Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: La guerra d'Ucraïna visibilitza la doble vara de mesurar per protegir les persones que fugen de guerra i persecució

  • Amnistia Internacional presenta testimonis que mostren com, mentre persones que fugen d'Ucraïna han estat acollides a Espanya amb la benvinguda que mereixen, persones refugiades que arriben a la tanca de Melilla escapant d'altres guerres i persecucions reben cops, gasos lacrimògens i devolucions en calent.

Dilluns que ve, 20 de juny, es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades, data que serveix per recordar que en l'actualitat hi ha més de cent milions de persones desplaçades de manera forçada. Amnistia Internacional ha denunciat les polítiques cada cop més restrictives de la Unió Europea per protegir les persones que fugen de persecució. I, amb motiu d'aquest dia, recorda que el conflicte a Ucraïna ha visibilitzat a més una política de doble vara de mesurar en l'accés a la protecció, ja que les persones que fugen d'altres guerres com, per exemple, a Síria, o que escapen de països en conflicte a l'Àfrica només troben obstacles per accedir a les fronteres europees, mentre que la invasió russa ha mostrat que quan hi ha voluntat política es poden adoptar mesures amb rapidesa.

A Espanya, les mesures adoptades per fer front a les necessitats de les persones procedents d'Ucraïna contrasten amb les indignes condicions d'acolliment a les Canàries el 2020 o l'ús excessiu de la força a les fronteres de Ceuta i Melilla, i visibilitzen aquest tracte diferenciat.

"Espanya va desplegar tot un seguit de mesures destinades a rebre i atendre les persones que fugen de la guerra d'Ucraïna i ha estat capaç de gestionar en temps rècord 125.000 sol·licituds de protecció temporal, atorgant-los documentació que els permet l'accés al permís de treball, a la sanitat o l'empadronament. No obstant això, els qui arriben fugint d'altres guerres s'enfronten a mesos d'espera per poder sol·licitar protecció internacional, quan no a devolucions en calent, i a l'ús excessiu de la força, com va passar el passat mes de març a la tanca de Melilla. Totes les persones que van entrar en aquesta data eren sol·licitants de protecció internacional", assenyala Virginia Álvarez, responsable de política interior a Amnistia Internacional Espanya.

Amb l'activació, el març, de la Directiva del Consell de la Unió Europea sobre protecció temporal, per concedir protecció immediata en països de la UE als qui fugen del conflicte a Ucraïna, Amnistia Internacional ja va posar de manifest que la mesura demostrava com Europa, i concretament Espanya, posseeixen les eines necessàries per protegir els qui fugen de la guerra, i que l'enfocament de la "Fortalesa Europa" és una elecció de caràcter polític.

Segons la Declaració Universal de Drets Humans, en cas de persecució, qualsevol persona té dret a buscar asil i gaudir-ne a qualsevol país. No obstant això, les persones procedents de països en conflicte com Mali, que intenten arribar de manera irregular a través de la frontera sud a Espanya davant la manca de rutes legals i segures, han rebut un tracte discriminatori i, sovint, cruel per part de les autoritats espanyoles, tant a Melilla i Ceuta, com a les illes Canàries.

"Intentar saltar la tanca és com si sacrifiquessis la teva vida i alhora entressis en l'infern, perquè hi ha policia pertot arreu, i ni tan sols als animals els tracten així: colpegen la gent, els llancen gasos lacrimògens, et tiren picant als ulls. No miren d'impedir-te entrar, sinó de matar-te": així relata Van, amb qui s'ha entrevistat Amnistia Internacional, el tracte rebut per la policia espanyola i marroquina en arribar a la tanca de Melilla. Van és de Mali, té 23 anys i fuig de la guerra al seu país, i d'una vida especialment dura, que inclou haver estat venut com a esclau quan encara era un nen pel seu oncle, amb qui vivia després que els seus pares fugissin a Costa d'Ivori: "He estat a punt de morir, he vist morts, he estat ferit, m'han tancat a la presó". Només vull portar una vida segura. Per això vaig posar les meves esperances al meu propi país, però hi havia una guerra; vaig posar després les meves esperances a Algèria, però va ser pitjor; i després al Marroc, així que aquesta vegada he posat les meves esperances a Espanya, per estar fora de perill i aconseguir la meva prioritat, que és estudiar", relata.

Tant ell com Makan, també malià, de 29 anys, asseguren que tot i el risc que han viscut en saltar la tanca no hi ha cap altra manera d'entrar a Espanya, tampoc mitjançant les oficines d'asil suposadament obertes a les ciutats de Ceuta i Melilla: "Fins i tot si vols demanar asil a la frontera, no tens possibilitat d'apropar-te. Perquè si et veuen apropar-te t'agafen i et pegaran molt fort. Per això tenim por", lamenta Makan.

"El Govern espanyol ha de descartar la doble vara de mesurar en polítiques de refugi i asil i adoptar mesures per fer front a la degradació del sistema d'asil i acollida, que inclou la manca d'accés a informació i a assistència lletrada, condicions d'acollida indignes i problemes estructurals per accedir a procediments d'asil", conclou Virginia Álvarez.

Més informació

Segons l'ACNUR (Agència de l'ONU per als Refugiats) per primera vegada des que es tenen registres, el nombre de persones en situació de desplaçament forçat va superar la xifra dels 100 milions, és a dir, l'1,3 % dels habitants del planeta.

Amnistia Internacional té en marxa un seguit d'accions per commemorar el Dia Mundial de les Persones Refugiades amb l'objectiu de combatre el racisme i la xenofòbia, com la publicació d'un reportatge amb entrevistes a activistes racialitzades parlant de racisme, o la realització d'un taller juntament amb el vinyetista Eneko dins d'una col·laboració amb l'Associació Frente Viñetista que contribuirà al projecte "Amb tu per una Acollida Digna" que s'està realitzant amb Radio Ecca. En el marc d'aquest projecte s'han enviat ja més de 170 cartes de solidaritat des de gairebé 20 instituts a nens i nenes en situació de desemparament en centres de menors a Canàries.