Madrid. - En el que va de 2007, segons dades de 15 de novembre, la taxa per milió de dones estrangeres assassinades per les seves parelles o exparelles és sis vegades més gran que la taxa de les espanyoles. De les 65 dones assassinades fins aquesta data, 41 serien espanyoles i 24 estrangeres. Respecte a la nacionalitat dels agressors, encara que no s'ofereixen dades governamentals que creuin la nacionalitat dels agressors amb la nacionalitat de les víctimes, segons les que facilita el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), només en un de cada quatre casos de violència contra dones estrangeres, el seu agressor també ho era. Aquestes xifres evidencien que a Espanya, igual com a d?altres països, la violència de gènere treu avantatge de la vulnerabilitat, la desprotecció i indefensió de les seves víctimes, en aquest cas les dones immigrants. Aquesta és la principal conclusió de l'informe d'Amnistia Internacional "Més riscos i menys protecció: dones immigrants a Espanya davant la violència de gènere" , presentat avui amb motiu de la celebració el pròxim 25 de novembre del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Amnistia Internacional va celebrar l'aprovació de la llei integral per ser la primera norma que reconeixia la vulnerabilitat de les dones immigrants davant de la violència de gènere i establia el compromís que no fossin discriminades. En paraules de María Naredo, principal investigadora de l'informe: "Tanmateix, malgrat la llei integral i algunes mesures adoptades, el cert és que continuen existint desavantatges i obstacles que impedeixen a aquestes dones superar el cicle de la violència i obtenir justícia. Segons Amnistia Internacional, continua essent desigual la protecció dels drets humans de les immigrants víctimes de violència de gènere, especialment en el cas de les dones reagrupades a Espanya pel seu agressor i les que es troben en situació irregular. "L'escassa atenció prestada a les seves necessitats en el desenvolupament de la llei integral i les traves creades per algunes normes dictades posteriorment són la causa principal que trobin obstacles en la recerca d'assistència, protecció i justícia davant de la violència que sofreixen", assegura Naredo. Dificultat d'accés als recursos per superar el cicle de violència Haver d'acreditar la condició de víctima de violència de gènere únicament a través de la denúncia o de l'ordre de protecció concedida com a requisit per accedir a centres d'acolliment o serveis de tractament psicològic prolongat, és un obstacle per a aquelles dones que per por o altres circumstàncies no interposen la denúncia. La conseqüència és que les dones amb més necessitat d'un suport especialitzat són derivades a recursos que no els serveixen. Hi ha barreres importants perquè les dones immigrants víctimes de violència de gènere accedeixin a una autonomia econòmica que els faciliti sortir del cicle de violència. "Ni les autoritzacions de residència independents per a dones reagrupades pel seu agressor ni les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals per a víctimes de violència de gènere en situació irregular no porten aparellada una autorització de treball per la qual cosa a la pràctica són d'escassa utilitat," assenyala Itziar Ruiz-Giménez, especialista en immigració i refugi d'Amnistia Internacional. "A més, s'exigeix a aquestes dones el mateix requisit per accedir a una autorització de treball que a qualsevol persona immigrant, és a dir, que comptin amb una oferta de treball, la qual cosa en moltes ocasions, a causa de les seves circumstàncies com a víctima de violència de gènere, pot ser impossible". D'altra banda, les immigrants en situació irregular continuen sense poder accedir a la pràctica als ajuts econòmics previstos en la llei integral, tal com ja va indicar el Consell Econòmic i Social el 2005, sense que s'hagin pres mesures per abordar aquesta discriminació. Tampoc no tenen accés als ajuts genèrics que es perceben a través de la Renda Activa d'Inserció (RAI), adscrits a l'àmbit dels ajuts socials per a demandants d'ocupació. Dificultat d'accés a la justícia Malgrat que la llei Integral preveu per a les víctimes de violència de gènere el dret a "rebre plena informació i assessorament adequat a la seva situació personal, a través dels serveis, organismes o oficines que puguin disposar les Administracions Públiques", existeixen deficiències en l'accés a la informació de les dones immigrants sobre els drets que els assisteixen i els recursos de què poden disposar. Amnistia Internacional ha documentat casos en els quals no s'ha garantit l'assistència d'intèrprets en dependències policials -en ocasions substituït per la traducció d'un familiar o acompanyant de la pròpia víctima- quan una dona que acudeix a denunciar s'expressa amb dificultat en l'idioma oficial. Al llarg del procés judicial sembla estar garantida l'assistència d'intèrprets, però no la formació dels mateixos en violència de gènere. Amnistia Internacional ha presentat exemples en els quals la víctima no es va sentir entesa ni ben interpretada, i fins i tot alguns en els quals es va sentir jutjada i va ser recriminada per l'intèrpret. Expulsió, abans que protecció? Continua en vigor la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d'Estat de Seguretat, dictada en el desenvolupament de la llei integral, que ordena als agents policials que, a més de seguir el protocol comú de tracte a víctimes de violència de gènere, davant de l'arribada d'una víctima estrangera esbrinin si la seva situació és irregular i, en aquest cas, segueixin un procediment que pot derivar en un expedient sancionador, i fins i tot en una expulsió. Sobre aquesta Instrucció, Amnistia Internacional ha mantingut, des que va ser dictada, que representa un obstacle de gran envergadura, que és col?locat precisament a la porta principal d'accés a la justícia, que són les dependències policials. "Fins ara, Amnistia Internacional no ha trobat casos de dones amb una ordre d'expulsió arrel de la seva denúncia, i això es deu tant a la falta d'aplicació de l?ordre -que varia d'unes dependències policials a unes altres- com al fet que algunes víctimes en situació irregular tenen por de denunciar", assenyala Itziar Ruiz-Giménez . A més, l'organització ha documentat una gran desinformació entre professionals que assessoren directament dones immigrants víctimes de violència de gènere sobre la vigència i el contingut de la Instrucció 14/2005. A Amnistia Internacional li preocupa que les dones no assessorades, o les que vagin soles a les dependències policials, puguin estar més exposades a l'aplicació d'aquesta Instrucció i a veure's immerses en un procediment sancionador. Responsabilitats estatals i autonòmiques "L'estat espanyol ha de garantir la plena protecció dels drets humans de les dones immigrants davant de la violència de gènere, amb independència de les seves circumstàncies personals o administratives. Per a això, el govern espanyol hauria de realitzar un desenvolupament normatiu de la llei integral que elimini els desavantatges i obstacles afegits que sofreixen aquestes dones?, afirma María Naredo . Algunes de les mesures a adoptar hauran de ser posades en marxa i gestionades per les administracions autonòmiques, per la qual cosa Amnistia Internacional fa una crida també a aquestes administracions perquè acullin i implantin les recomanacions en matèries de la seva competència, independentment que totes elles s'incloguin en una norma d'àmbit estatal. Entre les recomanacions d'Amnistia Internacional al govern espanyol destaquen: ? La creació de mecanismes alternatius a la denúncia i l'ordre de protecció per acreditar la condició de víctima de violència de gènere ? La reforma del reglament d'estrangeria per a què les autoritzacions de residència, tant a dones reagrupades pel seu agressor com per circumstàncies excepcionals, porten aparellada una autorització de treball ? La retirada de la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d'Estat de Seguretat Ciberacció Avui, 23 de novembre, Amnistia Internacional posa en marxa a través de la seva pàgina web www.actuaconamistia.org una ciberacció dirigida a la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega en què se li demana que l'Executiu prengui les mesures necessàries perquè es garanteixi l'accés de les dones immigrants als recursos especialitzats d'assistència a les víctimes de gènere, a aquells que puguin facilitar la seva autonomia econòmica, i a l'accés a la justícia. Disposeu de més informació (en castellà) a: Comunicat: http://www.es.amnesty.org:80/noticias/noticias/articulo/mujeres-inmigrantes-mas-riesgos-mayores-desventajas-ante-la-violencia-de-genero/ Document amb exemples de casos: http://www.es.amnesty.org/uploads/media/casos_violencia_mujeres.pdf Informe sencer: http://www.es.amnesty.org/uploads/media/Informe_Mas_riesgos_y_menos_proteccion_231107.pdf (23/11/2007)