Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Eslovàquia: el govern ha de posar fi a la segregació de nens i nenes romanís

Nens romanís a l'escola de Torysa, Eslovàquia, abril 2010. © Fotis Filippou

Amnistia Internacional insta el govern eslovac a posar fi a la segregació de nenes i nens romanís en el sistema educatiu del país de forma immediata. Aquesta pràctica permet que milers d'alumnes i alumnes romanís rebin una educació de menor qualitat en escoles i aules destinades a estudiants amb "discapacitat mental lleu" o en escoles i aules del sistema d'educació general segregades per motius ètnics.
 

En un informe al govern eslovac, Slovakia: Steps to end segregation in education, Amnistia Internacional assenyala greus llacunes en l'aplicació i supervisió de la prohibició de discriminació i segregació en el sistema educatiu del país.

"Com a conseqüència de la discriminació generalitzada, els nens i nenes romanís de tot Eslovàquia estan atrapats en un sistema educatiu que no deixa de decebre'ls, els priva de la igualtat d'oportunitats i els condemna a una vida de pobresa i marginació", ha explicat David Diaz-Jogeix, director adjunt del Programa Regional per a Europa i l'Àsia Central d'Amnistia Internacional.

"El govern eslovac té molta feina per davant per posar fi a la segregació que afecta una gran part de la població del país. La segregació en l'educació suposa l'estigmatització per a tota la vida de nens i nenes als qui se'ls limita de forma extrema les seves oportunitats de futur. És una pràctica impròpia de l'Europa del segle XXI i ha de ser eliminada".

La segregació dels nens i nenes romanís adopta diverses formes: escoles o aules especials dins de les escoles del sistema d'educació general, destinades a un alumnat amb "discapacitat mental lleu", i escoles i aules del sistema d'educació general només per a estudiants romanís.

Encara que es calcula que la població romaní constitueix menys d'un 10 per cent de la població total d'Eslovàquia, representa fins al 60 per cent de l'alumnat de les escoles especials, segons un estudi de 2009.

En regions amb una elevada taxa de població romaní, tres de cada quatre estudiants en escoles especials pertanyen a aquesta ètnia. El 85 per cent dels nens i nenes en aules especials dins d'escoles del sistema d'educació general de tot el país és d'ètnia gitana.

Les causes de la segregació són complexes i inclouen l'existència d'arrelades actituds antiromanís, així com els fracassos de política en el sistema educatiu, com són les avaluacions prematures i inadequades i el suport insuficient als menors romanís en el sistema d'educació general.

El sentiment antiromaní generalitzat a tot el país que manifesten molts dels pares i mares no romanís i dels professionals de l'educació també és causa de la segregació d'aquests nens i nenes, fins i tot a les escoles i aules del sistema d'educació general.

Això ha conduït a una situació en la qual els menors romanís són de vegades literalment tancats en aules, passadissos o edificis separats per evitar que es barregin amb l'alumnat no romaní.

El compromís recentment formulat pel nou govern d'eliminar la segregació en l'escolarització dels nens i nenes romanís, inclòs al programa adoptat pel govern de coalició a l'agost de 2010 és, no obstant això, un avenç ben rebut.

"La idea que la separació pot ser igualitària ha estat rebatuda. Eslovàquia no pot continuar negant als nens i nenes gitanos el dret a l'educació sense discriminació", ha assenyalat David Diaz-Jogeix .

"Les decisions que prengui ara el govern afectaran les vides de milers de nens i nenes romanís. El govern té la clau de volta per permetre la plena participació de la població romaní a Eslovàquia en la societat eslovaca i europea".

Amnistia Internacional fa una crida a les autoritats eslovaques perquè:

    *      Proporcionin a l'Adreça Estatal d'Inspectors Escolars els recursos adequats, inclosos directrius i procediments ferms i detallats per identificar, supervisar i combatre en la pràctica la segregació;

    *      Iniciïn la recopilació sistemàtica de dades sobre educació, desglossats per gènere i ètnia;

    *      Introdueixin en totes les escoles la clara obligació d'eliminar la segregació en el sistema educatiu i li proporcionin un suport eficaç;

    *      Introdueixin mesures adequades de suport als nens i nenes romanís i no romanís que necessitin ajuda addicional, de manera que puguin desenvolupar al màxim el seu potencial dins de les escoles d'educació general.

Casos

Jakub té 16 anys i viu amb la seva família en un assentament gitano 20 km al nord-oest de la capital, Bratislava. La seva escolarització va començar en un aula del sistema d'educació general, on va rebre una beca per ser un excel·lent estudiant. Quan va arribar a cinquè curs, Jakub va ser enviat a realitzar una avaluació de les seves capacitats, després d'una discussió amb el seu professor. Els seus pares no van ser informats sobre l'avaluació i el nen va ser traslladat immediatament a una classe especial per a nens i nenes amb "discapacitat mental lleu". Un dels antics professors de Jakub va explicar a Amnistia Internacional: "Alguns dels nens, tal com jo ho veig, són erròniament assignats. Per exemple, [Jakub] havia estat classificat com a discapacitat mental [lleu], basant-se en la hiperactivitat. El noi havia d'haver estat en una classe general. Era un geni." Ara que ha acabat l'escola primària, Jakub se sent òbviament frustrat per la injustícia que va patir."El que em van fer va ser cruel. Van fer de mi un idiota".

Lubôs és un nen de set anys que viu amb la seva mare, Angelika, en Presov, la tercera ciutat d'Eslovàquia. Angelika va inscriure el seu fill en una de les millors escoles del centre de la ciutat. El seu pare, eslovac no romaní, va ser qui el va matricular. Però segons Angelika, les coses van canviar quan ella va començar a anar a l'escola. La mestra va començar a tenir problemes amb Lubôs i li va dir a Angelika que no era adequat que el seu fill anés a l'escola: "Va dir que el meu fill no pertanyia a aquesta classe per ser romaní, així que [em va dir] que hauria de portar-lo a l'escola romaní". Angelika va treure  Lubôs de l'escola i en conseqüència el nen va perdre un curs.

Nota per a periodistes:

Aquest treball s'emmarca en la campanya d'Amnistia Internacional Exigeix Dignitat, destinada a posar fi a les violacions de drets humans que condueixen a la pobresa global i l'agreugen. La campanya mobilitza persones de tot el món que demanaran a governs, empreses i altres institucions influents que escoltin les veus d'aquelles persones que viuen en la pobresa i en reconeguin i protegeixin els  drets. Més informació aquí.