Nou informe d'Amnistia Internacional 'Si hi torno, em mato (II)'

Espanya s'examina avui davant del Comitè dels Drets de la Infància de l'ONU i Amnistia Internacional demana una Llei estatal que protegeixi els drets dels menors.

El sistema que vulnera els drets humans dels menors ingressats en Centres de Protecció Terapèutics a l’Estat espanyol està intacte nou mesos després de les denúncies d'Amnistia Internacional i el Defensor del Poble i, malgrat algunes millores puntuals, continua havent-hi motius seriosos de preocupació.

Aquesta és la principal conclusió de l'Informe d'Amnistia Internacional “Si hi torno, em mato (II)”, que recull la resposta de les autoritats estatals i autonòmiques des de la primera investigació de l'organització sobre aquesta qüestió al desembre del 2009, així com els incompliments internacionals i estatals d'Espanya en matèria de legislació.

“Els i les menors són persones amb drets i, malgrat això, les autoritats han rebutjat o minimitzat les denúncies sobre les vulneracions que pateixen. Han justificat l'absència d'investigacions reals de les denúncies i consideren els menors ingressats en aquests Centres com un problema creixent o, fins i tot, com una amenaça emergent per a la convivència familiar i social. Invisibles, sense veu i sense garanties, els drets dels menors estan sotmesos a un règim d'excepció i arbitrarietat”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

La situació dels menors no ha millorat

Amnistia Internacional s'ha trobat amb afirmacions per part de l'administració central sobre les seves limitacions davant competències delegades a les Comunitats Autònomes. Aquest fet topa amb l'establert en la Constitució espanyola, en articles com el 149.1, on es reserva com a “competència exclusiva” de l'Estat “la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals”.

La protecció jurídica dels drets humans dels menors, en particular d'aquells “amb trastorns de conducta o en situació de dificultat social”, es troba en perill al no existir normes mínimes comunes compatibles amb l'interès superior dels menors i que puguin ser exigibles a tot el territori espanyol.

Amnistia Internacional denuncia la manca d'informació, de dades actualitzades i públiques -les últimes dades són del 2006- i indicadors comparables a tot l'Estat sobre la situació dels menors ingressats en els Centres de Protecció Terapèutics.

Al maig, a Catalunya es va aprovar la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l'Adolescència per establir el marc de protecció dels menors. El text, que podia haver estat una oportunitat per ajustar la legislació autonòmica als instruments internacionals, és una Llei amb llums i ombres, algunes d’especialment inquietants, com preveure l'aïllament dels menors com a mesura disciplinària, fet que va en contra de la normativa internacional.  

Els ingressos dels menors en els Centres de Protecció Terapèutics es duen a terme sense supervisió judicial i sota criteris dispars segons la Comunitat Autònoma on això passi.

Oportunitats perdudes

Enfront d'aquesta situació, les autoritats estatals i autonòmiques han mostrat més preocupació per la pròpia imatge que per una revisió seriosa de la normativa, polítiques i accions institucionals. En les seves intervencions i declaracions públiques, algunes autoritats autonòmiques han arribat a tractar la situació denunciada com un simple afer d’alarma social.

En concret, les autoritats de les Comunitats Autònomes que van ser objecte d'un examen més detallat en l'informe de desembre de 2009 d'Amnistia Internacional -Catalunya, Andalusia i Madrid- han mantingut bàsicament postures defensives, acceptant excepcionalment la necessitat d'abordar algunes dimensions de la situació denunciada.

Al juny d'enguany es va dur a terme la reforma del Codi Penal. Malgrat la recomanació d'Amnistia Internacional perquè en el procés de reforma s'ajustés la legislació interna a la definició de la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides, finalment el Congrés va aprovar el projecte de llei sense abordar aquesta qüestió, sobre la qual l'organització havia fet notar que podia tenir conseqüències, entre altres, per als menors en Centres de Protecció Terapèutics.

L'organització, malgrat que valora la disposició mostrada pel Ministeri Fiscal a les Comunitats Autònomes de Madrid, Andalusia i Catalunya, considera que, d'una banda, les funcions d'inspecció en els Centres de Protecció Terapèutics no s'han desenvolupat amb la freqüència prevista i no tenen característiques similars per garantir la deguda diligència en la protecció dels drets dels i les menors. A més, les inquietuds expressades pels fiscals de menors davant les autoritats corresponents no han obtingut una resposta immediata per modificar la situació.

Bona disposició, pocs fets

Amnistia Internacional també reconeix la disposició mostrada pel Govern central per dialogar, però li preocupa que després d'aquest diàleg, els avenços en mesures concretes hagin estat pràcticament inexistents durant aquests mesos.

En el seu informe de juny de 2010, el Defensor del Poble presentava com a “repercussions concretes”, informació sobre el tancament d'alguns centres o la retirada de subvencions. El Defensor afegia que “alhora i de manera informal, ens han arribat informacions sobre la millora en la qualitat de l'atenció dispensada als menors en alguns centres (per exemple, han estat clausurades o condicionades les cel·les d'aïllament d'alguns centres) i, en certa manera -una dada que resulta particularment rellevant- s'ha trencat la sensació d'impunitat que existia en les actuacions dins dels centres”.

Amnistia Internacional no comparteix aquestes consideracions, i encara més si les dades s'han obtingut de manera informal. L'organització considera que encara queda un llarg camí per recórrer, fet que també assumeix el mateix Defensor en el seu informe: “continuen arribant queixes en les quals se segueixen denunciant irregularitats en el sistema de protecció de menors i vulneracions de drets dels nens ingressats en aquests centres (...)”.

Denúncies en el “Centre Hogar de Galapagar”: cas obert

El Centre “Hogar de Galapagar” a la Comunitat de Madrid es troba actualment sota investigació judicial davant de presumptes irregularitats comeses contra menors que hi estan ingressats. A finals de 2009, Juan Carlos Villaescusa va presentar una denúncia per maltractament físic, on declarava que en aquest Centre se sotmetia als interns a dutxes d'aigua freda, se'ls copejava al cap i se'ls lligava al llit durant tota la nit. El cas es troba actualment pendent de judici. No hi ha constància que la Comunitat de Madrid hagi realitzat investigacions internes sobre aquest cas, ni que hagi pres cap mesura sobre els qui es troben imputats.

Per la seva banda, el Defensor del Poble espanyol va enviar dos dels seus assessors a aquest Centre a principis d’any per aclarir les presumptes vulneracions dels drets dels seus residents. Després de la visita, el Defensor del Poble es va adreçar a la Conselleria de Família i Afers Socials de Madrid per aconseguir més informació ja que s'havien trobat senyals de menors sotmesos a contencions abusives .

Examen davant de l'ONU: una oportunitat per canviar la situació

L'Estat espanyol s'examina avui davant del Comitè de Drets de la Infància de l'ONU sobre el compliment de la Convenció sobre els Drets dels Infants, i ha d'aportar informació sobre qüestions que han motivat preocupació, com és la situació dels drets humans de nens, nenes i adolescents en els Centres de Protecció Terapèutics. Aquesta és, per tant, una bona oportunitat per donar prioritat a aquest tema i dedicar els esforços necessaris per millorar la situació dels i les menors.

Amnistia Internacional s'ha adreçat a les autoritats perquè assumeixin la seva responsabilitat pel que fa a la situació dels menors i perquè desenvolupin una llei estatal que en protegeixi els drets.

Aquesta llei ha de cobrir, almenys, els aspectes següents:

•    Garantir drets i garanties a favor de nens, nenes i adolescents amb trastorns de conducta o en situació de dificultat social, estiguin o no institucionalitzats, a través de legislació estatal exigible a tot el territori espanyol.
•    Assegurar que tot el sistema de protecció pren com a guia les normes internacionals i aplica les Directrius de Nacions Unides sobre les modalitats alternativa de cura i atenció dels menors.
•    Exercir les funcions d'inspecció amb la deguda diligència i investigar de manera exhaustiva i imparcial les al·legacions d'abusos, garantint que qui denuncia no serà objecte de represàlies.

Informació addicional

El Comitè dels Drets de la Infància de l'ONU porta observant des de 2002 que existeixen diferents procediments de protecció de la infància en les 17 Comunitats Autònomes espanyoles i que aquests no són sempre compatibles amb l'interès superior del nen. A més, observa que és insuficient el nombre de jutjats de família que s'ocupen de la protecció dels nens que no han tingut problemes amb la llei, i que els tràmits judicials progressen amb gran lentitud.

Els ingressos en els Centres de Protecció Terapèutics, la permanència, el règim intern, l'accés a assistència i els tractaments en matèria de salut demostren desigualtats territorials i permeten deficiències i pràctiques que contravenen almenys nou articles de la Convenció sobre els Drets dels Infants.

Informació relacionada:

> Informe d'Amnistia Internacional: Si hi torno, em mato (II) (PDF)- setembre 2010
> Avenços i passes enrere des de l'informe anterior (PDF) - setembre 2010
> Informe d'Amnistia Internacional: Si hi torno, em mato (PDF) - desembre 2009
> Comunicat de premsa - Espanya: menors protegits en centres terapèutics (15.12.2009)