Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Salvador: Pràctiques i legislació arbitrària i abusiva transgredeixen els drets humans i amenacen l'espai cívic

Photo by Camilo Freedman/NurPhoto via Getty Images

El Salvador està experimentant una alarmant regressió en el respecte i la protecció dels drets humans, ha dit avui Amnistia Internacional en publicar un nou informe, Detrás del velo de la popularidad: represión y regresión en materia de derechos humanos en El Salvador..
 
“L'empitjorament en la garantia dels drets humans que hem documentat a El Salvador durant els últims anys és molt preocupant. L'adopció d'un enfocament de seguretat altament repressiu i l'afebliment de l'Estat de Dret han portat al país a una de les seves pitjors crisis des de la fi del conflicte armat intern”, ha afirmat Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
 
Basat en tres missions d'investigació i 83 entrevistes, l'informe documenta la instal·lació d'un context marcat per l'aprofundiment d'un enfocament punitiu i repressiu en matèria de seguretat pública; l'adopció d'un marc legal que posa en risc el degut procés; l'ús sistemàtic de la tortura i altres maltractaments contra persones privades de llibertat en centres penals; i el desplegament d'una sèrie d'accions governamentals que restringeixen l'espai cívic. Sota el dret internacional de drets humans, la prohibició absoluta de tortura i altres maltractaments i del principi de legalitat mai poden ser suspesos, fins i tot en una situació excepcional.
 
L'organització també va verificar la prevalença de factors que incrementen la situació d'indefensió de les persones, com l'afebliment de la independència del poder judicial; l'ús indegut del procés penal; l'ocultació d'informació pública i la ineficiència dels mecanismes de rendició de comptes i investigació de violacions de drets humans comeses per agents estatals.

L'altra cara del règim d'excepció

En el marc de l'aplicació d'una mesura de naturalesa extraordinària i temporal, Amnistia Internacional ha verificat com les autoritats salvadorenques, durant 21 mesos consecutius, han restringit i vulnerat drets fonamentals, incloent-hi el dret a la vida i la prohibició de la tortura. Les mesures del règim d'excepció han donat peu a l'execució de patrons recurrents de violacions durant els cicles de detenció, processament i empresonament, les principals manifestacions del qual han estat les detencions arbitràries massives; les desaparicions forçades, tortura i tractes cruels, inhumans i degradants contra persones en centres de detenció; i les morts de persones sota la custòdia de l'Estat – algunes resultants de tortura o altres maltractaments.

“El que presenciant a El Salvador és una repetició tràgica de la història, on la violència de l'Estat està reemplaçant  gradualment la violència de les 'maras', deixant les mateixes comunitats vulnerables atrapades en un cicle interminable d'abusos i desesperança

Ana Piquer, Amnistia Internacional

En aquest context, Amnistia Internacional ha identificat tres característiques alarmants: 1) la massivitat amb què s'estan produint les violacions de drets humans; 2) l'alt grau de coordinació estatal en el disseny i implementació d'aquesta mesura; i 3) una resposta estatal que tendeix a ocultar i minimitzar aquests fets, negant-se a reconèixer i investigar diligentment els abusos.

D'altra banda, els casos documentats revelen persones detingudes arbitràriament, projectes de vida escapçats per acusacions falses, la promoció d'un clima de venjança i desconfiança entre les persones d'una mateixa comunitat, i un sector de la població – la més vulnerable – que viu sota temor de ser víctima de les arbitrarietats i abusos infligides per les autoritats.

D'acord amb l'anàlisi de les bases de dades d'organitzacions de societat civil a què Amnistia Internacional ha tingut accés, les víctimes de detencions arbitràries comparteixen tres característiques socioeconòmiques: un baix nivell educatiu, ocupacions precàries i residència en àrees estigmatitzades per la pobresa o pel control de colles.

A la llum d'aquests fets, l'organització alerta sobre una gradual substitució de la violència de les "maras" per violència estatal, les principals víctimes de la qual continuen sent individus de comunitats en condició de pobresa i històricament amenaçades per la criminalitat.

“Aquests casos no són aïllats, sinó part d'un patró d'abús sistemàtic i estès que afecta principalment comunitats marginades i empobrides. El que estem presenciant a El Salvador és una repetició tràgica de la història, on la violència de l'Estat està reemplaçant gradualment la violència de les colles, deixant a les mateixes comunitats vulnerables atrapades en un cicle interminable d'abusos i desesperança,” va dir Ana Piquer.

L'informe posa l'accent sobre el perill que representa les reformes legals de caràcter permanent que s'han aprovat sota el pretext de facilitar la implementació del règim d'excepció, les quals permeten i atorguen aparença de legalitat a la suspensió d'un conjunt de drets i garanties al degut procés.

Els principals canvis introduïts inclouen: l'ocultació de la identitat dels jutges; l'aplicació automàtica de la detenció preventiva a delictes lligats a maras o colles, sense anàlisi individual sobre la necessitat d'aquesta mesura per a – per exemple, evitar la comissió d'un delicte greu o el risc de fugida –; i l'eliminació de límits de temps de la presó preventiva per a delictes associats a grups terroristes o il·legals. Això últim habilital 'ús per un temps indefinit i atempta contra el dret a ser jutjats o alliberats en un termini raonable.

Segons declaracions públiques de funcionaris estatals, més de 7,000 persones detingudes sota sospita de pertànyer a estructures pandilleriles i processades sota aquestes reformes, han estat “alliberades” mitjançant mesures alternatives a la detenció provisional. Moltes d'elles van romandre empresonades per més d'un any, i han estat reconegudes públicament com a part d'un marge d'error.

En aquest sentit, Amnistia Internacional adverteix que, encara que l'Assemblea Legislativa decideixi no prolongar el règim d'excepció, el risc de l'aprofundiment de la crisi de drets humans i la situació d'indefensió de les persones persistirà si no es reverteixen les reformes que soscaven les garanties al degut procés.

Finalment, a partir d'anàlisi de les declaracions públiques de les més altes autoritats estatals, informes de societat civil, així com dels testimonis i la documentació recaptada, l'informe conclou que, respecte a la situació de les persones privades de llibertat i les condicions dels centres de detenció, l'Estat salvadorenc ha adoptat una política de tortura sistemàtica cap a totes les persones detingudes sota el règim d'excepció amb la sospita de ser membres de colles. Entre les conseqüències més greus de l'aplicació d'aquesta política destaquen les morts sota custòdia de l'Estat, algunes amb evidents signes de violència, i moltes altres com a resultat de les condicions inhumanes de reclusió o la negació d'atenció en salut i la privació de medicaments.

Fins l'octubre de 2023, moviments de víctimes i organitzacions de drets humans locals registraven més de 73.800 detencions, 327 casos de desaparicions forçades, aproximadament 102.000 persones privades de llibertat –fet que situa El Salvador com el país amb la taxa més alta d'empresonament a nivell mundial– una situació d'amuntegament carcerari del 236% aproximadament, i més de 190 morts sota custòdia de l'estatal.

L'espai cívic, atacat

L'organització també va verificar un augment d'accions estatals que atempten contra la llibertat d'expressió i associació i obstacles a l'exercici del dret de reunió pacífica, la participació en afers públics i l'accés a la informació pública.
 
Entre les principals tàctiques que les autoritats han utilitzat trobem: 1) un discurs mediàtic governamental, orientat a l'estigmatització de la labor de defensa i promoció dels drets humans i la transparència; 2) l'assetjament a l'ofici del periodisme i a qualsevol forma de dissidència o crítica; 3) l'ocultació i manipulació d'informació pública; 4) l'ús de tipologies penals vagues que podrien posar en risc defensors/es de drets humans i/o periodistes; 5) l'exhortació, per part d'institucions estatals, de raons d'ordre públic o de seguretat nacional, per a violar o impedir l'exercici de drets humans; i 6) la instrumentalització de les facultats d'alguns ministeris, i l'aplicació de controls excessius cap a mitjans de comunicació i organitzacions de societat civil.
 
Els principals objectius d'aquestes tàctiques han estat persones defensores de drets humans, mitjans de comunicació i periodistes independents, organitzacions de la societat civil, sindicalistes i operadors de justícia que han mostrat independència i inclinació als principis de legalitat i respecte a l'Estat de Dret. Els incidents més alarmants en un context de suspensió de drets han involucrat l'ús del règim d'excepció per a criminalitzar veus crítiques, fins a la data aquelles vinculades a la defensa de la terra, el territori, els recursos naturals, els drets laborals i amb l'enfortiment de la cohesió social a nivell comunitari.
 
Tots aquests elements han generat un entorn que afavoreix un increment de la desinformació i d'un discurs institucional que promou la discriminació, l'hostilitat i la violència com a respostes a la crítica i a la dissidència. A més, està augmentant l'adopció de patrons d'autocensura i autoexili dels qui, en ser víctimes de violacions als seus drets, no troben en les institucions estatals una resposta per a garantir la seva protecció.
 
Entre les seves recomanacions, Amnistia Internacional insta l'Estat salvadorenc a posar fi a les polítiques de seguretat repressives. Això inclou aturarr les violacions de drets humans resultants de l'aplicació del règim d'excepció i derogar les reformes legals que vulneren el degut procés i anul·len garanties judicials. L'organització recorda que, d'acord amb el dret internacional dels drets humans, qualsevol mesura presa en situacions excepcionals que amenacin la independència o seguretat de l'Estat ha d'estar estrictament limitada a les necessitats de la situació i respectar el principi de no discriminació. Drets fonamentals com el dret a la vida, la prohibició de tortura i de tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la llibertat i seguretat personal són inalienables i mai no poden ser suspesos.
 
També es recomana garantir una retirada ordenada de les forces armades en labors de seguretat pública i enfortir les capacitats de la Policia Nacional Civil. Amnistia Internacional recorda a l'Estat la necessitat de garantir que les institucions judicials operin amb plena independència i autonomia, assegurar els drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica, i cessar qualsevol forma de restricció, estigmatització o criminalització de veus crítiques i dissidents.
 
A més, l'organització fa crida a la comunitat internacional a mantenir una posició ferma i sostinguda respecte als retrocessos en drets humans a El Salvador, instant les autoritats a respectar les recomanacions de la Comissió Interamericana de Drets Humans i altres mecanismes especials de Nacions Unides.>