Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El pla d'annexió d'Israel és il·legal, promou el 'campi qui pugui' i ha de paralitzar-se

© GettyImages

"Les autoritats israelianes han d'abandonar immediatament els plans per continuar "annexionant-se" territori en la Cisjordània ocupada perquè vulnerarien les lleis internacionals i exacerbarien dècades de violacions sistemàtiques dels drets humans de la població palestina que hi viu", ha declarat Amnistia Internacional el dia en què el Consell de Ministres israelià preveu iniciar les deliberacions sobre aquests plans.

Amnistia Internacional també demana a la comunitat internacional que adopti mesures contundents contra les propostes de "annexió" i els assentaments il·legals israelians en territoris ocupats.

"El dret internacional és molt clar en aquesta qüestió: l'annexió és il·legal. L'esforç continuat d'Israel per aplicar aquesta política il·lustra també el seu menyspreu cínic del dret internacional. Aquestes polítiques no canvien la condició jurídica del territori i els seus habitants com a ocupats, segons el dret internacional, ni eximeixen Israel de les seves responsabilitats com a potència ocupant, sinó que, per contra, indiquen l'existència d'un "campi qui pugui" que no hauria de tenir lloc en el nostre món actual", ha afirmat Saleh Higazi, director regional adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.

"Els membres de la comunitat internacional han de fer complir el dret internacional i reiterar que la "annexió" de qualsevol part de la Cisjordània ocupada és nul·la i sense efecte. També han de treballar per aturar immediatament la construcció o l'ampliació d'assentaments il·legals israelians i infraestructura connexa als Territoris Palestins Ocupats com a primer pas per evacuar a la població civil israeliana que hi viu".

"Annexió" nul·la

A l'abril, en virtut de l'acord per formar un govern de coalició, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el seu rival polític Benny Gantz van convenir que les deliberacions en el Consell de Ministres i el Parlament sobre el procés intern de "annexionar" parts de la Cisjordània ocupada, que inclou els assentaments israelians i la zona de la vall del Jordán, podrien començar l'1 de juliol.

L'annexió és la reivindicació de l'adquisició d'un territori per la força i és una violació flagrant del dret internacional. Una mesura d'aquestes característiques per part d'Israel violaria la Carta de les Nacions Unides, les normes de ius cogens del dret internacional i les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional humanitari. La prohibició de l'adquisició de territori per la força està consagrada com a principi fonamental en l'article 2.4 de la Carta de l'ONU.

Segons les lleis nacionals israelianes, les mesures encaminades a una altra "annexió" de territori palestí serien una continuació de l'expansió dels assentaments israelians. També consolidarien les polítiques de discriminació institucionalitzada i les violacions massives de drets humans que pateix la població palestina als Territoris Palestins Ocupats com a conseqüència de l'ocupació.

Segons alguns informes, la proposta israeliana podria incloure fins al 33% de la superfície total de Cisjordània.

Recentment, desenes d'especialistes de l'ONU van expressar la seva preocupació per que la proposta de pla d'annexió crearia un "apartheid del segle XXI".

Assentaments il·legals

La política d'Israel d'establir a la seva població civil en territori palestí ocupat i desplaçar a la població palestina local segueix sent contrària a les normes fonamentals del dret internacional humanitari. L'article 49 del Quart Conveni de Ginebra estableix: "La Potència ocupant no podrà efectuar l'evacuació o el trasllat d'una part de la pròpia població civil al territori ocupat". També prohibeix "trasllats en massa o individuals, d'índole forçosa, així com les deportacions de persones protegides del territori ocupat".

El trasllat de civils de la potència ocupant al territori ocupat és un crim de guerra. A més, els assentaments i la infraestructura connexa no són temporals, no beneficien la població palestina i no cobreixen necessitats legítimes en matèria de seguretat de la potència ocupant. Els assentaments depenen íntegrament de l'apropiació en gran escala i/o la destrucció de propietats palestines privades i públiques que no sempre són militars.

"Els assentaments es creen amb l'única finalitat d'establir de forma permanent a israelians jueus en terres ocupades; això és un crim de guerra previst pel dret internacional i la "annexió" no afecta a aquesta determinació legal", va concloure Saleh Higazi.

Informació general

El 20 d'abril, després de les terceres eleccions a Israel en 10 mesos, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el seu rival polític Benny Gantz van formar un govern de coalició en virtut d'un acord d'unitat. El tracte incloïa un acord que permetria al govern d'Israel iniciar el procés intern de "annexionar" parts de la Cisjordània ocupada que inclouen els assentaments israelians i la zona de la vall del Jordà. Els plans de "annexió" israelians segueixen a l'anunci del president nord-americà Donald Trump del que es coneix com a "acord del segle", al gener de 2020, que proposava que Israel annexionés parts de la Cisjordània ocupada.

Amnistia Internacional ha deixat clar que el pla de l'administració Trump únicament empitjoraria les violacions de drets humans i consagraria l'arrelada impunitat que alimenta dècades de crims de guerra, crims de lesa humanitat i altres violacions greus de drets.

La comunitat internacional ha de rebutjar també l'anomenat "acord del segle"? i qualsevol altra proposta que tracti de menyscabar els drets inalienables de la població palestina, inclòs el dret al retorn dels refugiats palestins i palestines. Amnistia demana també als governs que prestin tot el seu suport polític i pràctic a la Cort Penal Internacional en la seva decisió sobre la seva jurisdicció sobre la "situació a Palestina".