Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El món ha de condemnar l'empitjorament de la situació dels drets humans a l'Iran

Seu de Nacions Unides a Ginebra (Suïssa)

«La comunitat internacional ha de condemnar públicament el deteriorament de la situació dels drets humans a l'Iran durant la pròxima sessió d'examen d'aquest país davant del Consell de Drets Humans a Ginebra, el 8 de novembre», ha declarat avui Amnistia Internacional.

L'organització insta els Estats que participen en l'Examen Periòdic Universal (EPU) de l'Iran que denunciïn les violacions generalitzades de drets humans i formulin recomanacions concretes per abordar-les a les autoritats iranianes.

«Des de la xifra horrible d'execucions fins a la persecució implacable dels qui defensen els drets humans, passant per la discriminació generalitzada de les dones i les minories, i els crims de Iesa humanitat continuats, el catàleg de terribles violacions de drets registrades a l'Iran revela un enorme deteriorament de la situació dels drets humans», ha afirmat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica a Amnistia Internacional.

«La pròxima sessió d'examen dels drets humans a l'Iran davant de l'ONU ofereix a la comunitat internacional una oportunitat crucial per enviar a les autoritats iranianes el missatge clari i enèrgic que no es tolerarà el seu menyspreu als drets humans.

La propera sessió d'examen dels drets humans a l'Iran davant l'ONU ofereix a la comunitat internacional una oportunitat crucial per enviar a les autoritats iranianes el missatge clar i enèrgic que no es tolerarà el seu menyspreu pels drets humans
Philip Luther, Amnistia Internacional

«També és una oportunitat perquè els Estats prestin més atenció a la desaparició forçada continuada de milers de dissidents polítics des de fa trenta anys, un crim de Iesa humanitat que la comunitat internacional porta massa temps ignorant.»

Des de l'última vegada que es va examinar la situació dels drets humans a l'Iran, al 2014, la repressió de les autoritats ha augmentat de forma significativa.

Milers de persones han estat detingudes per expressar la seva opinió o participar a les manifestacions pacífiques, i s'ha llançat una venjativa onada de mesures enèrgiques contra els qui defensen els drets humans, com les persones que fan campanya contra les lleis sobre l'ús obligatori del vel, amb la finalitat de posar fi als darrers vestigis de la societat civil iraniana.

Les autoritats han debilitat encara més els drets a un judici just i ja han executat més de 2.500 persones, entre les quals hi havia menors d'edat, en violació del dret internacional.

A la informació presentada davant del Consell de Drets Humans amb motiu d'aquesta sessió, Amnistia Internacional conclou que l'Iran està «fallant en tots els fronts» en tot allò que té a veure amb els drets humans.

L'organització demana a les autoritats de país que aixequin les restriccions imposades als drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica; posin fi a la discriminació de les dones i les minories; decretin una moratòria immediata sobre l'ús de la pena de mort, i posin fi a la tortura i altres maltractaments, els judicis injustos i els crims continuats de lesa humanitat.

Durant el seu últim examen, l'Iran va acceptar només 130 de les 291 recomanacions que va rebre d'altres Estats. L'anàlisi d'Amnistia Internacional indica que les autoritats iranianes no han complert la majoria d'aquestes promeses.

Durant el seu darrer EPU, l'Iran va rebutjar les crides perquè protegís els drets de les persones que defensen els drets humans i deixés de fustigar les persones empresonades per exercir pacíficament els seus drets a la llibertat d'expressió, associació i reunió, i les deixés en llibertat .

"En lloc de reforçar la cooperació amb la societat civil i les organitzacions de drets humans, com l'Iran es va comprometre a fer, les autoritats han debilitat encara més aquests drets, intensificant la seva repressió a la dissidència", ha assenyalat Philip Luther.

Entre les persones empresonades injustament hi ha periodistes, artistes i persones que defensen els drets humans, com ara professionals del dret, persones que defensen els drets de les dones, activistes dels drets de minories, activistes sindicals, activistes mediambientals i persones que busquen veritat, justícia i una reparació per les matances penitenciàries de 1988.

Algunes de les persones empresonades han estat condemnades a penes de presó escandalosament severes, de diversos decennis en alguns casos.

L'advocat de drets humans Amirsalar Davoudi va ser condemnat a 29 anys i 3 mesos de presó, i a 111 fuetades pel seu treball de drets humans, dels que ha de complir 15 anys. L'advocada i defensora dels drets de les dones Nasrin Sotoudeh va ser condemnada a 38 anys de presó i a 148 fuetades pel seu activisme pacífic, i ha de complir 17 anys de la seva condemna.

A més de seguir discriminant a les dones i nenes en la llei i en la pràctica, les autoritats de l'Iran s'han negat a ratificar la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona, de l'ONU, i no tipifiquen com a delicte la violència de gènere, que inclou la violació conjugal, la violència en l'àmbit familiar i el matrimoni precoç i forçat.

Les persones que defensen els drets de les dones, incloses aquelles que fan campanya contra les lleis discriminatòries i degradants del país sobre l'ús del vel, pateixen detencions arbitraries, reclusió, tortura i altres maltractaments, judicis injustos i llargues penes de presó. També són objecte d'abús per part de grups parapolicials progovernamentals per incomplir les lleis.

L'Iran segueix denegant a les persones processades el dret a un judici just, al negar l'accés a la representació lletrada durant les investigacions i els judicis, i continua imposant sentencies condemnatòries basant-se en les «confessions» obtingudes mitjançant tortura i altres maltractaments.

Les autoritats tenen historial atroç de violacions del dret a la salut de les persones privades de llibertat, al negar deliberadament tractament mèdic a presos i preses de consciència, sovint com a càstig, al que constitueix tortura i altres maltractaments. El defensor dels drets humans Arash Sadeghi segueix sotmès a tortura mitjançant la denegació del tractament pel càncer.

Mentrestant, en una incessant onada d'execucions, des de l'últim EPU d'Iran han estat executades més de 2.500 persones, de els quals almenys 17 eren menors d'edat en el moment d'haver comés el delicte.

Les autoritats iranianes han de posar fi a aquest catastròfic empitjorament de la seva actuació en drets humans

Philip Luther, Amnistia Internacional