reconeguts com a víctimes durant dècades. Aquesta declaració, a més, no tindrà efectes de cap tipus, econòmics o jurídics, excepte el de reparació moral. ?Aquest mecanisme tampoc s'ajusta a les exigències de debò que marca el dret internacional encara que, com no podia ser d?una altra manera i segons reconeix explícitament la llei, és compatible amb l'exercici d'accions judicials?, conclou Beltrán. Quant al reconeixement econòmic, el text es limita a ampliar les indemnitzacions a determinats grups de víctimes atorgades per l'Estat en els últims trenta anys, sense fer cap referència als abusos de què van ser objecte i sense connexió amb el fet de ser víctimes d?abusos contra els drets humans i el dret internacional humanitari. Informació addicional El novembre de 2006 Amnistia Internacional va presentar l'informe ?Víctimes de la guerra civil i el franquisme: No hi ha dret?, en què s?analitzava el projecte de llei sobre víctimes del franquisme i la guerra civil. Segons l'informe, el text presentat pel govern ignorava les normes internacionals de drets humans i eludia obligacions internacionals que l'Estat espanyol ha de complir en matèria de drets de les víctimes de greus abusos contra els drets humans i el dret internacional humanitari. L'informe alertava sobre algunes disposicions del projecte de llei que a la pràctica podrien suposar una amnistia general encoberta. El passat mes de març, una delegació formada per experts d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes es va reunir a Madrid amb representants del govern i dels grups parlamentaris per exposar i debatre les seves preocupacions sobre el projecte de llei. Els representants de les tres organitzacions van coincidir a assenyalar que el text presentat pel govern era, en la seva redacció original, inacceptable, ja que no garantia, i en algun cas obstaculitzava, els drets fonamentals de les víctimes. Així mateix, van fer una crida al Congrés dels Diputats perquè el projecte de llei fos modificat substancialment durant la seva tramitació, cosa que, encara que lleument, ha ocorregut. (18/10/2007)