Les forces armades libaneses han retornat recentment centenars de persones sirianes de manera sumària a Síria, on corren el risc d'enfrontar-se a persecució o tortura. Aquestes expulsions van acompanyades d'un alarmant augment de la retòrica contra les persones refugiades al Líban i d'altres mesures coercitives destinades a pressionar aquestes persones perquè tornin al seu país d'origen, segons ha declarat avui un grup de 20 organitzacions nacionals i internacionals.

Des de principis d'abril, les forces armades libaneses duen a terme batudes discriminatòries en cases de persones refugiades sirianes de diferents barris de tot el Líban, com a Muntanya Líban, Jounieh, Qob Elias i Bourj Hammoud; la majoria d'aquestes persones són expulsades immediatament. Moltes de les persones sotmeses a devolució estaven registrades davant l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) o en coneixement d'aquest. Diverses persones expulsades van comunicar a Amnistia Internacional que no havien tingut accés a assistència lletrada ni ocasió de parlar amb l'ACNUR, i que no se'ls havia concedit el dret a impugnar l'expulsió ni a defensar el seu cas per a obtenir protecció.

“Les autoritats libaneses han gestionat malament la crisi econòmica del país de manera deliberada, la qual cosa ha empobrit milions de persones i les ha privat dels seus drets bàsics. No obstant això, en lloc d'adoptar les necessàries reformes, han recorregut a assenyalar les persones refugiades com a boc expiatori dels seus propis fracassos. No hi ha res que justifiqui el fet d'arrencar del seu llit centenars de sirians —homes, dones, nens i nenes— a altes hores de la matinada per a lliurar-les al govern del qual van fugir”, han afirmat les organitzacions esmentades.

Les persones entrevistades —algunes d'elles refugiades registrades an l'ACNUR des de 2012— van explicar a les organitzacions que les forces armades libaneses conduïen la població refugiada fins a la frontera per a expulsar-la i lliurar-la directament a les autoritats sirianes. Algunes d'aquestes persones van ser detingudes o van desaparèixer al seu retorn a Síria.

Les organitzacions locals i internacionals continuen documentant violacions de drets humans espantoses a les mans de les forces militars i de seguretat sirianes contra persones sirianes retornades —menors d'edat inclosos— com ara detencions il·legítimes o arbitràries, tortura i altres maltractaments, violacions i violència sexual, i desaparicions forçades.

Les expulsions han anat acompanyades d'altres mesures destinades a coaccionar les persones refugiades sirianes perquè tornin a Síria. En diferents municipis libanesos s'han imposat mesures discriminatòries contra les persones sirianes, com ara tocs de queda per a limitar la seva circulació i restriccions al lloguer d'habitatges. A més, algunes autoritats locals han exigit a la població siriana que comuniqui les seves dades personals —documents d'identitat, targetes de residència i proves de domicili, entre altres—, amenaçant amb l'expulsió en cas d'incompliment.

L'entorn de les persones refugiades, coercitiu i hostil, s'ha vist exacerbat per un alarmant increment de la retòrica contra elles, en determinats casos alimentada per les autoritats i les forces polítiques locals.

Els mitjans de comunicació libanesos han rebut crítiques pel seu ús del llenguatge respecte de la població siriana, la qual cosa ha augmentat les tensions entre les comunitats d'acolliment i les persones refugiades.

Aquests fets recents han propiciat un ambient d'hostilitat, que ha desfermat l'ansietat i el pànic entre la comunitat siriana a Líban. Els refugiats al Líban comuniquen que viuen amb temor a ser expulsades o víctimes d'atacs; molts afirmen no haver sortit de la seva casa durant setmanes.

“L'augment de la retòrica contra les persones refugiades —gran part de la qual està basada en desinformació— contribueix a la violència i la discriminació contra elles. Els mitjans de comunicació i les personalitats polítiques haurien de protegir els drets de totes les persones la Líban, incloses les refugiades, i no incitar la violència contra elles”, han expressat les organitzacions.

Com a Estat part en la Convenció contra la Tortura, el Líban està obligat a no retornar ni extradir ningú que corri perill de ser torturat. El Líban també està subjecte pel principi de dret internacional consuetudinari de no devolució, que prohibeix retornar persones a un lloc en el qual corrin el risc de patir persecucions o altres violacions greus de drets humans.

Segons la legislació libanesa, les ordres de deportació només poden ser emeses per una autoritat judicial o per decisió del director general de la Seguretat General, en casos excepcionals i sobre la base d'una avaluació individual.

El Líban ha de posar fi a les expulsions sumàries a Síria, que infringeixen el principi de no devolució. Les autoritats han d'abstenir-se d'imposar mesures discriminatòries i d'utilitzar un llenguatge despectiu contra les persones refugiades sirianes. A més, han de respectar el degut procés i garantir que tota persona en risc d'expulsió a Síria tingui accés a assistència lletrada, l'oportunitat de comunicar-se amb l'ACNUR i l'opció de defensar el seu cas davant un tribunal competent per a demanar protecció i oposar-se a la seva deportació. Els tribunals han de prohibir qualsevol expulsió que sigui equivalent a una devolució.

La comunitat internacional ha de complir igualment les seves obligacions i reforçar l'assistència —en concret, els seus programes de reassentament i vies alternatives— perquè el Líban pugui abordar la presència dels 1,5 milions de persones refugiades que s'estima que hi ha al país. El 2022, 13 països van reassentar únicament 7.490 sirians que residien al Líban.

Organitzacions signants:

Amnistia Internacional
Human Rights Watch
The Legal Agenda
The Syria Campaign
The Syrian Network for Human Rights
Synaps
Refugee Protection Watch coalition
Samir Kassir Foundation
Daraj Media
SMEX
Alternative Press Syndicate (Nakaba Badila)
Media Association for Peace (MAP)
Helem