Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional demana que la despesa sanitària pública a l'Estat espanyol augmenti cada any de manera progressiva per afrontar possibles crisis

© David Canales/SOPA Images/Shutterstock
  • Dotze anys després de les mesures d'austeritat que van deixar tremolant el sistema sanitari, i amb una pandèmia pel mig, la despesa pública sanitària només s'ha incrementat un 5% respecte al 2009, davant del 27% que ha crescut la despesa sanitària privada.
  • La raó principal indicada per les persones que contracten assegurances privades és evitar les esperes, que en atenció primària superen els dos dies en el 73% de peticions.
  • Demà es reuneix el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut en un monogràfic sobre Atenció Primària. Cal un compromís polític i un acord de les Comunitats Autònomes i el Ministeri de Sanitat per incrementar específicament la despesa en atenció primària i reduir llistes d'espera.
  • A Catalunya, la inversió sanitària ha perdut pes en el total de despesa pública en el període de 2009-2021, un 2,3%. En atenció primària, la despesa pública només ha augmentat un 0,2% des de 2009 i la ràtio de professionals de medicina és del 0,73, la tercera més baixa de tot l'estat.

Amnistia Internacional ha dut a terme una anàlisi de la despesa sanitària en què lamenta que en dotze anys (de 2009 fins a 2021, últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat) la despesa sanitària pública només s'ha incrementat un 5%, davant del 27% que ha crescut la despesa sanitària privada. El Sistema Públic de Salut va enfrontar-se a la pandèmia en una situació de gran fragilitat, perquè havia perdut, el 2019, un 6% de despesa sanitària pública respecte al 2009. Fins i tot amb la presència de COVID-19 encara molt forta, el 2021, la despesa sanitària pública es va veure reduïda respecte a l'any anterior en un 1,44%.

Amnistia Internacional alerta que si bé podria ser difícil mantenir el nivell d'inversió de la pandèmia, les administracions no han d'iniciar una tendència de descens en la inversió. Per comunitats, Castella i Lleó, La Rioja i la Comunitat de Madrid, van ser les que més inversió van perdre el 2021 (un 6,4%, 3,4% i un 3,3% respectivament) i, davant d'aquestes comunitats, només la Regió de Múrcia i Canàries van incrementar la inversió en un 2 i un 1,3%.

Pel que fa a l'atenció primària, i tot i que els organismes internacionals han alertat durant anys que aquest nivell assistencial és essencial per a garantir el dret a la salut de les persones i ha de ser la pedra angular dels sistemes públics de salut, Espanya segueix sense recuperar-se de la crisi econòmica, dotze anys després, amb uns nivells d'inversió lleugerament inferiors: un 0,25% menys. Les comunitats que destinen menys percentatge a aquest servei són la Comunitat de Madrid, Galícia, Astúries i Aragó. Les que més, Andalusia, Castella-la Manxa, Navarra, Castella i Lleó i La Rioja.

“No només la pandèmia hauria d'haver fet saltar les alarmes. També la crisi climàtica i els seus efectes en la salut ens haurien d'alertar que és necessari incrementar la inversió en sanitat, i de manera especial en l'atenció primària, amb la finalitat de tenir un sistema de salut millor preparat per a possibles futures crisis, tal com recorden l'OCDE en el seu últim informe i l'OMS”, assenyala Marta Mendiola, investigadora de Drets Econòmics, Socials i Culturals en Amnistia Internacional Espanya, de cara a la reunió que ha convocat per a demà divendres, 9 de febrer, el Ministeri de Sanitat del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut en un monogràfic sobre Atenció Primària.

L'organització exigeix més inversió a les Comunitats. "Les Comunitats Autònomes tenen moltíssima responsabilitat en la situació de l'atenció primària. Cal aconseguir d'una vegada un compromís polític i un acord entre les Comunitats i el Ministeri de Sanitat per a incrementar la despesa en atenció primària, augmentar el ràtio de personal mèdic i d'infermeria i reduir llistes d'espera", afegeix Mendiola.

Ràtio de personal mèdic i infermeria

La ràtio de personal mèdic en atenció primària per cada mil habitants és pràcticament la mateixa el 2021 que el 2009 (0,77 davant del 0,74). El mateix passa amb la ràtio de personal d'infermeria (0,66 davant del 0,61).

Una de les principals conseqüències de la falta d'inversió adequada en atenció primària són les llistes d'espera. Espanya no compleix amb les recomanacions que establia el propi marc estratègic per a l'atenció primària i comunitària de 2019: garantir que les demandes d'atenció no urgents es facin en menys de 48 hores. Únicament el 27% de les peticions de consulta es resolen en aquest temps. “És realment preocupant que intentar demanar una cita amb més o menys urgència sigui una odissea, i haver de suportar finalment el retard amb el qual te la donen. Però és que a més hi ha comunitats com Canàries (amb només el 12% de peticions que s'atenen en menys de 48 hores), Andalusia (17,6%), Illes Balears (17,9%) i la Comunitat de Madrid (18,2%), on aquesta situació és més alarmant fins i tot”, lamenta Mendiola.

Pel que fa a despesa per habitant en sanitat i respecte d'altres països de la Unió Europea, Espanya ocupa una posició intermitja, el lloc 13 dels 27 països de la Unió Europea, amb una despesa de 2.537,76 € per habitant, molt allunyada de països com Dinamarca (5.642,26€), Suècia (5.260,21€), Alemanya (5.192,41€) i Països Baixos (5.108,39€), segons les últimes dades d'Eurostat de 2020, que es presenten en valors corrents, és a dir sense tenir en compte la inflació.

Obligacions de l'Estat

Espanya, havent signat nombrosos tractats internacionals de drets humans està obligada a adoptar mesures fins al màxim dels recursos de què disposi per a aconseguir progressivament la plena efectivitat del dret a la salut. No obstant això, i tot i que des de 2014 la despesa sanitària ha anat creixent, no ho ha fet de manera ajustada a les necessitats del Sistema de salut, incomplint així les seves obligacions internacionals en aquesta matèria.

Així ho ha recordat recentment la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, que ha subratllat que la inversió en atenció primària a Espanya és insuficient, i ha alertat dels perills de les reduccions pressupostàries, destacant a més que el nombre de professionals sanitaris continua sent també insuficient, amb una excessiva càrrega de treball.

Altres organismes internacionals, com l'OCDE i l'OMS, han subratllat la necessitat de crear sistemes sanitaris resilients al clima i a les possibles futures crisis.

Peticions d'Amnistia Internacional

Davant aquesta situació, Amnistia Internacional, que s'ha reunit amb Javier Padilla, Secretari d'Estat de Sanitat per a traslladar-li les seves preocupacions, demana:

 • Adoptar una estratègia de reforç del Sistema Nacional de Salut, donant prioritat a l'atenció primària, tal com recomanen organismes internacionals, estatals i el propi sector sanitari. Per a això, és necessari assignar-hi recursos de manera progressiva cada any, mitjançant la contractació de més recursos humans i mitjans materials, i establir un mecanisme de finançament finalista en l'àmbit de l'atenció primària i mecanismes de monitoratge d'aquest. És imprescindible que això es tradueixi en una accessibilitat més gran, reduint les llistes d'espera.
 • Avaluar el Pla d'acció d'atenció primària i comunitària 2022-2023 i adoptar un nou Pla d'acció el 2024.
 • Avaluar el compliment del Marc estratègic per a l'atenció primària i comunitària de 2019, publicar els seus resultats i impulsar l'adopció d'un nou marc estratègic.
 • Garantir que el sector professional sanitari i la població afectada són degudament consultats i poden participar de manera activa de cara al disseny de l'estratègia de reforç del Sistema Nacional de Salut.

D'altra banda, les autoritats autonòmiques han de:

 • Complir amb la seva obligació d'aconseguir progressivament la plena realització del dret a la salut i incrementar la inversió sanitària, donat prioritat de manera especial l'atenció primària. Per a això, han d'invertir per sobre de la despesa sanitària de l'any anterior, amb la finalitat de reforçar plantilles, millorar infraestructures i recursos materials dels centres d'atenció primària i aconseguir que, a mig termini, les demandes no urgents es resolguin en 24-48 hores.

Recursos i inversió a Catalunya

Amnistia Internacional ha enviat a les 17 conselleries de sanitat els resultats d'aquesta anàlisi, perquè puguin exercir el seu dret a rèplica. De totes elles, únicament ha contestat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, destacant la necessitat de "millorar el volum de recursos destinats a la sanitat en el sistema de finançament autonòmic de les Comunitats Autònomes", i que aquest inclogui, "com a mínim, tots els recursos de serveis sanitaris que s'han afegit en el Sistema Nacional de Salut i que proporcionen les Comunitats Autònomes aquests 10 anys sense un finançament equivalent per part de l'Estat, tal com indica la llei". Així mateix, la conselleria catalana afirma que "les línies estratègiques de present i futur del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya van en el mateix sentit que reclama Amnistia Internacional. Aquestes estratègies estan alineades amb les necessitats detectades pels professionals, proveïdors i altres actors relacionats amb l'atenció primària i comunitària de Catalunya".

Tot i això, a Catalunya la inversió sanitària ha perdut pes en el total de despesa pública en el període de 2009-2021, un 2,3%. La inversió en Salut fins al 2021 ha sigut lenta i insuficient, incomplint el principi de progressivitat.

La despesa pública sanitària ha augmentat un 9,5% des del 2009, la pandèmia va suposar un increment de la despesa sanitària pública el 2020, però que va tornar a decréixer el 2021 un 1,9%. La despesa per habitant ha crescut un 7,7%, s'inverteixen uns 111€ més per habitant que fa 12 anys.

Ara bé, la despesa pública en atenció primària només ha augmentat un 0,2% des del 2009. Aquest nivell assistencial va arribar a perdre fins al 15% de despesa entre 2009-2019. La ràtio de professionals de medicina d'atenció primària és del 0,73, la tercera ràtio més baixa de tot l'estat, i la de professionals d'infermeria és del 0,68. Només el 28% de les demandes d'atenció no urgents són ateses en 24-48h.

El percentatge dedicat a l'atenció primària del total de despesa sanitària s'ha rebaixat des del 2009 en un 1,3% tot i les recomanacions internacionals, declaracions institucionals a nivell autonòmic i demandes del sector sanitari d'enfortir aquest nivell assistencial. El 2021 el Departament de Salut dedicaba un 13,7% del total de despesa sanitària a l'atenció primària.

Més informació

Aquesta anàlisi de la despesa sanitària se suma a altres realitzades per Amnistia Internacional, com “L'altra pandèmia: entre l'abandonament i el desmantellament”. L'anàlisi s'ha realitzat en euros constants, per a eliminar l'efecte de la variable inflació, indicador econòmic que no es pot obviar en un estudi d'evolució de la despesa sanitària. L'organització ha posat en marxa la campanya defiendetusanidad.org .