Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Equador: Autoritats i empreses amenacen l'Amazònia i els seus pobles indígenes

Protestes de comunitats indígenes a Quito (Equador) / Edu León/Getty Images Latam
  • Legislació, polítiques i projectes extractius sense consentiment han afectat territoris indígenes

Tant les autoritats com les empreses a Equador amenacen l'Amazònia amb legislació, polítiques i projectes extractius (principalment de petroli i mineria) que no han obtingut el consentiment lliure, previ i informat dels pobles indígenes o que han afectat els seus territoris, ambient, salut, aigua o alimentació, ha afirmat Amnistia Internacional en fer públic l'informe Ecuador: La Amazonía en peligro.

"L'Equador ha de garantir el consentiment dels pobles indígenes, davant de la legislació, polítiques i projectes que puguin posar-ne en perill l'existència. Alhora, l'Amazònia és un ecosistema crític per superar la crisi climàtica que amenaça tota vida al nostre planeta i els pobles indígenes l'han protegit durant segles. No podem donar-los l'esquena", ha afirmat Fernanda Doz Costa, directora adjunta d'investigació per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

En aquest sentit, l'organització va celebrar la victòria de la comunitat A'i Cofán de Sinangoe davant la Cort Constitucional el 27 de gener de 2022. En la seva sentència, que encara no ha estat complerta per les autoritats corresponents, la Cort va confirmar que l'Estat havia violat els "drets a la consulta prèvia, a la naturalesa, a l'aigua, al medi ambient sa, a la cultura i al territori" de la comunitat, en atorgar sense el seu consentiment 20 concessions mineres i tramitar-ne 32 més que van afectar el seu territori. A més, la Cort va ordenar mesures de reparació integral per a la comunitat.

A més, les autoritats encara tenen pendent investigar de forma ràpida, exhaustiva i imparcial els vessaments de petroli del 7 d'abril de 2020 i el 28 de gener de 2022 a l'Amazònia, establir les responsabilitats administratives i penals pertinents, i garantir veritat, justícia i reparació per a les comunitats afectades.

Aquest any s'espera que la Cort Constitucional es pronunciï sobre les sentències emeses en el cas del vessi de petroli del 7 d'abril de 2020, i sobre l'acció extraordinària de protecció presentada per les comunitats afectades.

En aquest informe -presentat en el context de l'Examen Periòdic Universal de l'Equador davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides aquest any- Amnistia Internacional analitza també les restriccions excessives de la llei que regula l'avortament en casos de violació; l'absència d'una política per protegir defensors/es de drets humans i investigar-ne els atacs i amenaces; i la impunitat per les violacions de drets humans comeses durant les protestes d'octubre de 2019.