Els governs de la UE han de millorar i, a continuació, subscriure el pla concebut per garantir l'oportú desembarcament i trasllat de les persones rescatades en el mar Mediterrani, han manifestat Amnistia Internacional i Human Rights Watch avui, quan es compleixen sis anys del naufragi de Lampedusa en el qual van morir almenys 368 persones. S'espera que, quan es reuneixin a Luxemburg el 8 d'octubre de 2019, els ministres d'Interior de la UE examinin una declaració conjunta acordada per Alemanya, França, Itàlia i Malta el 23 setembre a La Valletta.
A la declaració conjunta d'intencions sobre un procediment d'urgència controlat: compromisos voluntaris dels Estats membres respecte a un mecanisme de solidaritat temporal predictible, els Estats participants es comprometen a crear un sistema predictible i eficient per garantir el desembarcament digne en llocs segurs. Basant-se en aquest bon començament, els ministres de la UE han d'acordar ara els detalls del pla per garantir la certesa del desembarcament i un sistema de trasllat just. Des de juny de 2018, nombrosos vaixells han quedat bloquejats en el mar durant setmanes després de rescatar a persones refugiades i migrants, fins que s'han aconseguit acords ad hoc.
"Si volem evitar que es repeteixin aquestes indignants situacions de bloqueig en el mar, els Estats costaners de la UE pertinents ha d'elaborar plans clars perquè els vaixells puguin atracar en els seus ports, mentre que els altres Estats de la UE han de comprometre's a assumir la part de responsabilitat que els correspon pel que fa a les persones desembarcades", ha assenyalat Matteo de Bellis, investigador d'Amnistia Internacional sobre migració. "Un acord sòlid contribuirà a salvar vides i demostrarà que els països de la UE s'han compromès a treballar junts perquè es respectin i compleixin els valors bàsics i les obligacions internacionals".
Amnistia Internacional i Human Rights Watch volen posar en relleu que la declaració conjunta conté algunes afirmacions problemàtiques i fan una crida als ministres de la UE perquè les abordin en acordar el pla. En particular, els ministres de la UE han d'indicar clarament que els vaixells de salvament no han d'estar obligats a acatar les ordres de desembarcar a persones a Líbia, ja que aquest país no és un lloc segur, i que ningú ha de ser objecte de sancions per desobeir de manera legítima les ordres de desembarcar en alguna part de Líbia. Aquest principi és aplicable fins i tot quan el salvament es duu a terme dins de la zona de recerca i salvament declarada de Líbia.
"La resposta actual de la UE a la crisi de salvament en el Mediterrani central presenta deficiències de base", ha afirmat Judith Sunderland, directora adjunta de Human Rights Watch per a Europa i l'Àsia Central. "Donar suport a la guàrdia costanera líbia perquè intercepti i retorni persones a Líbia suposa deixar aquestes persones exposades a patir-hi detenció arbitrària i abusos contra els drets humans i converteix els governs de la UE en còmplices d'aquests abusos. Els ministres d'Interior de la UE tenen l'oportunitat de garantir que les persones rescatades en el mar per vaixells d'organitzacions no governamentals i altres embarcacions desembarquen amb promptitud i en condicions de seguretat a Europa".
La declaració conjunta conté la preocupant proposta que els vaixells de propietat estatal portin a les persones rescatades a l'Estat del seu pavelló. Aquest requisit podria provocar retards injustificables en els desembarcaments, desincentivar les patrulles de salvament actives i dissuadir les armades i les guàrdies costaneres de la UE de dur a terme rescats.
A més, la declaració posa l'accent en la necessitat d'augmentar l'ús d'avions per identificar als vaixells que estiguin en problemes, però no parla de la reincorporació de bucs de guerra. Paral·lelament a l'acord sobre desembarcament i trasllat, els ministres de la UE han de comprometre's a desplegar una quantitat suficient de bucs al llarg de les principals rutes marítimes i a donar suport i possibilitar les operacions de salvament no governamentals en aquesta zona.
El compromís de la declaració conjunta de traslladar a les persones sol·licitants d'asil als Estats membres participants en el termini de quatre setmanes des del moment del desembarcament és un avanç pel que fa a compartir la responsabilitat més àmpliament, segons Amnistia Internacional i Human Rights Watch. Aquest procés ha de ser just, per garantir que les persones no corren risc de detenció perllongada i que no es discrimina a determinats grups per motius de nacionalitat, ètnia o altres factors, i àgil, perquè no suposi càrregues addicionals per als països on les persones desembarquen.
En suggerir que els Estats membres han de retornar algunes de les persones immediatament després del desembarcament, sense esmentar cap procés pertinent, a part d'un control mèdic i de seguretat bàsic, la declaració conjunta no garanteix el respecte de les salvaguardes contra les devolucions sense condicions de seguretat o abusives. Els ministres de la UE reunits a Luxemburg han d'acordar un pla que garanteixi l'accés a procediments justs i eficients d'asil i la consideració de les al·legacions o necessitats individuals de protecció, com preveu el dret internacional i europeu.
La declaració conjunta sembla estar concebuda fonamentalment per abordar la crisi de desembarcament del Mediterrani central. Però es necessiten també amb urgència respostes col·lectives per abordar la situació a Grècia, Espanya i Xipre, on les arribades amb considerables i la recepció està sobrecarregada i on han de valorar-se les conseqüències humanitàries.