Londres.- Amnistia Internacional ha denunciat avui dimarts un augment dels atacs contra els indígenes per tota Colòmbia durant el 2009, el que ha fet que moltes comunitats estiguin lluitant per sobreviure.

L'organització va culpar els grups guerrillers, les forces de seguretat i els grups paramilitars dels abusos, que inclouen homicidis, desaparicions forçoses i segrests, amenaces, abusos sexuals contra dones, reclutament de nens i nenes soldats, desplaçament forçós i persecució de dirigents indígenes.

“Els indígenes pateixen cada vegada més atacs a Colòmbia”, ha afirmat Marcelo Pollack, investigador sobre Colòmbia a Amnistia Internacional. “Se'ls està matant i amenaçant, se'ls està obligant a participar en el conflicte armat i se'ls està fent fora de les seves terres.”

“Ja és hora que el govern colombià assumeixi seriosament les seves obligacions i actuï immediatament per protegir als pobles indígenes.”

Segons xifres de l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia, almenys 114 dones, homes i nens indígenes van ser víctimes d'homicidi i milers van ser víctimes de desplaçament forçós només l’any 2009.

Amnistia Internacional també ha declarat que les autoritats rarament investiguen els crims que es cometen contra els indígenes.

Milers d'indígenes s'han vist obligats a desplaçar-se de les seves terres perquè solen viure a zones d'intens conflicte militar i riques en biodiversitat, minerals i petroli. Moltes altres comunitats indígenes no han pogut sortir dels seus territoris perquè els grups armats han sembrat mines terrestres a les zones adjacents.

Les parts del conflicte també han bloquejat l'accés al menjar i a medicaments essencials, afirmant sovint que aquests subministraments estan destinats a l'enemic. Totes les parts del conflicte han ocupat escoles i les han utilitzat com a bases militars, mentre els mestres segueixen sent vulnerables als atacs físics, el que impedeix a les comunitats indígenes tenir accés a l'educació.

“Tret que les autoritats actuïn amb rapidesa per protegir els pobles indígenes a Colòmbia, existeix un risc real que molts desapareguin”, ha manifestat Marcelo Pollack.

Els indígenes Awá es van veure especialment afectats el 2009. Més de la meitat dels indígenes víctimes d'homicidi durant aquest any pertanyien a aquest poble.

Els Awá són propietaris col·lectivament de les terres i els rius del resguard (reserva indígena) del Gran Rosario, al municipi de Tumaco, pertanyent al departament sud-occidental de Nariño.

Viuen en una zona d'importància estratègica per a les parts en conflicte on actuen la guerrilla de les FARC i l'ELN, grups paramilitars i bandes de narcotraficants, a més de les forces de seguretat colombianes.

A les 5 del matí del 26 d'agost de 2009, homes amb uniformes militars, armats i encaputxats van atacar la comunitat del Gran Rosario, van matar a 12 Awá, entre ells sis nens i nenes i un bebè de vuit mesos, i van ferir-ne altres. Entre les persones mortes estaven Tulia García i els seus fills. El 23 de maig de 2009, Tulia García havia estat testimoni de l'homicidi del seu espòs, Gonzalo Rodríguez, en mans de soldats de les forces armades, i posteriorment havia rebut amenaces.

Després de la massacre d'agost, 300 Awá, entre els quals hi havia 100 nens i nenes, van abandonar les seves cases, béns i mitjans de vida i van fugir a Tumaco. Setmanes després de la seva arribada continuaven vivint en refugis que ells mateixos havien construït o dormint a la intempèrie. Els aliments i l'aigua eren escassos i no hi havia instal·lacions de sanejament.

El 4 de febrer de 2009, les FARC van matar a 15 Awá, entre elles dues dones embarassades, al municipi de Barbacoes, departament de Nariño.

Amnistia Internacional ha demanat als qui participen en el conflicte, inclosos els grups guerrillers i les forces de seguretat colombianes, que respectin els drets dels pobles indígenes a no ser arrossegats a les hostilitats i que respectin els territoris en els que viuen i dels quals depèn la seva subsistència.

Els 40 anys de conflicte armat de Colòmbia han afectat a milions de persones en tot el país, deixant un saldo de desenes de milers de morts, torturats i víctimes de desaparició forçosa. La immensa majoria de les víctimes són civils. Document de dades i xifres: Català i castellà
Informe en castellà, 12 pàgines