La retirada del Conveni d'Istanbul, demostrant així la seva manca de compromís per prevenir la violència contra les dones; judicis com el de Büyükada i empresonaments com els d'Osman Kavala i Selahattin Demirta, així com l'ús excessiu de la força per part de la policia contra manifestants, que mostren la voluntat d'Erdogan de reprimir la protesta i la dissidència, són alguns exemples de la deriva de Turquia que el president Pedro Sánchez ha d'abordar en la seva propera trobada amb el seu homòleg turc durant la VII Reunió d'Alt Nivell que tindrà lloc diemcres 17 de novembre.  

Amnistia Internacional ha enviat una carta al president del Govern espanyol per presentar alguns dels principals motius de preocupació que té sobre Turquia. "La permanent reculada en la situació dels drets humans a Turquia, iniciada arran de l'intent de cop d'Estat de 2016 i agreujat tot i que el 2018 es va aixecar l'estat d'excepció, ha suposat la incorporació a la legislació del país de nombroses disposicions jurídiques que limiten l'activisme pacífic, la llibertat d'expressió i de premsa i el dret de manifestació i reunió pacífiques", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

L'organització recorda que també han entrat en vigor disposicions antiterroristes excessivament difuses que s'utilitzen per reprimir qualsevol veu crítica al país amb acusacions genèriques. D'aquesta manera s'ha condemnat o internat a la presó provisional per càrrecs relacionats amb el "terrorisme" i sense proves, periodistes, defensors i defensores dels drets humans, activistes, professionals de l'advocacia i de la judicatura, acadèmics i opositors polítics, entre altres col·lectius.

"El pla d'acció en matèria de drets humans adoptat recentment per Turquia és insuficient, i no arriba a abordar les principals deficiències de la situació dels drets humans i l'estat de dret", denúncia Beltrán.

Per això, Amnistia Internacional destaca els següents motius de preocupació:

• La decisió del Govern de Turquia de retirar-se del Conveni d'Istanbul, allunyant-se així de les normes internacionals i posant greument en qüestió els seus compromisos de prevenció de la violència contra les dones i de promoció dels drets de les dones. És necessari ressaltar que la violència contra les dones ha augmentat a Turquia durant la pandèmia i existeix una elevada taxa de feminicidis al país. El Govern d'Espanya ha de traslladar a les autoritats de Turquia que reconsiderin aquesta retirada.
• El desenvolupament de l'anomenat judici de Büyükada, en el qual quatre defensors i defensores de drets humans (Taner Kiliç, Idil Esser, Günal Kur'un i Özlem Dalkiran) han estat condemnats per càrrecs relacionats amb terrorisme, malgrat l'absència absoluta de proves d'activitat delictiva i el fet que les acusacions han estat refutades reiteradament, fins i tot per les pròpies proves aportades per la Fiscalia. El cas es troba en la Cort de Cassació que podria emetre la seva sentència en qualsevol moment. Aquestes condemnes han de ser anul·lades, i s'ha de posar en llibertat tots els defensors i defensores dels drets humans, periodistes, advocats, acadèmics i altres persones que han estat detingudes amb càrrecs falsos.
• La situació d'Osman Kavala i Selahattin Demirtaş, l'alliberament del qual ha demanat el Tribunal Europeu de Drets Humans en sengles sentèncis. Demirtaş és un antic dirigent del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) que porta gairebé cinc anys a la presó preventiva. Per la seva banda, Osman Kavala és una figura destacada i respectada de la societat civil que porta quatre anys a la presó preventiva per càrrecs falsos. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa va informar el passat 17 de setembre que iniciaria un procediment d'infracció contra Turquia si Osman Kavala no era posat en llibertat immediatament. AI demana al govern d'Espanya que voti a favor de tal procediment en la propera reunió que se celebrarà entre el 30 novembre i el 2 de desembre, ja que es requereix de la votació favorable de 32 països.
• La violenta repressió de les protestes derivades del nomenament per part del Govern del rector de la Universitat Boşaziçi, Dr. Melih Bulu, en la qual es va produir una detenció massiva d'estudiants i un ús excessiu de la força per part de la policia en considerar terroristes als manifestants (principalment estudiants, antics alumnes i acadèmics).
• Les mesures que restringeixen desproporcionadament la llibertat d'expressió, la llibertat dels mitjans de comunicació i l'accés a la informació a Turquia, amb l'objectiu de fer callar les crítiques, i, en concret, l'abús sistemàtic de l'article 299 del Codi Penal (referit a insults al president) per perseguir escriptors, reporters i columnistes.
• La condemna a sis anys de presó imposada a la veterana advocada de drets humans Eren Keskin per "pertinença a una organització terrorista armada", en la causa relacionada amb el periòdic Özgür Gündem, tancada el 2016.
• La necessitat que s'aclareixi la sort dels centenars de persones desaparegudes a Turquia i es doni per fi una resposta a les Cumartesi Anneleri (Mares dels Dissabtes), que s'han reunit ja més de vuit-centes vegades en una plaça pública per demanar justícia pels seus sers estimats. S'han d'obrir investigacions efectives sobre les denúncies persistents i creïbles de desaparicions forçades, de tortura i maltractament sota custòdia i que s'exigeixin comptes als responsables.
• La Llei de Prevenció del Finançament de la Proliferació d'Armes de Destrucció Massiva (Llei 7262), que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2020. Teòricament es va redactar per complir amb la resolució 1373 (2001) del Consell de Seguretat de l'ONU i com a resposta a un informe de 2019 del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), però excedeix àmpliament l'objectiu de prevenir el finançament del terrorisme i la proliferació d'armes i està afectant greument l'activitat de les organitzacions de la societat civil, per la qual cosa s'ha de revisar, derogar o modificar substancialment.