Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Govern i Congrés han de comprometre's a investigar la tragèdia de Melilla i implementar mesures per evitar que es repeteixi

AP Photo/Alvaro Barrientos
  • També han d'aprofitar l'últim any de la legislatura per enfortir els drets humans a Espanya reformant la Llei Mordassa i la Llei de Secrets Oficials.

Davant el debat sobre l'estat de la nació, que comença demà dimarts 12 de juliol, el Govern espanyol i el Congrés han d'impulsar una investigació per aclarir el que va passar a la frontera de Melilla el 24 de juny. Aquesta data ha passat a la història com la principal tragèdia humanitària de la democràcia a la frontera sud. Govern i el han d'aprovar mesures per evitar que fets així tornin a succeir.

Les declaracions de suport a l'actuació del Marroc del president Sánchez, només conèixer-se la notícia i sense tenir tota la informació, segons va confirmar amb posterioritat, són si més no imprudents i no estan a l'alçada del que s'espera d'un Govern que afirma estar compromès amb el respecte als drets humans.

Amnistia Internacional demana al president Sánchez i a tots els grups parlamentaris que aprofitin el proper debat sobre l'estat de la nació per condemnar aquest tipus d'actuacions. L'organització ha trobat indicis de fins a vuit violacions de drets humans protagonitzades per forces de seguretat espanyoles o per les forces marroquines, entre les quals expulsions sumàries i col·lectives en frontera, conegudes com a "devolucions en calent" i contràries al dret internacional, que empara l'actual Llei de Seguretat Ciutadana.

L'organització recorda una vegada més que per evitar tot aquest sofriment són necessàries vies legals i segures perquè totes les persones que es veuen forçades a desplaçar-se, independentment de la seva procedència, vegin respectats els seus drets a un procediment amb totes les garanties i no discriminatori per demanar asil i protecció.

En aquest sentit, Amnistia Internacional crida l'atenció sobre la importància del procés de negociació del nou Pacte Europeu de Migració i Asil, en el qual Espanya té un paper fonamental en assumir la Presidència de la Unió el proper any. L'organització sol·licita al Govern espanyol que impulsi un canvi de rumb en la política europea en matèria de migració i asil per posar al centre els drets de les persones migrants i refugiades i evitar que tragèdies com aquesta es produeixin.

D'altra banda, en relació a la Segona Reunió Temàtica d'Alt Nivell de la Presidència Espanyola del Procés de Rabat sobre gestió integrada de fronteres, que va albergar el Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació els passats 5 i 6 de juliol, amb participació de 30 països membres, la Comissió Europea i l'agència FRONTEX, és paradoxal que Espanya presideixi un organisme internacional que promou el respecte als drets humans i la gestió ordenada de la migració i, al mateix temps, elogiï l'actuació de les forces de seguretat marroquines a la frontera.

També cal revisar la cooperació amb el Marroc per garantir que les seves polítiques de control migratori tenen com a prioritat el respecte dels drets humans de les persones migrants. En aquest sentit, seria desitjable que el ministre Marlaska informés del seu viatge al Marroc del passat divendres 8 de juliol i expliqués si va discutir amb el seu homòleg marroquí el necessari canvi en la gestió de fronteres perquè la tragèdia de Melilla no torni a repetir-se.

Enfortir els drets humans a Espanya

Mancant un any perquè acabi la legislatura, el Govern central i el Congrés tenen l'oportunitat d'enfortir la protecció als drets humans a Espanya reformant substantivament la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, i la Llei de Secrets Oficials.

La Llei Mordassa acaba de complir set anys i segueix sent a dia d'avui una amenaça per als drets humans a Espanya que afecta de ple al dret a la protesta, al dret a la llibertat de reunió i manifestació, i al dret a produir i rebre informació. És lamentable que segueixi vigent i que, després de sis anys de bloqueig parlamentari per reformar-la, consolidi la retallada de drets humans en nom de la seguretat.

Per la seva banda, la Llei de Secrets Oficials, que limita greument el dret d'accés a la informació de la ciutadania, tampoc no ha estat reformada en tota la legislatura. El 25 de maig el president del Govern va anunciar en el Ple del Congrés dels Diputats l'aprovació d'una nova Llei de Secrets Oficials, que substituiria a la vigent des de 1968 i que, segons el parer de l'executiu, era imprescindible canviar. Aquesta llei permet actualment l'opacitat informativa i contribueix a la manca de transparència. A l'empara d'aquesta foscor, es produeixen nombroses violacions de drets humans. A més, l'amnèsia és una dolència greu per a un Estat social i democràtic de dret i, especialment, quan afecta a informacions del passat, del present i del futur que estan relacionades amb el respecte i protecció dels drets humans.

En relació a les polítiques migratòries, l'organització ha pogut constatar la manca de transparència del Govern espanyol, que s'empara en la Llei de Secrets Oficials respecte als acords amb el Marroc. Fins avui, Amnistia Internacional no ha rebut una resposta formal del Ministeri de l'Interior sobre la naturalesa classificada o no d'aquests.

Els 'secrets oficials' són un tema clau de drets humans. Convertir informació pública en "secret" o "material reservat" significa restringir el dret d'accés a la informació. Per tant, urgeix la seva reforma immediata així com garantir que tota restricció del dret d'accés a la informació compleix els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat.