Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Pakistan: El govern ha de deixar d'assetjar i detenir arbitràriament les persones afganeses que busquen refugi

© AFP via Getty Images

El govern del Pakistan ha de deixar urgentment d'assetjar i detenir de manera arbitrària les persones afganeses refugiades i sol·licitants d'asil, moltes de les quals fugen de la persecució dels talibans, ha dit avui Amnistia Internacional en ocasió del Dia Mundial dels Refugiats.

En els últims anys, molts afganesos i afganeses, tement sofrir persecució després de la presa de l'Afganistan pels talibans a l'agost de 2021, han fugit al Pakistan, on han estat sotmesos a onades de detencions i arrestos arbitraris i amenaçats amb la deportació. A causa dels considerables retards del procés d'inscripció al registre, la majoria d'aquestes persones no tenen la targeta d'identificació que demostra que han realitzat aquest tràmit i regularitza la seva situació per a poder romandre al Pakistan. Moltes d'elles van arribar al Pakistan amb visats normals que ja han vençut.

És molt preocupant que la situació de les persones afganeses refugiades al Pakistan no estigui rebent la deguda atenció internacional.

Dinushika Dissanayake, Amnistia Internacional

“Aquestes persones, que no poden tornar al seu país ni quedar-se permanentment al Pakistan, es troben atrapades en una situació sense sortida. L'ambigüitat de la seva situació jurídica i la dificultat dels processos d'obtenció d'asil o reubicació en un tercer país les fa encara més vulnerables”, ha assenyalat Dinushika Dissanayake, directora adjunta d'Amnistia Internacional per a Àsia meridional.

Amnistia Internacional va dur a terme nou entrevistes no presencials amb persones afganeses, sis de les quals portaven detingudes al Pakistan els tres mesos anteriors. L’any 2022 havia realitzat també diverses entrevistes a persones refugiades afganeses al Pakistan, juntament amb el constant seguiment dels mitjans de comunicació i anàlisis de documents oficials. Els refugiats i refugiades afganesos han plantejat greus preocupacions respecte a la seva fustigació per la policia i les autoritats pakistaneses.

“La nostra vida al Pakistan no pot anomenar-se vida”

Hussain,* antoc treballador del Ministeri de l'Interior de l'Afganistan, va fugir al Pakistan amb la seva família l’any 2022, escapant en el darrer oment dels talibans a Kabul. Recentment va ser detingut en una onada de detencions i va patir l'assetjament de les autoritats pakistaneses.

Al febrer de 2023, la policia va assaltar i va saquejar el domicili de Hussain a Islamabad, igual que els d'altres famílies afganeses del veïnat. Hussain diu que entorn de les 10 de la nit se'l van emportar emmanillat a la comissaria, on el van interrogar sobre la seva situació migratòria, la seva feina i els seus cercles socials. La policia va detenir i va portar a la comissaria a uns 20 afganesos més.

“Ens van treure els passaports i els moneders i ens van registrar diverses vegades. Van detenir fins i tot als que tenien visats en vigor i estaven legalment al país”, va afirmar.

Al matí següent, Hussain va quedar en llibertat després de pagar una “multa” de 30.000 rupies, però la policia es va negar a donar-li cap document on s'expliqués el motiu de la seva detenció, i tampoc li va donar el rebut de la multa. Altres cinc persones afganeses detingudes a les quals va entrevistar Amnistia Internacional van relatar incidents similars: totes van haver de pagar multes d'entre 5.000 i 30.000 rupies, sense que els lliuressin cap document oficial sobre la seva detenció o sobre la multa. “La nostra vida al Pakistan no pot dir-se vida”, va afirmar Hussain.

Aquests casos són només una petita fracció de les moltes persones afganeses que han arribat al Pakistan buscant asil amb la intenció de començar una nova vida al país o d'usar-lo com a via per a reubicar-se en un tercer país. Les amenaces i la fustigació que han sofert han anat en augment, ja que els retards de la seva reubicació en tercers països i l'expiració dels seus visats els fan legalment vulnerables.

Els països que oferien programes de reubicació especials a ciutadans i ciutadanes afganeses en perill de persecució pels talibans, com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i Alemanya, actualment no estan emetent visats en territori de l'Afganistan, on no tenen representació diplomàtica. Al mateix temps, el procés d'emissió d'aquests documents al Pakistan continua sent complicat i llarg, amb diversos mesos d'espera. Per exemple, a l'octubre de 2022, Alemanya va llançar un programa d'admissió humanitària per a persones afganeses en perill de persecució, l'objectiu del qual era traslladar a Alemanya fins a 1.000 afganesos al mes. Segons els mitjans de comunicació, fins al juny de 2023 no s'ha traslladat a ningú de l'Afganistan a Alemanya a través del programa, i els afganesos als qui les autoritats alemanyes van dir que anessin al Pakistan per a tramitar allí els seus visats segueixen en aquest país.

Els afganesos i afganeses sol·licitants d'asil també passen per un prolongat procés per a aconseguir la prova d'inscripció al registre de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). Juntament amb els llargs tràmits del govern del Pakistan per a la renovació del visat, aquests retards fan que a la policia li resulti més fàcil assetjar-los i a altres autoritats extorsionar-los, unes pràctiques sobre les quals hi ha informes a tot el Pakistan, inclosos Sind, Karachi, Peshawar, Chaman i Quetta, entre altres llocs.

Els afganesos i afganeses que van parlar amb Amnistia Internacional van dir que sentien que se'ls estava retallant significativament el seu dret a la llibertat d'expressió, perquè no podien queixar-se públicament de les dificultats que els ocasionava la seva precària situació jurídica. La situació és especialment greu per a les dones i les nenes, que sofreixen discriminació tant a l'Afganistan com al Pakistan.

‘Hem de pagar suborns’

Les persones afganeses que no tenen documents per a demostrar la seva situació jurídica no poden aconseguir ocupacions formals i solen acabar fent feines mal pagades en les quals són vulnerables a l'explotació.

Sense visat o targeta també és difícil aconseguir una targeta SIM o obrir un compte bancari, amb la consegüent impossibilitat de rebre diners de la família. Els qui lloguen habitatges també s'aprofiten d'aquesta falta de documents que demostrin que estan regularment al país.

“Si no tens targeta, no pots aconseguir un contracte de lloguer legal, i has de subornar a un intermediari”, va afirmar Hussain, referint-se a la targeta d'inscripció al registre.

Moltes de les persones que han arribat recentment han de viatjar fins a la frontera entre l'Afganistan i el Pakistan i sortir oficialment del Pakistan per a renovar els seus visats, la qual cosa pot ser costós i perillós. Dues de les persones entrevistades van dir que els guàrdies fronterers els van exigir el pagament de suborns per a deixar-los travessar la frontera, tot i tenir els visats en vigor.

Les autoritats pakistaneses solen aplicar la Llei d'Estrangeria de 1946 per a detenir a afganesos i afganeses al país, encara que la seva documentació estigui en regla. Malgrat posar-se en contacte amb grups de drets humans al Pakistan, persones refugiades afganeses recentment detingudes van afirmar que mentre van estar sota custòdia policial no els van facilitar protecció legal. A més, els afganesos i afganeses solen tenir difícil l'accés a l'atenció sanitària i l'educació per als seus fills i filles, perquè hi ha escoles que es neguen a admetre'ls per ambigüitats sobre la seva condició jurídica. Per a les dones i les nenes és especialment difícil matricular-se a les escoles al Pakistan a causa de la discriminació per motius de gènere.

Traves burocràtiques

L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) és responsable d'inscriure al registre a les persones afganeses sol·licitants d'asil, expedir-los targetes que demostrin la seva inscripció i determinar si són refugiades. Aquesta agència de l'ONU va contractar la Societat pro Drets Humans i Ajuda a Presos (Society for Human Rights and Prisoners' Aid, SHARP) per a realitzar aquest procés d'inscripció al registre, però les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que els llargs temps d'espera a les oficines de SHARP per a intentar aconseguir una entrevista i la lentitud en la resposta a les trucades feien pràcticament impossible que els afganesos i afganeses nouvinguts aconseguissin ràpidament documentació legal.

Ahmad,* un altre sol·licitant d'asil entrevistat per Amnistia Internacional, va trucar al novembre de 2021 a l'ACNUR al Pakistan per a sol·licitar la targeta de prova d'inscripció al registre. A l'agost de 2022, li van demanar que els fes arribar les seves dades biomètriques, però deu mesos després encara no ha rebut el document oficial.

Per a Ahmad, Hussain i altres persones refugiades afganeses al Pakistan que treballaven per a l'anterior govern afganès o en agències de la societat civil, és impossible tornar a l'Afganistan.

“Les persones afganeses sol·licitants d'asil van patir primer el càstig dels talibans, i ara, el dels durs tràmits de registre, asil i visat. La comunitat internacional no ha proporcionat protecció adequada a les persones que fugen de la persecució a l'Afganistan, incomplint clarament les seves promeses inicials. Aquests afganesos i afganeses necessiten amb urgència rebre més suport”, ha afirmat Dinushika Dissanayake.

“Amnistia Internacional demana a l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) que acceleri la inscripció al registre i les revisions de les sol·licituds dels afganesos i afganeses que sol·liciten la condició de refugiat al Pakistan, al govern d'aquest país, que deixi de detenir arbitràriament i d'assetjar persones refugiades afganeses, i a tercers països que ofereixen reubicar a les persones afganeses a l'estranger, que accelerin l'emissió de visats.”

Informació complementària

Amnistia Internacional ha canviat tots els noms de les persones entrevistades per a protegir-ne la identitat. El 14 de juny de 2023, es va posar en contacte amb el govern del Pakistan, l'ACNUR i SHARP per a comunicar-los els seus resultats, però en el moment en què es publiquen aquestes línies encara no ha rebut resposta.

A causa del perill de persecució, l'ACNUR va emetre unes recomanacions contra els retorns per a les persones afganeses que es trobaven fora de l'Afganistan després de la presa dels talibans. Segons ACNUR, al Pakistan hi ha més de 3,7 milions d'afganesos i afganeses que van fugir de l'Afganistan per motius polítics i econòmics, dels quals només 1,4 milions estan inscrits i inscrites oficialment al registre.

El 15 de desembre de 2022, Amnistia Internacional va plantejar al govern de la República Islàmica del Pakistan la seva preocupació respecte a la situació de les persones sol·licitants d'asil i refugiades de l'Afganistan.