Amnistia Internacional ha afirmat avui que els Estats que participaran en la conferència de Bonn sobre el canvi climàtic —que començarà el 5 de juny i ajudarà a establir el programa de treball de la COP 28 de Dubái, que se celebrarà aquest mateix any— han d'instar els Emirats Àrabs Units a millorar el seu pèssim historial de drets humans per a garantir l'èxit de la conferència.
En la declaració conjunta en què participa Amnistia Internacional, The Human Rights Situation in the UAE ahead of COP28, s'identifiquen els principals perills en matèria de drets humans que amenacen l'èxit de la COP 28 a Unió dels Emirats Àrabs, com ara la repressió del dret a la llibertat d'expressió i el tancament de l'espai cívic, el perill de l'espionatge i la vigilància digitals, i l'oposició del país amfitrió a accelerar l'abandonament gradual dels combustibles fòssils.
“L'èxit de la COP 28 és vital per als drets humans i per al planeta. Enguany, tots els Estats han de comprometre's a accelerar l'abandonament gradual de tots els combustibles fòssils i a mantenir-se en el camí adequat per a evitar l'agreujament constant del canvi climàtic”, ha manifestat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“No obstant això, en el camí a una conferència amb aquests resultats hi ha tant l'amenaça del perill de tancament efectiu de l'espai cívic a Emirats Àrabs Unitss com la pràctica emiratiana ja coneguda de recórrer a la vigilància digital per espiar els qui critiquen al país i la resistència dels Emirats a l'abandonament gradual de la producció i l'ús de combustibles fòssils”.
“La COP 28 ha de ser un fòrum on la societat civil pugui participar lliurement i sense temor, en el qual els pobles indígenes i els grups i comunitats afectats pel canvi climàtic puguin compartir les seves experiències i configurar polítiques sense ser intimidats i en el qual els drets a la llibertat d'expressió i de protesta pacífica estiguin protegits. La conferència de Bonn estableix les bases de la COP 28, i els qui hi participaran han d'aprofitar l'oportunitat per deixar clara la necessitat d'un canvi als Emirats Àrabs Units”.
La societat civil, clausurada
La societat civil i els drets a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica —essencials per a l'èxit de la conferència— estan absents als Emirats. La legislació emiratiana prohibeix criticar l'“Estat i als seus governants” i castiga, fins i tot amb cadena perpètua o pena de mort, la vinculació a qualsevol grup oposat al “sistema de govern” i imprecisos “delictes”, com ara els “atemptats contra la unitat nacional” o contra “els interessos de l'Estat”.
El 2011, el govern va respondre amb una forta repressió a una petició pública signada per centenars de ciutadans i ciutadanes en què es demanaven reformes democràtiques: desenes de persones —professionals del dret o pertanyents a l'àmbit acadèmic o al funcionariat— van ser empresonades, mentre la junta directiva de l'Associació de Juristes Emiratians, dos expresidents de la qual havien signat la petició a favor de la democràcia, quedava dissolta. Tots dos expresidents romanen a la presó.
Programari espia en els telèfons
Des de fa temps, el govern emiratià intenta espiar per mitjans digitals defensors i defensores dels drets humans i altres veus crítiques. Entre les persones que han estat víctimes d'això figura Ahmed Mansoor —guardonat amb el prestigiós premi Martin Ennals per a defensors i defensores dels drets humans—, que va ser detingut el 2017 pel seu activisme pacífic, incloses les seves publicacions en les xarxes socials. Va ser condemnat a 10 anys de presó, acusat de “insultar el prestigi d'Unió dels Emirats Àrabs”.
Tant les invstigacions de periodistes i organitzacions de la societat civil com la sentència judicial d'un tribunal britànic han conclòs que, probablement, els Emirats Àrabs Units són al darrere de la vigilància digital a què han estat sotmeses nombroses figures públiques, entre elles la defensora emiratiana dels drets humans Alaa al Siddiq, ja morta, i un membre de la Cambra dels Lords britànica. Se sospita que el país persegueix també escriptors i redactors de publicacions internacionals, com el Financial Times, The Economist i The Wall Street Journal.
Donat l'historial dels Emirats, existeixen raons per a creure que les delegacions i persones de la societat civil que assisteixin a la COP 28 podrien ser il·legalment sotmeses a espionatge digital.
Expandir la producció de combustibles fòssils
Les pròpies polítiques climàtiques dels Emirats Àrabs Units són motiu de profunda preocupació per a la COP 28. La persona designada pel país per a presidir la conferència —Sultan Al Jaber— presideix també l'empresa estatal de petroli, ADNOC, que figura entre els majors productors d'hidrocarburs del món i està posant en pràctica plans agressius per ampliar la producció de combustibles fòssils.
Mentre que, d'una banda, Sultan Al Jaber i els Emirats han anunciat el compromís de transitar cap a energies netes, de l'altra, el plantejament que han adoptat no condueix a la reducció dels combustibles fòssils. Per contra, aquest plantejament comporta sovint la promoció de tecnologies que no han estat provades en la pràctica, com la captura, utilització i emmagatzematge de carboni, per a limitar les emissions. El president designat de la COP 28 promou un plantejament similar en les negociacions d'enguany entorn del canvi climàtic, ja que el que defensa és l'eliminació gradual de les emissions de combustibles fòssils, no l'abandonament de la seva producció i ocupació.
En paraules d'Heba Morayef, “Unió dels Emirats Àrabs parla sovint sobre maneres de produir energia respectuoses amb el medi ambient, però amb moltíssima freqüència, el que en realitat està mirant de fer és dissimular les seves intencions d'augmentar la producció d'hidrocarburs. No podem permetre-li utilitzar la presidència de la COP 28 per a promoure aquest plantejament a escala mundial. En la COP 28, l'acceleració de l'abandonament gradual dels combustibles fòssils ha de ser prioritària, ja que, en cas contrari, estem abocats a superar els límits consensuats d'augment de la temperatura mundial, amb conseqüències cada vegada més demolidores per a la humanitat”.
Informació complementària
La COP 28 és la 28a reunió anual de la Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, instrument a l'entorn del qual giren iniciatives mundials per mirar d'evitar un canvi climàtic de proporcions catastròfiques, limitant l'augment de la temperatura mitjana mundial a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. La COP 28 se celebrarà a Dubai, del 30 de novembre al 12 de desembre. La Conferència de Bonn sobre Canvi Climàtic, que tindrà lloc del 5 al 15 de juny, és un avançamenti de la COP.
L'any passat, la COP 27 es va celebrar a Egipte, mentre el govern del president Abdel Fattah al Sisi continuava reprimint brutalment la dissidència. El menyspreu de les autoritats egípcies pels drets humans es va traduir en violacions que van tenir lloc abans i durant la conferència, fins i tot en la zona sota control de l'ONU que, suposadament, queda fora de l'abast de la intimidació i vigilància de qualsevol govern.
A més dels motius de preocupació relacionats amb l'espai cívic, la vigilància digital i la política climàtica, l'historial dels Emirats Àrabs Units en drets humans és deficient pel que fa a la protecció dels treballadors i treballadores migrants davant de la seva detenció arbitrària i expulsió del país i l'explotació laboral, pel que fa a la igualtat d'homes i dones davant la llei i pel que fa a la penalització de les relacions sexuals consentides entre persones adultes. En els conflictes armats de Líbia i el Iemen, la intervenció tant directa com indirecta del país l'ha involucrat en violacions greus del dret internacional. Amnistia Internacional ha preparat un informe complet amb recomanacions sobre aquests motius de preocupació. En aquest enllaç, llista completa de recomanacions d'Amnistia Internacional als Estats amb vistes a la conferència de Bonn sobre canvi climàtic i a la COP28.