Davant les notícies que hi ha almenys una embarcació amb persones rohingyes a bord abandonada a la seva sort en la mar, Rachel Chhoa-Howard, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Àsia Sud-oriental, ha declarat:
"Set anys després de la crisi de la mar d'Andaman, en la qual es va perdre un nombre enorme de vides, les persones rohingyes continuen arriscant-ho tot en viatges perillosos per fugir de la persecució que pateixen al seu país, Myanmar, sotmès a un règim militar, i de les terribles condicions dels camps per a persones refugiades de Bangladesh.
"El dret internacional humanitari exigeix el rescat de persones al mar quan estiguin en perill i que siguin portades a un lloc segur. Cal una acció ràpida per a protegir vides. És inamissible que es continuï demorant l'adopció de mesures per alleujar aquest sofriment i els intents de retornar aquestes persones a Myanmar, on pateixen persecució.
"Els governs de la regió han de cooperar i coordinar amb caràcter urgent operacions de cerca i salvament. Han de tractar de localitzar totes embarcacions en perill i assegurar-se que es permet que les persones a bord desembarquin sense riscos i rebin atenció mèdica, menjar i aigua adequada."
Informació complementària
L'ACNUR ha informat que, en 2022, s'ha multiplicat per sis el nombre de persones, en la seva majoria rohingyes, que fan travessies marítimes perilloses des de Myanmar i Bangladesh; segons informes, 119 persones han perdut la vida o estan en parador ignorat.
Les autoritats regionals han fet nombroses promeses de millorar la seva coordinació de les operacions de cerca i salvament d'embarcacions en perill després de la pèrdua de vides a causa de la resposta tardana.
L'agost de 2017, més de 740.000 dones, homes, nens i nenes rohingyes van fugir del nord de l'estat de Rakhine a la veïna Bangladesh després que les forces de seguretat de Myanmar llancessin un atac generalitzat i sistemàtic contra llogarets rohingyes en el qual es van cometre homicidis extrajudicials, es van destruir propietats i es van perpetrar agressions sexuals.
Més de 130.000 rohingyes segueixen en miserables camps d'internament en l'estat de Rakhine de Myanmar. La població rohingya de Myanmar continua sofrint restriccions severes a la llibertat de circulació i a l'accés a l'educació i a serveis de salut en un sistema que Amnistia Internacional ha qualificat d'apartheid.
Les autoritats militars de Myanmar detenen de manera habitual i arbitrària a rohingyes per viatjar fora de l'estat de Rajine. Les persones detingudes són empresonades sense dret a defensar-se ni accés a assistència jurídica. Les condicions a les presons de Myanmar són inhumanes i no compleixen les normes internacionals de drets humans.